La Cecot i PSC han conjugat preocupacions, reptes i oportunitats de les pimes en una jornada de treball amb representants sectorials i intercamerals
Terrassa, 1 de març del 2024 - Aquest matí una trentena de representants de la Cecot i del PSC s’han trobat a la seu de la patronal catalana en una jornada de treball que ha tingut per objectiu compartir aspectes i casuístiques de la realitat empresarial i plantejar propostes per transformar els reptes que tenen per davant les pimes en oportunitats, sempre tenint en compte el context socioeconòmic i d’incerteses en el que ens trobem. “Poder transformar aquests reptes en oportunitats és una tasca que hem de compartir i impulsar tant des del sector privat com des de les diferents administracions públiques”, explica el president de la Cecot, Xavier Panés, “és per això que la jornada d’avui va en la línia del treball en xarxa i del diàleg que tant ens heu escoltat defensar des de la Cecot”.
Durant la jornada, encapçalada per Xavier Panés, president de la Cecot, de la mà de Salvador Illa, primer secretari del PSC i moderada pel secretari general de la patronal, Oriol Alba, han anat intervenint representants empresarials i sectorials com Carlos Garriga, vicepresident de la Cecot i president de la Federació Empresarial Metal·lúrgica; Josep Casas, director de l’Oficina per la Transició Energètica de la Cecot; Daniel Puente, membre del comitè executiu de la Cecot; Enric Rius, assessor fiscal de la Cecot i president de l’Autcat, Organització d’Autònoms de Catalunya; Mario Blasco, president del Club Cecot Financer Fiscal; Pep Bosch, assessor laboral de la Cecot; Marta Sánchez, membre de la junta de l’Autcat, Organització d’Autònoms de Catalunya.
Per part del grup del PSC, els participants han estat Salvador Illa, cap de l’oposició a Catalunya i primer secretari del PSC; Alícia Romero, diputada i portaveu del PSC al Parlament de Catalunya; Elena Vila, senadora al Senat; Montse Mínguez, diputada al Congrés dels Diputats; Paco Aranda, diputat al Congrés dels Diputats; Alba Soldevilla; diputada al Congrés dels Diputats; Òscar Ordeig, diputat al Parlament de Catalunya; Eva Candela, diputada al Parlament de Catalunya i Pol Gibert, diputat al Parlament de Catalunya.
Aquestes reunions de treball estan destinades a posar en contacte representants empresarials de diferents sectors d’activitat econòmica amb representants polítics que desenvolupen la seva funció pública des dels diferents estaments de l’administració. “A vegades hi ha aspectes que tenen impacte de manera transversal en diferents àmbits: el local, l’autonòmic i l’estatal, així que el fet de tenir representants de les diferents cambres complementa bé la informació o la visualització d’un tema de manera més global i àmplia, gràcies a la suma d’aportacions. Per exemple quan parlem ara d’autopistes administratives i agilització de tràmits, aquí estan interpel·lats tots els nivells d’administració, també l’europeu”, concreta el president de la Cecot.
L’objectiu final és fer arribar de primera mà la realitat en la que es desenvolupen les mitjanes i petites empreses ubicades als diferents territoris per afrontar els reptes en un context de reactivació com l’actual, “és un tipus de trobada que ja hem tingut ocasió de desenvolupar amb altres grups polítics en el passat on l’experiència ha estat positiva, tant per ells com per als nostres representants de gremis i associacions que poden traslladar de manera directa, sense filtres, aquests reptes que es troben en els seus dia a dia a l’hora de fer empresa”, conclou Panés.
Eixos de treball
El primer eix, com no podia ser d’altra manera a la Cecot, s’ha centrat aspectes orientats a l’impuls a la indústria. El temps de debat destinat a aquest bloc ha estat el més extens ja que ha posat sobre la taula des dels acords de pressupostos a la Generalitat que contemplen un increment de 47 M d’euros en suport directe a la indústria i un programa dotat amb 25 milions d’euros a la millora de polígons industrials, passant per la necessitat d’actualitzar el Pacte Nacional per la Indústria, així com la transformació digital, les infraestructures i la transició energètica. En aquest darrer punt, el director de l’Oficina per la Transició Energètica de la Cecot, Josep Casas, ha exposat als diputats i senadors, tant les al·legacions sobre la discriminació en els peatges elèctrics en tensió kV25 presentat a la CNMC aquesta mateixa setmana, com les al·legacions també presentades al Govern en relació al PNIEC (Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima) que l’entitat considera que, més enllà de deixar fora de l’estratègia l’impacte sobre el teixit pime i micropime, ha definit uns objectius poc realistes en el temps establert. També en l’àmbit de la transició energètica, s’ha compartit el greu problema que suposa el fibrociment en les teulades, ja que alenteix la instal·lació de plaques fotovoltaiques.
El segon eix que, de fet, s’ha mantingut de manera recurrent en tots els blocs temàtics proposats ha estat el de la necessitat d’establir autopistes administratives i propostes de simplificació i agilitat dels tràmits administratius. “Un tema que sembla que hagi posat de moda el sector de la pagesia però que és comú a tots els sectors d’activitat i a totes les empreses, des de fa anys. Una teranyina burocràtica que cal resoldre perquè minva competitivitat a les empreses però també al país”, ha comentat Xavier Panés.
“Hi ha una total dissonància entre l’administració i les empreses i autònoms” han reiterat durant el matí totes les persones que han intervingut des de les perspectives més professionals i més tècniques, a les empresarials i sectorials.
El tercer eix de treball ha estat destinat a la competitivitat fiscal de les empreses i també ha redundat en la simplificació de tràmits administratius i burocràcia com a element clau per ajudar les empreses, sobre tot pimes, a poder centrar-se en les seves activitats de producció o de prestació de servei en comptes d’invertir grans quantitats de temps a omplir documents o formularis.
L’eix que ha tractat el marc laboral, s’ha centrat en les conseqüències de la reforma de 2021 i en les necessitats del mercat de treball com ara seguretat jurídica en la contractació laboral i també en l’extinció de contractes, incrementar la flexibilitat del temps de treball, la millora de la regulació del treball a distància i de les noves formes de treball. També ha sorgit la necessitat d’una regulació de pensió de jubilació més flexible i compatible amb el treball. En aquest quart eix ha estat important “incidir que les regulacions s’han de fer des del punt de vista de la majoria i en el cas de l’àmbit laboral i fiscal sembla que només hi hagi grans empreses, quan en realitat les pimes i autònoms configurem el 98% del teixit empresarial”, tal i com ha recordat Pep Bosch.
Una afirmació que ha valgut també per al cinquè i darrer eix de treball destinat al col·lectiu de persones treballadores autònomes. Més enllà de la discriminació tributaria i de protecció jurídica del patrimoni personal que ha aportat Enric Rius, president de l’Autcat, Marta Sánchez ha exposat la situació del col·lectiu des d’una perspectiva de gènere i ha compartit les dades d’un informe impulsat per l’Autcat a finals del 2023.
