La Cecot reitera la seva total disconformitat amb què els fons de qualificació de treballadors de 2020 es destinin a cobrir altres despeses

• L’entitat es manifesta totalment contrària a la decisió del Govern d’utilitzar els fons de polítiques actives del 2020  per cobrir altres prestacions ja que aquest capital resultarà imprescindible per a la reactivació de l'economia i per a fomentar l'ocupabilitat de les persones treballadores en l’escenari post COVID-19.

• La Cecot proposa al Govern que utilitzi els 5.000M d’euros que ja ha detret en els darrers sis anys, fent un mal ús del fons de formació, i deixar que l’aportació d’enguany s’utilitzi per a la finalitat per la qual es va crear.

Aquesta setmana s’ha publicat l’Ordre TES/406/2020, de 7 de maig, per la que es distribueixen territorialment per l’exercici econòmic de 2020, subvencions de l’àmbit laboral finançades amb càrrec als Pressupostos Generals de l’Estat, incloent aquelles destinades a l’execució del Pla de Xoc per l’Ocupació Jove 2019-2021 i el Pla Reincorpora-T 2019-2021. A Catalunya aquestes competències les té assumides el Govern de la Generalitat que ha vist reduït en 215M d’euros menys dels previstos per accions de polítiques actives d’ocupació.

Aquesta ordre emana del Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, que recull, en l'apartat u de la disposició addicional sisena, que “Amb caràcter excepcional i extraordinari, a causa de l'impacte econòmic de les mesures aprovades per a fer front a la crisi sanitària provocada pel COVID-19, els ingressos derivats de la cotització per formació professional obtinguts en l'exercici 2020, podran destinar-se al finançament de qualsevol de les prestacions i accions del sistema de protecció per desocupació definides en l'article 265 del Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, o per a finançar programes que fomentin la contractació de persones desocupades o els ajudin a recuperar ocupació”.

Així és que la norma recull la possibilitat que els ingressos derivats de la cotització per formació professional que aporten les empreses i els treballadors el sistema dels quals es regula en la Llei 30/2015, de 9 de setembre, puguin aplicar-se al finançament de qualsevol de les prestacions i accions del sistema de protecció per desocupació, incloent finalitats més àmplies que la mera formació professional per a l'ocupació i produint-se d'aquesta manera una desafectació de la quota de formació professional al finançament del Sistema de Formació Professional Per a l'Ocupació.

No és la primera vegada que el Govern de l’estat utilitza els fons de polítiques actives d'ocupació per a finançar subsidis de manera incorrecta. Entenent que la quota no és un tribut previst com a tal en la Llei General Tributària, ni un ingrés de les Administracions o els seus organismes autònoms tendents a sufragar les seves despeses de forma general, patronals i sindicats van remetre un escrit a la Defensora del Poble, en data de 6 de febrer de 2017, per recordar al Secretari d'Estat per a l'Ocupació que “la quota de formació professional és una cotització vinculada a la relació laboral i el fet que una vegada recaptada es posi a la disposició del Servei Públic d'Ocupació Estatal perquè aquest gestioni i aplicació a les finalitats pels quals es cobra, no vol dir que constitueixi un ingrés desafectat aplicable a qualsevol altra cosa, ni a cobrir les despeses generals d'aquest organisme”.

En el mateix escrit de 6 de febrer, les entitats demandants d'informació tornen a referir-se a l'Informe de fiscalització al Servei Públic d'Ocupació Estatal, realitzat el 26 de gener de 2012 pel Tribunal de Comptes en el qual retreu a aquest organisme públic que utilitzés els fons de la quota de formació per pagar prestacions. Així doncs, el SEPE ha vingut actuant amb vulneració conscient de les indicacions que ja li va fer el Tribunal de Comptes l'any 2012. Cal afegir que el mateix Tribunal Constitucional ha declarat reiteradament en múltiples sentències sobre la formació professional per a l'ocupació que la quota de formació és una quota finalista, subjecta a un principi de caixa única propi, diferenciat fins i tot de la caixa única de la Seguretat Social.

L’ús indegut dels fons de formació per part del Govern, denunciat per la Cecot i altres agents socials l’any 2018, ha detret 5.000M d’euros per cobrir dèficit, destinant els recursos a altres despeses diferents a la finalitat dels fons.

Malgrat que la Cecot reconeix que és inqüestionable que la cobertura de les prestacions i subsidis de protecció per desocupació ha de ser una de les màximes prioritats del Govern en aquests moments de lluita contra l’impacte del coronavirus, també considera que aquesta situació no ha d'afectar mesures que amb tota seguretat seran més necessàries que mai per a reactivar la nostra economia. Així que utilitzar els fons de polítiques actives d'ocupació per a finançar subsidis no sembla raonable i té caràcter inconstitucional.

Aquest capital resulta imprescindible per a la reactivació de l'economia i per a fomentar l'ocupabilitat de les persones treballadores màximament en un moment de depressió econòmica i social com al que ja estem assistint.

La caiguda esperada del PIB, la destrucció de teixit empresarial i les altes xifres de persones desocupades són l'escenari que ens espera un cop s’aixequi l’Estat d’Alarma, i sobre el qual hem de treballar per a atenuar els seus efectes sobre la població, els fons per a l'ocupació i per a la formació són, si cap, més necessaris que mai. És per això que no compartim que s'hipotequin sabent que són una eina fonamental per a tractar la crisi que sabem haurem d'afrontar.

L’altre aspecte que la Cecot denuncia és la generació d’un conflicte competencial entre administracions perquè les comunitats autònomes perden la capacitat d’executar les polítiques d’ocupació que han previst que necessiten els territoris sota la seva gestió. La limitació dels fons frenen i resten efectivitat i impacten en l’assoliment dels resultats de la gestió prevista per les CCAA; la Cecot considera que el desenvolupament de les polítiques actives d’ocupació han de gestionar-se des del territori i en la proporció a les necessitats definides. Les administracions territorials i els agents econòmics i socials que operen en un territori tenen el coneixement de les necessitats específiques del teixit productiu ubicat i de les característiques de la base social.