La Cecot insta al Govern demanar al BCE la màxima col·laboració per atendre les necessitats de liquiditat dels mercats i de les empreses

• La Cecot considera que les mesures financeres previstes en el RD 7/2020 no solucionaran el problema de liquiditat perquè si el Banc Central Europeu no canvia els requeriments a la banca europea, els criteris dels departaments de riscos seguiran essent els mateixos que abans de la declaració de pandèmia i impediran i alentiran la concessió de crèdits i avals necessaris que sol·licitin les empreses.

Amb el RD 8/2020 de 17 de març de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social del COVID-19 ja analitzat, i veient les primeres reaccions de les autoritats laborals i de les empreses, la patronal Cecot reclama al Govern central que les empreses puguin presentar els expedients de regulació temporal d'ocupació pel supòsit de força major com a model més ajustat a la realitat; la pràctica totalitat de les suspensions previstes son degudes, directa o indirectament, pel COVID-19. La casuística prevista en el text actual pot ser interpretada de forma restrictiva i limita la viabilitat de moltes empreses pels sobrecostos i el temps que suposa. És imperatiu salvar les empreses i els llocs de treball que les integren.

La patronal també considera, fruit de l’anàlisi del RD 8/2020 que ha realitzat el seu Comitè Executiu, que el Govern de Pedro Sánchez ha d’impulsar i recolzar la liquiditat en el sistema econòmic utilitzant la política fiscal que té al seu abast i que podria tenir un impacte immediat en dos sentits:

En primer lloc posposant fins a finals d’any els pagament de tots els impostos i  la suspensió d’haver de fer les autoliquidacions i declaracions fiscals (o al menys el seu ingrés). I en segon lloc retornant els impostos que l’Estat ha ingressat en els darrers sis mesos havent-se de retornar durant els següents divuit mesos.

En relació a les mesures financeres previstes, encara no desenvolupades pel Reial Decret, la Cecot creu que no solucionaran el problema de liquiditat ja que quan les empreses demanin als bancs els crèdits i avals necessaris, si el Banc Central Europeu no canvia els requeriments a la banca europea, els criteris dels departaments de riscos seguiran essent els mateixos que abans de la declaració de pandèmia del COVID-19 i, per tant, serà molt difícil per moltes empreses que les seves demandes de finançament els siguin aprovades. Caldria relaxar, i molt, els paràmetres de risc i agilitzar la seva concessió. Amb un aspecte important a tenir en compte: la majoria d'empreses no es vol endeutar més.

“El Govern estatal té una gran oportunitat d’utilitzar la política fiscal per complementar les mesures financeres previstes i demanar al BCE la màxima col·laboració per, mitjançant una estratègia combinada, atendre les necessitats de liquiditat dels mercats i de les empreses”, afirma Antoni Abad, president de la Cecot.

La proposta de decretar una moratòria en la devolució del capital dels préstecs, mentre es segueix pagant interessos, permet preservar la tresoreria de les empreses i no representa sobre el paper cap impacte al compte de resultats dels bancs perquè no altera el seu compte de resultats. No obstant aquesta mesura topa amb la normativa de provisions del BCE. Passats 90 dies de l'impagament, tots els préstecs entren en mora i en aquest moment els sistemes informàtics realitzen una provisió, l'import de la qual depèn de la tipologia del préstec i altres factors.

Evidentment la comptabilització de provisions té un efecte dissuasiu per part dels bancs de cara a acceptar aquesta mesura de bon grat.

Un factor per aconseguir la connivència dels bancs seria que, per part de les autoritats bancàries, es decretés la possibilitat de no haver d’aprovisionar els préstecs impagats durant els mesos de moratòria. No és un tema fàcil. En teoria els bancs centrals i també el BCE no depenen jeràrquicament dels governs en compliment dels seus estatuts d'independència, precisament per evitar situacions com aquesta. D’altra banda, l'argument dels funcionaris dels bancs centrals sempre serà que justament en moment de crisis o pre-crisis és quan més els cal tenir localitzats l'impacte que pot tenir en el compte dels bancs la morositat dels clients.

“L’excepcionalitat de mesures que estan prenent les grans economies europees i mundials convida a comptar amb el BCE per considerar aquesta proposta amb caràcter d’urgència perquè aniria a favor de la continuïtat empresarial, del bé comú social i que aportaria confiança alhora que reduiria riscos”, conclou Abad. Mesura a aplicar per període no inferior a 6 mesos. Aquesta mesura proporcionaria oxigen a les tresoreries de les empreses i autònoms i és compatible amb el funcionament de la banca. Només li cal el vistiplau del BCE.