AIPC i ANAIP consideren que el nou Impost Especial sobre envasos plàstics no reutilitzables incrementarà els preus finals que suporten els consumidors

• Aquesta ha estat la principal conclusió de la jornada sobre noves obligacions mediambientals organitzada per l’Associació d’Indústries del Plàstic de Catalunya (AIPC) i la Asociación Española de Industriales del Plástico (ANAIP). 

• A prop d’un mes de la seva entrada en vigor no existeix ordre ministerial que doni seguretat jurídica per conèixer com pagar o com s’han d’inscriure les empreses afectades.

• El sector estima que l’impost generarà encara més inflació, un alt cost burocràtic de gestió per a les empreses i pèrdua de competitivitat respecte a les indústries de la resta de països instracomunitaris que no tenen aquest impost.

Terrassa, 24 de novembre de 2022. L’AIPC, en col·laboració amb l’ANAIP, han celebrat a la seu de la Cecot la jornada Com complirà la teva empresa amb les noves obligacions mediambientals?. La jornada ha aplegat a més de 150 indústries del plàstic i d’altres sectors afectats pel nou impost per conèixer de primera mà quin serà l’impacte de les noves obligacions mediambientals per aquesta indústria, absolutament imprescindible per a tota l’activitat productiva del país.

L’eix central de la jornada ha estat la imminent entrada en vigor del nou Impost Especial sobre envasos plàstics no reutilitzables, el qual ha despertat molta preocupació entre els fabricants per la important pèrdua de competitivitat que implicarà per a la indústria del nostre país respecte a la resta de països intracomunitaris que no contemplen la posada en marxa d’un impost d’aquestes característiques.

El passat 9 d'abril es va publicar finalment la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sols contaminats per una economia circular (LRSC). Aquesta Llei té com a objectiu impulsar una economia circular revisant l'actual normativa de residus i sols contaminants. Pel que fa als plàstics d'un sol ús, es persegueix una reducció del 50% en pes de la seva comercialització per l'any 2026, arribant al 70% l'any 2030; uns objectius que no han tingut en compte l’alt impacte que tindrà en un context d’inflació com l’actual. Les entitats del sector consideren que és un moment absolutament inoportú per l’aplicació i que, a més, implicarà un alt cost burocràtic de gestió per a les empreses.

Entre altres aspectes, aquesta Llei incorpora al nostre ordenament jurídic la Directiva (UE) 2018/851 i la (UE) 2019/904, relativa a la reducció de l'impacte dels productes de plàstic d'un sol ús. En conjunt, aquesta Llei marca un inici de la reforma del sistema de fiscalitat mediambiental a Espanya i crea dos nous tributs: L'impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzable i l'impost sobre el dipòsit de residus en abocadors i la incineració de residus, ja present a algunes comunitats autònomes.

Durant la jornada es va posar en relleu que a hores d’ara, pràcticament a un mes de la seva entrada en vigor, encara no s’ha publicat l’Ordre Ministerial que complementarà l’Article 82 de la Llei 7/2022, de 8 d'abril, que ha de desenvolupar les normes generals de gestió de l’impost. Així mateix, també es va destacar el gran abast d’afectació i els alts costos de gestió administrativa que comportarà per les empreses. De fet, no afectarà tan sols a les empreses del sector del plàstic. A la pràctica, serà difícil trobar a una empresa del sector secundari que no es trobi sotmesa a aquest impost pel simple fet d’adquirir fora del territori espanyol qualsevol classe de mercaderia que vingui embalada amb plàstic no reciclat i que aquest suposi més de 5kg al mes.

A més, l’impost formarà part de la base imposable de l’IVA, el que implica que a cada transacció l’IVA es calcularà sobre una base cada cop més alta, “inflada” en cada pas per l’impost.

Per tot això, es considera que caldria derogar la seva entrada en vigor, o bé en tot cas, plantejar una moratòria que permeti l’adaptació dels sistemes interns de gestió de les empreses per processar tot aquest tipus d’informació. A més a més, es posa èmfasi en la necessitat de treballar aquest impost des del consens amb les organitzacions més representatives del sector.

Durant la jornada també es va posar de relleu altres aspectes mediambientals que es preveuen en un curt termini de temps, com ara, la Responsabilitat Ampliada del Productor (RAP) per a envasos Industrials i Comercials que emana de la Directiva 2018/852 d'envasos i residus d'envasos que obliga a totes les empreses que posin en el mercat espanyol productes envasats/embalats a finançar i organitzar la gestió dels residus dels envasos i embalatges que es posen en el mercat.

D’altra banda, de la mà del director de l’Agència Catalana de Residus, l’Isaac Peraire, es va donar a conèixer les línies mestres del futur l'Avantprojecte de llei de prevenció de residus i gestió de recursos de Catalunya, es considera que la norma fixarà objectius i imposicions que afectaran en gran mesura a bona part de la indústria i que afegirà més  complexitat per a les empreses al tenir ja les lleis europees i la espanyoles que regulen aspectes mediambientals.

Sobre l’AIPC

L’Associació d’Indústries del Plàstic de Catalunya, AIPC, es constitueix l’1 d’octubre del 2013, hereva directa de l’Asociación de Industriales de Plásticos de Catalunya, creada l’any 1977, i de l’Associació Catalana d’Indústries del Plàstic fundada l’any 2012.  

El seu objectiu i missió és millorar la competitivitat de les empreses transformadores del plàstic i impulsar el desenvolupament de la indústria dels plàstics fomentant la qualitat i la innovació. Posa al servei de les empreses tot el que pot ser-les d’utilitat i defensa els seus interessos davant les administracions públiques i altres organismes oficials.  

L’Associació també impulsa i difon bones pràctiques en l’ús del plàstic per promoure una millora continua de l’activitat sectorial en relació a la protecció i respecte pel medi ambient.  

L’AIPC és membre de Asociación Española de Industriales del Plástico i de la Patronal catalana Cecot.