La Cecot qüestiona al Govern la decisió de responsabilitzar a empreses i autònoms, amb conseqüències penals, en cas d'infecció per COVID-19 dels seus treballadors

• Es pretén exigir unes quotes de seguretat que són impossibles d'assumir en aquest moment ni pels Serveis de Prevenció, ni per les empreses i, deduïm, que ni pel propi Govern, tenint en compte el grau de desconeixement sobre el comportament del virus.

• La Cecot demana al Govern que exoneri la causa de contagi per COVID-19 com a malaltia laboral fins a poder tenir tipificades les mesures de seguretat i protocols concrets d'actuació perquè els Serveis de Prevenció puguin actuar en conseqüència.

La tònica general de canviar constantment els criteris per a evitar la propagació del COVID-19 que està caracteritzant la gestió del Govern està arribant a un nivell de tal incertesa que es fa pràcticament impossible que les empreses puguin ni gestionar, ni fer escenaris de reactivació de l'activitat.

En un moment com l'actual, amb un Estat d'Alarma que manté l'obligació d'un confinament de la població fins al 26 d'abril, probablement prorrogable; en el qual s'aixequen les restriccions laborals a partir del dilluns 13; en el qual el mercat no pot proveir de material de seguretat i protecció a les empreses, el Govern ha aprovat l'RD 13/2020 on, a criteri de la Cecot, posa en escac als Serveis de Prevenció i es criminalitza a l'empresari en cas de contagi per COVID-19 en l'empresa. Un decret que pot comportar no sols responsabilitats administratives, sinó penals, arribant a deixar en mans de la inspecció de treball en primer lloc i dels jutges en últim lloc, la capacitat de decidir si un contagi per COVID-19 ha tingut lloc mentre la persona treballadora desenvolupava les tasques en el seu lloc de treball.

La publicació ahir del BOE que recull l'RD 13/2020 de 7 d'abril en el qual es deriva la possible criminalització de l'empresari/ària en cas de contagi en l'empresa ha generat malestar en la cúpula de la patronal Cecot ja que amb la modificació del RD 6/2020 del 10 de març es consideraran els contagis en l'empresa com a accidents laborals ordinaris. Segons l'article cinquè, en el punt 1, “…es consideraran situació assimilada a accident de treball, exclusivament per a la prestació econòmica d'incapacitat temporal del sistema de Seguretat Social, aquells períodes d'aïllament o contagi de les persones treballadores provocats pel virus COVID-19, tret que es provi que el contagi de la malaltia s'ha contret amb causa exclusiva en la realització del treball en els termes que assenyala l'article 156 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre, i en aquest cas serà qualificada com a accident de treball”.

“El que necessita el sector empresarial és un missatge de calma i mesures clares i de suport que li donin seguretat per a prendre decisions”, afirma Antoni Abad, president de la Cecot, “si els responsables de sanitat encara estan analitzant el comportament del virus, com es transmet, els períodes d'incubació asimptomàtica, amb uns nivells de mortalitat importants en hospitals i les que no es poden relacionar ocorregudes fora d'ells, com es pot determinar si la persona ha contret el virus en el desenvolupament de les seves tasques, més enllà del personal sanitari? Al final hauran de decidir els jutges en una causa amb tantes incerteses?”.

El que no entén la Cecot és que hagi decidit decretar el contagi per COVID-19 com un accident laboral en moments d'alt nivell de contagi general, en moments en els quals ni el propi Govern pot garantir que les persones que hagin de traslladar-se a partir del dilluns als llocs de treball no contreguin el virus en els desplaçaments, en moments en els quals no hi ha proves massives per a descartar contagi i en els quals hi ha una greu dificultat de proveïment de material de prevenció i de seguretat.

Si el mateix Govern està canviant constantment els criteris sanitaris per a gestionar la pandèmia, donat el desconeixement científic del comportament del COVID-19, per què el tracta com un accident de treball amb les conseqüències econòmiques i de responsabilitat que pot comportar per a les empreses? La resposta es concreta entre tots cada dia, amb responsabilitat de cada persona, posant les condicions sobre la base d'atendre les precaucions de les autoritats sanitàries i seguint els protocols de seguretat, mobilitat o distància. Es pretén exigir unes cotes de seguretat que són impossibles d'assumir en aquest moment ni pels Serveis de Prevenció, ni per les empreses i, deduïm, que ni pel propi Govern.