La Cecot sol·licita al Govern d’Espanya suspendre l’aplicació de l’impost als envasos de plàstic no reutilitzables, tal i com ha fet el Govern Italià

• La petició està justificada per l’impacte expansiu d’aquest impost ja que crea noves obligacions fiscals actualment inassolibles per als contribuents. Existeixen buits legals i a més, les empreses no tenen per manera de conèixer dels seus proveïdors estrangers la informació relativa a la naturalesa del plàstics dels seus envasos, embalatges i el seu pes.  

• Alba: “Les empreses del sector ja fa temps que s’estan transformant per afavorir l’economia circular i la sostenibilitat. Ara bé, cal recordar que les nostres indústries son pimes i micropimes, i que sumar a l’increment de preus de l’energia i a la inflació un nou impost posa en perill la seva viabilitat, la continuïtat d’empreses d’altres sectors com l’alimentari, i a més acabarà repercutint al consumidor final”.

Espanya serà l’únic país de la Unió Europea que apliqui el nou impost als envasos de plàstic no reutilitzables a partir de l’1 de gener de 2023 després que el Govern d’Itàlia hagi decidit ajornar per un any la seva entrada en vigor.

És per això que l’Associació d’Indústries del Plàstic de Catalunya, adherida a la patronal Cecot, s’ha sumat a la demanda d’altres entitats de la cadena de valor dels plàstics i dels sectors de l’alimentació als ministeris d’Hisenda i Transició Ecològica perquè s’elimini abans de finals d’any o, com a mínim, que s’ajorni un any l’aplicació d’aquesta nova taxa que gravarà amb 0,45€ el quilo de plàstic no reciclat que s’utilitzi en la fabricació d’envasos de plàstics no reutilitzables.

Més enllà de la taxa, l’Associació Espanyola d’Assessors Fiscals ha alertat que l’impost al plàstic crea noves obligacions fiscals inassolibles per al contribuent i el qualifiquen d’expansiu ja que:

• No només afecta a envasos sinó a embalatges de tot tipus que embolcallin qualsevol tipus de producte. No es coneixen precedents en altres països que gravin el plàstic inclòs en els seus mateixos embalatges.

• No només afecta a fabricants sinó a qualsevol que realitzi importacions o adquisicions intracomunitàries de béns. Aquesta extensió del fet imposable és impossible de plantejar sense un marc normatiu internacional que doni cobertura jurídica a la sol·licitud d’informació sobre productes i embalatges que contenen plàstics, a tercers no residents. 

• Imposa un límit exempt molt baix, 5kg/mes (a Regne Unit, per exemple, s’estableix un límit igual a 10Tn/any).  

• No estableix exclusions en aquells casos on l’envàs i/o embalatge sigui realitzat amb material parcialment reciclat.  

• Imposa unes obligacions formals de molt difícil o impossible compliment, especialment per a adquirents/importadors, com són les de “certificar” l'origen i quantitat de plàstic no reciclat de cada adquisició/importació (amb independència del país de residència del proveïdor i la seva voluntat de cooperar o no a proporcionar aquesta informació), la gestió d'una comptabilitat d'existències de plàstics en seu de l'Administració Tributària, etc.  

• Imposa un sistema d'estimació directa de l'impost per kg. de plàstic fabricat o adquirit. Aquesta obligació resulta pràcticament impossible de gestionar per als que no són fabricadors d'envasos de plàstic.  

• Es tracta, en definitiva, d'un impost de gestió gairebé impossible en la pràctica. Tothom coincideix que els costos de gestió administrativa de l'impost excedirien en la major part dels casos l'import a recaptar per part de l'Administració Tributària.

Per tot això, i perquè les empreses no han pogut adaptar els seus sistemes per processar aquest tipus d’informació a temps, ni tenen capacitat d’exigir aquesta informació a tots els seus proveïdors estrangers ni de certificar l’origen del plàstic, com a declaració responsable o mitjançant una certificació expedida per un tercer independent per cada adquisició de producte realitzada, és que la patronal catalana Cecot ha sol·licitat al Govern d’Espanya que, com a mínim, emuli la decisió presa per Itàlia i decideixi ajornar un any l‘entrada en vigor de l’impost. 

Des que es va conèixer la intenció del govern de crear aquest impost, les associacions empresarials han alertat de la complexitat de la seva aplicació i del mal que podia causar a la indústria de plàstics i la cadena de valor, un sector compost a Espanya per més de 3.000 empreses, que ocupen a més de 80.000 persones, el 98% d'elles pimes i micropimes, i que tenen un escàs poder de negociació amb els seus proveïdors i clients (grans empreses envasadores i de distribució). 

El secretar general de la Cecot, Oriol Alba, referma que “les empreses del sector ja fa temps que s’estan transformant per afavorir l’economia circular i la sostenibilitat. Tenen molt clar el context socioeconòmic en el que es desenvolupen i el paper que tenen en la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible. Però recordo que les nostres indústries son pimes i micropimes i que sumar a l’increment de preus de l’energia i a la inflació una nova tassa pot posar en perill la viabilitat de les empreses del sector i, d’altra banda, acabarà repercutint als consumidors finals”. 

L'impost als envasos plàstics no reutilitzables, que afecta no sols envasos, sinó també a embalatges que emboliquen qualsevol tipus de producte, s'emmarca en la Llei de Residus i Sòls Contaminats, aprovada a l'abril i que recull part de la transposició de la Directiva SUP de la Unió Europea, per la qual els estats membres havien de posar en marxa mesures per a reduir els residus procedents de productes de plàstic d'un sol ús. Però no tots els estats han aprovat les mateixes mesures i, de fet, tan sols Itàlia i Espanya tenien previst aplicar una taxa. La Cecot insisteix que “això posa en perill el mercat interior únic de la UE i perjudica les nostres empreses minvant la seva competitivitat enfront de les d'altres països”. 

La Cecot i l’AIPC han reforçat l’atenció i el servei d’assessorament a empreses per a resoldre els dubtes sobre l'aplicació de l'impost que es deriven dels complexos processos de producció del sector de la transformació. “Retardar l'entrada en vigor de l'impost també donaria un important marge de temps per a aclarir tots els supòsits i garantir la preparació de totes les empreses”, conclou Alba.