La Cecot organitza el primer debat de pre-campanya amb els caps de llista de TxT, PSC, ERC, Cs i Junts per tractar sobre el futur econòmic de la ciutat

• La patronal organitza el pròxim dijous 11 de maig un debat centrat en les propostes d’àmbit econòmic i empresarial entre les candidatures dels grups polítics municipals a l’Ajuntament de Terrassa.  

• Jordi Ballart (Tot x Terrassa), Eva Candela (PSC), Ona Martínez (ERC), Isabel Martínez (Cs) i Meritxell Lluís (Junts), participaran en un debat de dues hores conduït i moderat per Oriol Alba.

 Amb l’objectiu de donar a conèixer les mesures i propostes d’àmbit econòmic i d’impuls empresarial que les diferents candidatures polítiques proposen en la seva cursa electoral per l’alcaldia de l’Ajuntament de Terrassa, la Cecot ha organitzat un debat electoral a cinc el pròxim dijous 11 de maig de 9.30h a 11.30h a la seva seu.

El criteri aplicat per l’entitat ha estat el de convidar les persones alcaldables dels cinc grups polítics municipals que, mitjançant aquest primer debat a la ciutat, donarien per tancada una ronda de sessions de treball iniciada el mes de març entre representants empresarials de diferents sectors d’activitat i els equips dels partits polítics municipals. Els temes plantejats pels representants sectorials de la Cecot marcaran l’estructura del debat que es desenvoluparà en base a cinc àmbits que suposen un repte per al teixit productiu de la ciutat: foment de la indústria, revitalització del comerç, polítiques d’urbanisme i construcció, mesures de mobilitat sostenible i transport, i model de governança. 

“Hem focalitzat el debat en l’àmbit econòmic i en aspectes que ens són més propis a la Cecot, ja que es realitzaran altres debats a la ciutat de caire genèric, d’àmbit social, d’àmbit educatiu, etc. i entenem que és una bona manera d’aportar valor i enriquir el debat públic ”, expressa Oriol Alba, secretari general de la Cecot i moderador qui afegeix que “el debat és la culminació d’un calendari de sessions de treball que hem desenvolupat entre els mesos de març i abril amb els equips candidats i una gran representació de portaveus sectorials de casa nostra, preocupats per aspectes com els polígons industrials, la dinamització comercial, la mobilitat ciutadana i de mercaderies, les polítiques de construcció d’habitatge i HPO, tributació i qualitat dels serveis públics i processos de tramitació i burocràcia”.

El propòsit de les sessions de treball amb els equips polítics municipals ha estat el de conèixer el projecte dels candidats/es en els diferents àmbits, valorar la possibilitat de complementar-lo amb propostes que donin resposta a les necessitats de desenvolupament empresarial i traslladar les casuístiques a temps reals en què es troben el diferents sectors per facilitar una visió més àmplia sobre context perquè la presa de decisions posterior les tingui en consideració.

Aquestes trobades es van dur els dies: 

16 de març amb el grup ERC encapçalat per Ona Martínez;

el 24 de març amb Junts x Terrassa encapçalat per Meritxell Lluís;

l’11 d’abril amb el PSC encapçalat per Eva Candela; 

el 18 d’abril amb Tot x Terrassa, encapçalat per Jordi Ballart,

i el 21 d’abril amb Cs encapçalat per Isabel Martínez.

Per part de la Cecot, les persones que han intervingut a les diferents trobades han estat: Oriol Alba, secretari general, Jordi Vilar, president de l’Agrupació d’Associacions de Polígons Industrials, Josep Casas, director de l’Oficina per la Transició Energètica de la Cecot, Mario Blasco, president del Club Cecot Financer Fiscal, Enric Rius, president de l’Autcat – Organització d’Autònoms de Catalunya, Cristina Escudé, presidenta de Cecot Comerç, Fanny Novell, presidenta del Gremi de Flequers i Pastissers, Xavier Linares, membre de Cecot Comerç, Josep Cernuda, membre de Cecot Comerç, Juan Jenaro López, membre de Cecot Comerç, Yolanda Alfaro, membre de Cecot Comerç, Toni Palet, president del Gremi de la Construcció del Vallès, Josep Lluís Rodríguez, tresorer del Gremi de la Construcció del Vallès, Antonio Martínez, president del Gremi de Transports i Logística de Catalunya, Joaquim Gil, membre del Gremi de Transports i Logística de Catalunya, Núria Amela, directora d’Atenció a Empreses i Col·lectius de la Cecot, Abraham Arcos, director de Transformació Digital i Innovació, Pere Ejarque, responsable d’Orientació Laboral i assessor en responsabilitat social empresarial.

Eixos economicoempresarials tractats a totes les trobades han estat: 

Foment de la indústria

Des de l’Agrupació d’Associacions de Polígons es demana a tots els grups que concorreran a les municipals que el Pla de Polígons, acabat d’aprovar, esdevingui un pacte de ciutat a dècades vista, que vagi més enllà de les voluntats dels partits polítics i garantir el seu desenvolupament estratègic. El Pla ha de millorar la situació de les empreses ja ubicades i, sobretot, ha de permetre atraure nova indústria, i només es podrà dur a terme si es dota amb una partida pressupostària suficient a les actuacions previstes i que aquest pressupost es vagi consolidant any rere any per adequar els polígons a les necessitats actuals de les empreses.

Cal definir conjuntament quins models de polígons d'activitat econòmica o parcs industrials logístics volem per a les quatre dècades vinents. Actualment comptem amb més de setze polígons que es van urbanitzar entre 1952 i 1990, i que necessiten una modernització urgent si volem continuar generant riquesa i mantenir llocs de treball al territori. Els nostres polígons estan mancats de manteniment i conservació, subministraments bàsics, mobilitat, seguretat, serveis a les empreses i persones i telecomunicacions.

L'impacte de la Covid19 i la crisi de subministraments ha dut a la Unió Europea i al Govern d'Espanya a impulsar una política de reindustrialització i autonomia industrial al continent, per tant, reinvertir a les zones industrials serà clau i Terrassa ho és.

Revitalització del comerç

Des de Cecot Comerç s’ha fet una demanda directa a tots els grups polítics i que es concreta en elevar la professionalització i qualificació de l’equip que ha de gestionar la regidoria de comerç,  i contemplar l’àrea com un element clau de promoció econòmica dins el consistori. Al comerç i als eixos comercials, que donen vida a la ciutat, els afecta directament qualsevol decisió en àmbits tan transversals com la mobilitat ciutadana, l’urbanisme, la seguretat, el transport de mercaderies o les infraestructures, per aquest motiu el sector ha traslladat a totes les sessions de treball que les mesures impulsades pel consistori no els arribin a fets consumats sinó que hi hagi un diàleg previ per anticipar casuístiques i ho ha il·lustrat mitjançant diferents exemples:

L’illa de vianants al centre és una proposta que compta amb el suport del sector però l’execució del projecte, amb manca d’informació per orientar els clients als aparcaments propers, restriccions d’accés en determinats carrers o canvis de sentit en altres, està generant un impacte negatiu sobre les vendes a botiga física.

La visió a futur dels mercats municipals, el desenvolupament de l’APEU al centre, la mobilitat als eixos comercials en vehicle per atraure compradors d’altres poblacions o comptar amb un pla estratègic a mig llarg termini per al comerç son aspectes que preocupen al sector i que ha compartit amb tots els grups polítics municipals.    

Polítiques d’urbanisme i construcció

Les principals preocupacions del sector empresarial representat per la Cecot en aquest eix les han manifestat el Gremi de la Construcció, l’Agrupació d’Associacions de Polígons, Cecot Comerç i el Gremi de Transport i Logística que han demanat als diferents grups polítics els projectes de transformació urbanística de la ciutat que tenen previst impulsar i per a quins usos, ja que afecten directament sobre les estratègies empresarials i l’objectiu desitjat des del teixit empresarial seria comptar amb un pla que doni certeses a les empreses instal·lades perquè puguin preveure inversions i prendre decisions, i evitar la paralització d'activitat com està passant actualment al polígon del S.XX on les empreses no poden plantejar projectes d'instal·lació de fotovoltaiques a les teulades de les naus perquè desconeixen si hauran de deslocalitzar-se a conseqüència del POUM.

En aquest àmbit també hi ha unanimitat entre els sectors en la demanda d’un procés de tramitació d’expedients i llicències més eficient i ràpid ja que l’ajornament dilatat dels expedients frenen i fins i tot desincentiven l’activitat econòmica. A més de reduir l’excés de burocràcia administrativa i plantejar una finestreta única eficaç per als tràmits d’empresa, el sector empresarial també ha demanat als grups polítics unificació de criteri tècnic en la resolució d’expedients i menys interpretació particular de les normatives. Aquesta situació comporta greuges comparatius entre expedients i greuges comparatius entre municipis, per la qual cosa també afecta a les decisions estratègiques empresarials i pot comportar deslocalitzacions.

I, finalment, des del sector de la construcció s’ha interpel·lat a tots els grups en relació a la proposta de reserva del 30% en HPO en noves construccions i s’ha demanat tenir en compte l’experiència i resultats fallits a Barcelona i poder plantejar conjuntament altres vies per resoldre els problemes d’habitatge de la població, com ara destinar sol públic per la construcció d’habitatge protegit.

Mesures de mobilitat sostenible i transport

L’àmbit de la mobilitat és també un aspecte transversal que impacta econòmicament en el teixit empresarial, en primera instància als eixos comercials però també als autònoms i empreses de distribució de mercaderies i a les persones que treballen als polígons d’activitat econòmica.

Els representants de Cecot Comerç i del Gremi de Transport han expressat als diferents grups municipals que, tot recolzant la proposta de dur a terme illes de vianants a la ciutat, és necessari més interlocució entre administració i sectors afectats abans, durant i després de les execucions del projecte. D’aquesta manera, més enllà que el comerç pugui anticipar a la clientela els canvis o restriccions d’accés i donar alternatives de mobilitat per evitar que marxin a altres poblacions, també es poden plantejar noves propostes de millora com ara l’ús de zones de càrrega i descàrrega en determinats horaris, com per exemple dissabtes tarda, perquè la ciutadania pugui fer-ne ús ja que el transport de mercaderies no sol distribuir en dissabte tarda.

El sector del transport, durant totes les sessions, ha fet èmfasi especial en què tots els grups, des d’una perspectiva de ciutat, defineixin quin ha de ser el futur de la Distribució Urbana de Mercaderies (DUM) a la ciutat, si microhubs distribuïts per la ciutat des d’on fer repartiments de darrera milla amb mobilitat sostenible, si centralitzar en un únic espai la descàrrega de mercaderies, etc. i de quina manera plantegen els diferents grups la implementació de Zona de Baixes Emissions a Terrassa, sobre tot tenint en compte l’experiència de Barcelona. En aquest punt, el Gremi de Transports ha demanat a tots els grups poder participar dels debats previs a una resolució definitiva per tal d’aportar casuístiques de la dinàmica empresarial del sector perquè puguin ser tingudes en compte a priori i que la iniciativa es desenvolupi amb el màxim consens possible.

Model de governança, serveis públics i tributació

Durant totes les reunions mantingudes amb grups polítics municipals, la Cecot ha traslladat que ja siguin al capdavant de l’alcaldia com a l’oposició, es prenguin seriosament el desenvolupament econòmic de la tercera ciutat més gran a Catalunya. I han insistit en la creació d’una àrea de promoció econòmica amb un paper estratègic, que no actuï a fets consumats sinó que estableixi un diàleg real i directe amb el teixit socioeconòmic de la ciutat.

Aquesta àrea ha de tenir capacitat de coordinar els serveis a la ciutadania i a les empreses de manera transversal, com una finestreta única, independentment de quants departaments que intervinguin. Aquest entorn amigable que es demana des del teixit empresarial, també facilitaria que quan es plantegin canvis urbanístics es tingués en compte el comerç de proximitat, la indústria ja instal·lada en trama urbana o les necessitats de mobilitat, tant de particulars com de professionals, tal i com es recull a la majoria d’àmbits tractats.

Una altra de les demandes expressades durant les sessions de treball ha estat que s’ajustin taxes a ús i prestació real del servei pel qual es tributa, com per exemple en el cas de la taxa de residus. Les activitats comercials i de serveis suporten un cost elevat per la gestió d’uns residus que en molts casos són quasi inexistents, com passa en despatxos professionals que han digitalitzat part dels seus processos i no generen residu paper.

L’aposta de ciutat per la descarbonització, també ha estat un aspecte de debat entre grups municipals i representants empresarials i la necessitat d’establir polítiques i mesures que incentivin els projectes d’autoconsum energètic a totes les empreses i la retirada de fibrociment a les teulades de les naus, que és un problema greu que s’haurà de gestionar els propers anys. En la transició energètica, una de les línies que més està impulsant la Cecot vers les empreses associades, els representants han demanat als grups municipals quina és la seva proposta per impulsar aquesta transició, si passa per bonificacions fiscals o per ajudes directes i si el compromís serà ferm per evitar canvis de criteri que generin incerteses a empreses i ciutadania.

En relació als pressupostos municipals, els representants empresarials han demanat, de la mateixa manera que ho han expressat a la Generalitat, més participació activa en el debat sobre pressupostos i en la redacció de les ordenances municipals. Més enllà de ser coneixedors d’un pressupost presentat en una diapositiva de power point, la Cecot demana a tots els grups municipals fer una passa més cap a la transparència de l’administració i presentar pressupostos no només des dels ingressos sinó també des del qüestionament de la despesa i garantir així l’eficiència de la despesa municipal.

I, finalment, els representants empresarials han emfatitzat davant de tots els equips dels grups polítics municipals la voluntat del teixit productiu, sector privat, de sumar sempre a favor de la millora socioeconòmica de la ciutat. Han mostrat la preocupació creixent entre autònoms i empresaris per l’augment de discursos públics de determinats representants polítics penalitzant, discriminant i assenyalant constantment el sector privat com un mal major per la societat o assenyalar-lo sempre d’estar sota sospita. Des de la Cecot es considera clau per als proper anys revertir aquesta tendència perquè el progrés de la societat ve de la mà de l'activitat empresarial. I estem en un moment complex, la ciutadania ho està passant malament, el procés inflacionista està perjudicant el consumidor final; a les persones treballadores; però també a les pimes. Així que és moment de treballar conjuntament per a fer front a la situació i dotar d'un clima amigable per a la realització de l'activitat empresarial.