Més de 60 entitats s’adhereixen al manifest perquè el Govern espanyol faci oficial el català a la Unió Europea
Les entitats denuncien que la manca d'oficialitat suposa "la discriminació del català a la legislació" i "la vulneració dels drets dels catalanoparlants", i volen aprofitar que l'Estat espanyol assumirà la presidència rotatòria del Consell de la UE per aconseguir l'oficialitat
Els impulsors del manifest fan una crida a les entitats a adherir-se al manifest a través d'info@oficialitatara.cat i animen els ciutadans a donar-hi suport a través del web
Més de seixanta entitats ja s'han sumat al manifest per reclamar al Govern espanyol que faci oficial el català a la Unió Europea aprofitant que aquest juliol l'Estat espanyol assumirà la presidència rotatòria del Consell de la Unió. El manifest, presentat a Palma el 13 de febrer i impulsat inicialment per nou entitats, incorpora ara, entre altres signants, el Futbol Club Barcelona, el Col·legi de Metges de Barcelona, el sindicat balear STEI Intersindical, la Intersindical Valenciana, la patronal Cecot, la Cambra de Comerç de Girona, el sindicat de docents USTEC-STEs i l'associació internacional European Language Equality Network (ELEN). El text, que es pot consultar a través d'un web, també ha rebut el clic de suport de gairebé 50.000 particulars. Els impulsors fan una crida a les entitats perquè continuïn adherint-s'hi a través del correu info@oficialitatara.cat i animen els ciutadans a seguir-hi donant suport a través del web.
En concret, el manifest reclama que el Govern espanyol sol·liciti el reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea, entenent que no cal modificar cap tractat per fer-ho i que, simplement, és una qüestió de voluntat política. Cal tenir en compte que el Reglament número 1 del Consell de la Unió Europea de l'any 1958 llista quines són les llengües oficials de la Unió -vint-i-quatre, actualment- i que, a voluntat dels estats, aquest reglament ha estat modificat en set ocasions.
Els impulsors del manifest denuncien que la manca d'oficialitat del català a la Unió Europea suposa la discriminació del català en moltes normatives, la minva en el prestigi social de la llengua i la vulneració dels drets lingüístics dels catalanoparlants en molts àmbits. Cal entendre, com diu el text, que "cada any, les institucions europees aproven reglaments que regulen aspectes de caràcter lingüístic" que "els estats membres han de transposar" a la seva legalitat, i que, "en molts casos, estableixen que determinats preceptes o obligacions hauran de fer-se en alguna de les llengües oficials de la Unió Europea". Això es va traduir l'any passat, per exemple, "en 47 disposicions normatives amb requeriments que suposaven l'exclusió automàtica del català pel fet de no ser una llengua oficial".
Per a les entitats impulsores del manifest, és una "anomalia" que "la 13a llengua de la Unió en nombre de parlants no compti amb el mateix reconeixement que moltes altres llengües europees", i això és "contrari al principi fundacional europeu de protecció del multilingüisme, consagrat a l'article 3 del Tractat de la Unió Europea i a la Carta de Drets Fonamentals de la UE". Així mateix, la manca d'oficialitat també va en contra de l'informe final de la Conferència pel Futur d'Europa, "un dels processos participatius més importants de la història de la UE", que "reclama més protecció per a les anomenades 'llengües regionals', com és el cas de la catalana", afegeix el manifest.
Ja són més de seixanta les entitats que donen suport al manifest "Oficialitat, ara"
El manifest "Oficialitat, ara" va ser impulsat inicialment per nou entitats: Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià, La Intersindical (Catalunya), la Cambra de Comerç de Barcelona, l'Institut d'Estudis Eivissencs, la Fundació d'Empresaris de Catalunya - FemCAT i l'Obra Cultural Balear de Formentera.
En les darreres setmanes, però, ha incorporat noves entitats i ja en són més d'una seixantena: el Futbol Club Barcelona, el Col·legi de Metges de Barcelona, el sindicat de docents USTEC-STEs, la patronal Cecot, Escola Valenciana, Mallorca Nova, la Fundació .cat, SoftCatalà, Amical Wikimedia, La Bressola, l'Associació d'Amics de la Bressola, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL), la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC), el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC), la Fundació Catalunya Fons, Junts, ERC, Jovent Republicà, la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), la Intersindical Valenciana, el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV), el Sindicat de treballadores i treballadors STEI - Intersindical de les Illes Balears, la Cambra de Comerç de Girona, la Societat Coral El Micalet de València i les associacions internacionals European Language Equality Network (ELEN) i Network to Promote Linguistic Diversity (NPLD).
A més, també han signat el manifest l'Associació Llengua Nacional, l'Associació d'Amics de la Poesia d'Argentona, l'Associació de Guies catalans del Món, la Societat del Diccionari Enciclopèdic de Medicina, Cantaires de Ponent, l'Associació Romaquí, l'escola cooperativa Es Liceu, el Centre d'Estudis Argentonins, l'Associació de Veïns d'Argentona, el Grup d'Historiadors Jaume Compte, l'Associació de Fotògrafs de Pineda de Mar, l'Associació Cultural Mare Nostrum, el Centre d'Estudis de la Noviolència Catalunya, l'Agrupació Borrianenca de Cultura i l'Aula d'Extensió Universitària d'Argentona.