Les organitzacions empresarials alerten de la situació d’inseguretat jurídica en matèria de formació professional obligatòria

• “Les empreses han de poder destinar l’import del crèdit de bonificació de la formació contínua a aquella formació que consideren més adequada a les seves necessitats productives i a la capacitació necessària dels treballadors”.  

• La sentència dictada per l’Audiència Nacional és d’una gran transcendència per les empreses de tots els sectors d’activitat perquè determina que una formació obligatòria com la de PRL no pot ser bonificable.  

• Tanmateix el SEPE i FUNDAE mantenen que la bonificació de la formació en PRL és perfectament legal i continuen tramitant els cursos com a bonificables. La discrepància amb la ITSS genera un context de total inseguretat jurídica en el teixit empresarial i en les mateixes organitzacions empresarials a l’hora d’assessorar a les empreses.  

Fa uns mesos es va publicar una sentència de l'Audiència Nacional que ha generat malestar i inquietud en les organitzacions empresarials, les empreses i en el sector de la formació, i que pot tenir gran transcendència en matèria de formació bonificada amb les quotes de la Seguretat Social, ja que resol que els cursos de Prevenció de Riscos Laborals que són formació obligatòria no es poden bonificar amb el crèdit de formació. La sentència, fruit d'una actuació de la Inspecció de Treball a una empresa acreditada com a Servei de Prevenció Aliè, determina doncs que la formació obligatòria en PRL no pot ser bonificable.

Per la seva part, el SEPE (Ministeri de Treball) i FUNDAE continuen defensant que la bonificació de la formació en PRL és perfectament legal. De fet les tres organitzacions empresarials secunden totalment els informes de l'Assessoria Jurídica de FUNDAE (l'últim de data 9 d'abril de 2018), que considera que sí que són bonificables les accions formatives en matèria de prevenció de riscos laborals que estableix, en aquest últim cas, el Conveni Col·lectiu Estatal del Metall (CEM), i en el qual conclou que “Al estar contemplada en el convenio colectivo se configura como una formación de carácter obligatorio y, por lo tanto, recae en la esfera de la empresa y no en la esfera personal del trabajador. Por ello, se concibe como un deber del empresario el facilitarla, por lo que no puede ser ignorada en la formación de demanda, ámbito en el que puede ser bonificada.”

No obstant això la Inspecció de Treball (ITSS) manté el criteri contrari. Aquesta discrepància entre dos organismes del Ministeri de Treball que interpreten la norma de manera contrària situa a les empreses en un context de total inseguretat jurídica.

Les organitzacions empresarials Cecot, Ciesc i UEI han remès una carta a la Ministra de Treball, Yolanda Díaz, per a sol·licitar que el Govern d'Espanya aprovi de manera urgent l'Avantprojecte de Llei de modificació de la Llei 30/2015 de 9 de setembre, per la qual es regula el Sistema de Formació Professional per a l'Ocupació en l'àmbit laboral, amb l'objectiu d'establir amb claredat que seran bonificables també les accions formatives obligatòries, i per tant les relatives a la prevenció de riscos laborals, evitant així l'actual situació d'inseguretat jurídica que ha generat la recent Sentència de l'Audiència Nacional de 23 de març de 2022. La petició se suma a la ja expressada per altres organitzacions sectorials com Confemetal.

Així mateix, les organitzacions empresarials han sol·licitat la inclusió en aquest Avantprojecte de Llei d'una nova disposició transitòria que especifiqui que per al cas d'aquells expedients iniciats que no estiguin resolts i sobre els quals encara no hagi recaigut resolució administrativa o judicial ferma, les accions formatives abans citades sí que seran considerades com bonificables.

La sentència té una gran transcendència per a les empreses de tots els sectors, ja siguin de sectors industrials com, per exemple, les del sector de l'alimentació i restauració quant a la formació en manipulació d'aliments. Cecot, Ciesc i UEI expressen públicament la preocupació dels sectors que representen per la indefinició generada per aquesta sentència i insisteixen a recordar al Ministeri de Treball que la cotització per a la formació professional del treballador que genera l'import per a la formació bonificada prové del 0,7% que cotitzen empreses i treballadors, corresponent un 0,60% a l'empresa i un 0,10% al treballador. “És per això que des de les nostres entitats subscrivim que les empreses han de poder destinar l'import del crèdit de bonificació de la formació contínua a aquella formació que considerin més adequada a les seves necessitats productives i a la capacitació necessària dels treballadors”, coincideixen els portaveus de les tres entitats.

El model i la gestió dels fons per a la formació professional, una reivindicació històrica del teixit empresarial.

Encara que pugui semblar obvi, les organitzacions empresarials insisteixen a recordar sistemàticament al Govern que els fons recaptats per a la formació professional ja siguin per a Règim General com per a Règim Especial de Treballadors Autònoms han de dedicar-se íntegrament a la formació professional. Són fons finalistes. La cotització per a la formació professional no és un tribut com a tal en la Llei General Tributària, ni un ingrés de les administracions o els seus organismes autònoms proclius a sufragar les seves despeses de manera general. La quota de formació professional és una cotització vinculada a la relació laboral i el fet que una vegada recaptada es posi a la disposició del Servei Públic d'Ocupació Estatal perquè aquest gestioni i ho apliqui per a donar compte a les finalitats per les quals es cobra, no vol dir que constitueixi un ingrés desafectat aplicable a qualsevol altra cosa, ni a cobrir despeses generals d'aquest organisme.

Durant anys el Govern va gestionar els fons derivant-los, de manera incorrecta i fraudulenta, a altres causes provocant un dèficit en la formació de professionals d'aproximadament 4.000M d'euros entre 2012 i 2015, incrementat posteriorment amb romanents no executats d'anys posteriors. En aquest sentit tant les organitzacions empresarials com les sindicals van confirmar ja en 2018 el fracàs de la Llei 30/2015 que regula el Sistema de Formació Professional per a l'Ocupació.

Per part seva, els autònoms catalans (AUCAT), han denunciat insistentment als Ministeris de Treball i de Seguretat Social la total incoherència en el fet d'haver de cotitzar obligatòriament per la formació professional i al seu torn, donar-se la circumstància que als autònoms i autònomes no se'ls contempli el dret a rebre aquesta formació per la qual estan cotitzant. La realitat és incontestable: el deure de cotitzar obligatòriament per a la formació professional no es correspon amb el dret a rebre-la per una falta de previsió reglamentària per al desenvolupament de les accions formatives. S'incompleix, doncs, el principi de reciprocitat que suposa l'assegurança obligatòria de la formació professional dels treballadors autònoms.