El Govern d’Espanya ha de rescatar les empreses o demanar la intervenció d’Europa per salvar el teixit productiu

• Si el govern actua de forma decidida i contundent contra el frau fiscal i la corrupció podria aflorar una part significativa dels recursos que necessita per pal·liar els efectes de la crisi econòmica.

• La Cecot ha elaborat un conjunt de propostes amb la voluntat d’ajudar a les administracions públiques a prendre decisions que ajudin “de manera efectiva” a la reactivació i recuperació de les empreses i de l’ocupació.

La Comissió Europea acaba de presentar les seves Previsions Econòmiques de Primavera i, segons les seves estimacions, el panorama que deixarà la pandèmia és devastador. La caiguda mitjana del Producte Interior Brut (PIB) a la zona euro s’estima que serà del 7,7% durant el 2020 i a Espanya les coses encara seran pitjors, ja que es preveu que la contracció del PIB sigui del -9,4%. Les previsions de la Comissió Europea situen l’atur a prop del 20% i el deute públic en el 116% del PIB. Unes dades macroeconòmiques alarmants per a les empreses i l’ocupació.

Amb aquestes dades caldria pensar que el govern espanyol està fent alguna cosa per minimitzar els efectes de la crisi, però, després d’analitzar les mesures preses fins avui, des de la Cecot podem afirmar que no. Les decisions que s’han pres en matèria econòmica, fiscal i laboral son tímides i insuficients. Sembla que el govern no ha pres consciència de la magnitud de la crisi o bé que no té instruments per afrontar-la, com a conseqüència de les decisions preses durant moltes dècades anteriors i que han afavorit economies extractives o han practicat un capitalisme d’amics en detriment de l’economia productiva.

És per això que la Cecot ha elaborat un conjunt de propostes que enviarà a totes les administracions públiques amb la voluntat d’ajudar-les a prendre decisions que ajudin de manera efectiva a la reactivació i recuperació de les empreses i de l’ocupació. La primera mesura que planteja la Cecot és que el govern espanyol ha de rescatar el teixit productiu tal com va fer amb el sistema financer arran de la passada crisi. Si la banca és, i ningú ho qüestiona, imprescindible per al sistema econòmic, les empreses ho són encara més ja que sense empreses no hi ha ni ocupació, ni riquesa, ni prosperitat social. Per això, la Cecot considera que és un deure moral que el govern rescati les empreses, sobretot les més vulnerables, les pimes i els autònoms, amb ajudes a fons perdut com estan fent països com a Alemanya el Regne Unit o els Estats Units, entre altres. I si el govern no disposa dels recursos necessaris, és la seva obligació recórrer al mecanisme de la intervenció de la Unió Europea per garantir que arribin els recursos, com ja es va fer en el passat amb el sistema financer.

Però mentre arriben els recursos, el govern espanyol pot fer coses que fins ara no ha fet o ho ha fet de manera parcial i insuficient. La primera és actuar de forma decidia i contundent contra el frau fiscal i la corrupció en tots els seus àmbits, començant pel polític. És necessari endurir la legislació per obligar als defraudadors a retornar les quantitats amb uns interessos prou alts com per dissuadir a d’altres. Es calcula que l’any passat el frau fiscal a Espanya va oscil·lar entre el 6 i el 9 per cent del PIB, la qual cosa representa unes magnituds de frau entre els 74.685 i els 112.028 milions d’euros.

Aprofundint en les mesures, la Cecot troba urgent el pagament a proveïdors de totes les factures que superin els 30 dies des de la data d’emissió, tal com obliga la Llei de morositat i que permetria mobilitzar més de 14.000 milions d’euros.

I des de la perspectiva fiscal, el govern d’Espanya i també la Generalitat han d’implantar un sistema d’ajudes fiscals, amb ajornaments i reducció del pagament d'impostos, i en alguns casos amb exoneració de taxes, durant tot el 2020 i part del 2021, fins que estigui garantida la recuperació de l’activitat econòmica i de l’ocupació. Igualment, s’ha de comprometre a no crear noves figures fiscals que puguin reduir la competitivitat a l’establir gravàmens sobre activitats industrials, els sectors productius i el consum. I, por suposat, caldria que el govern espanyol retornés les devolucions d’IVA sol·licitades per les empreses des de principis d’any fins la fi de l’estat d’alarma.

A la Cecot li preocupa molt la situació en què pot quedar l’ocupació com a conseqüència de la crisi econòmica. I per això aposta pel manteniment dels ERTO durant tot el 2020, simplificant el procediment administratiu perquè l’empresa pugui actuar de manera àgil en funció de la recuperació de la seva activitat. I és del tot imprescindible apostar per la formació ocupacional amb programes de recol·locació de les persones que han perdut la feina, que incloguin orientació professional, formació i inserció, segons les necessitats del mercat. També considera que totes les administracions públiques han d’incentivar l’autoocupació, facilitant la consolidació dels treballadors autònoms i la creació de noves empreses, i s’ha d’incentivar el mercat de compra-venda de negocis, com el programa Reempresa, una eina creada per salvaguardar la continuïtat de les empreses. En l’apartat dels autònoms, no té sentit que hagin de pagar les quotes més altes de tota la Unió Europea per poder treballar, més quan caldrà actuar en dos sentits i en paral·lel: fomentar l’autoocupació i lluitar contra l’economia submergida.

Però, també és el moment adient per revisar la política energètica que penalitza les empreses i els consumidors amb les tarifes elèctriques més altes de l’Europa. És l’hora d’accelerar la revisió del model dels costos del sistema i eliminar conceptes que no són pròpiament energètics i que haurien d’estar finançats pels pressupostos generals de l'Estat (PGE). Igualment, s’han de revisar les tarifes de distribució que discriminen territoris sense cap lògica econòmica. I també és el moment d’impulsar la generació i distribució descentralitzada d’energia elèctrica i acabar amb el model d’oligopoli dominant en aquests moments, i afavorir l’abaratiment dels costos de producció i el seu trasllat a la factura dels consumidors, creant un model més sostenible i just. La Cecot considera que s’ha d’aprofitar el moment i apostar de manera clara i amb urgència per una agenda de descarbonització de l’economia a tot Europa com a motor de desenvolupament econòmic per frenar i revertir el canvi climàtic.

La Cecot, com sempre, es reafirma en la seva voluntat de treballar conjuntament i aprofundir en el diàleg amb els diferents agents que intervenen en els processos productius, econòmics i sanitaris: patronals, sindicats, autoritats sanitàries i les diferents administracions públiques. La situació econòmica i els riscos sanitaris són tan importants que les solucions no vindran mai d’un únic actor. Encarem dos reptes extraordinaris: superar la crisi sanitària i reeixir de la profunda crisi econòmica a la qual ens enfrontem. L’èxit serà el resultat del diàleg i de consensos amplis.