La Cecot aportarà a l’avantprojecte de Llei de creació i creixement empresarial propostes adaptades a la realitat i actual context del teixit productiu

•  Abad: “aquesta Llei és una bona oportunitat per potenciar el teixit empresarial, especialment microempreses i pimes. L’hem de poder debatre amb visió global i implementar amb celeritat perquè ja hi ha bones praxis a Europa que podríem adoptar en un marge curt de temps”.   

• La Cecot posarà l’èmfasi en el capítol de la Lluita contra la morositat en les operacions comercials ja que l’actual situació d’allargament abusiu de terminis de pagament estan llastrant i perjudicant sobre tot als autònoms, microempreses i pimes. L’entitat exigirà mesures de “penalització d’ofici” als qui actuïn en base a posició dominant.  

El Consell de Ministres va aprovar dimarts l’Informe de l’Avantprojecte de Llei Crea i Creix que, tal i com recull el text del document, té com a objectiu final impulsar la creació d’empreses i fomentar la seva expansió mitjançant la millora de la regulació, l’eliminació d’obstacles a les activitats econòmiques, la lluita contra la morositat comercial i el suport financer al creixement empresarial. Aquesta llei s’emmarca dins del Pla de Recuperació, concretament dins l’impuls de la petita i mitjana empresa, tant per desenvolupar l’activitat empresarial com per reduir incentius eventuals a crear empreses a altres països.

“A l’espera d’analitzar el contingut de l’informe i poder aportar les propostes que hem anat elaborant a la Cecot en els darrers anys”, explica Antoni Abad, president de la Cecot, “d’entrada l’esperit del document ens sembla positiu, en la línia del que hem demandat les organitzacions empresarials els darrers anys i una oportunitat per corregir un marc administratiu que estava frenant el desenvolupament de teixit empresarial”.

Segons el resum publicat dimarts al vespre, l’informe contempla fonamentalment assolir quatre fites que, des del punt de vista de la Cecot, són fonamentals per fer un acompanyament efectiu al teixit empresarial: agilitar el procés de creació d’una empresa; establir mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials; definir una millor regulació i eliminació d'obstacles a l'activitat econòmica i, finalment, establir mesures de suport financer al creixement empresarial.

Abad creu que “més enllà de si una mesura, mecanisme o proposta serà millor que una altra, vist en global l’esperit que envolta el primer redactat va en la línia del que altres països europeus ja practiquen. Per això el que sí demanem des del sector empresarial és celeritat en tot el procés de consulta pública, esmenes, aprovació i implementació. Hi ha un volum important de bones pràctiques sobre aquesta qüestió a nivell internacional que podem adoptar reduint el marge d’implementació aquí”.

En aquest sentit, des de la Cecot i també des de la xarxa BANC s’ha anat proposant en el temps als diferents executius i grups polítics amb representació al Congrés, implementar mesures concretes per ajudar a molts emprenedors/es a crear la seva empresa com ara aquelles que permetin crear una empresa amb un cost màxim de 70€, que és el que et costa fer-ho al Regne Unit per exemple, o bé que l’emprenedor/a comenci a pagar a partir que l'empresa assoleix un mínim de facturació. El text de l’Informe aprovat pel Consell de Ministres contempla la possibilitat de “constituir una Societat de Responsabilitat Limitada amb un capital social de tan sols un euro, eliminant-se el mínim legal de 3.000 euros. [...] Aquesta mesura suposarà una reducció en el cost de creació d'empreses, la qual cosa promourà la creació de nous negocis, permetrà emprar els recursos alliberats en usos alternatius”.

“Des del nostre punt de vista el problema de constituir una societat no és el capital”, afirma Enric Rius, assessor financer de la Cecot, “el que ha de treballar el Govern en profunditat és en eliminar traves administratives i burocràcia inútil. La nostra experiència, ja dilatada en el temps, ens permet afirmar que mai el capital mínim ha estat un problema per crear una empresa sinó que els problemes provenen de la gestió i les autoritzacions”. La Cecot defensa que el capital d’una societat és l’expressió de solvència de l’empresa perquè és el que els socis aporten al seu projecte i és un factor de credibilitat i aposta pel projecte empresarial. “Fer societats amb 1 euro de capital significa que tot s’ha de finançar externament, la qual cosa va en la línia contrària al que defensem a la Cecot que passa per reforçar el paper dels fons propis i no dependre de l’endeutament extern. Si un projecte no pot disposar d’un capital mínim de 3.000 euros és que no pot ser plantejable com a tal”, complementa el president de la Cecot.

El segon aspecte que la Cecot analitzarà i treballarà en profunditat és el relatiu a l’apartat de la lluita contra la morositat “o com nosaltres definim, l’actual problema de l’allargament abusiu de terminis de pagament en operacions comercials”, explica Rius qui afegeix que “si s’implementa la factura electrònica per poder fer la traçabilitat del procés de facturació i cobrament però no s’imposen mesures que penalitzin d’ofici als qui actuen en base a una posició dominant, no servirà de res. En els comptes anuals les empreses informen del seu termini promig de pagament. Les que superen els màxims establerts legalment haurien d'estar sotmesos a una sanció proporcional a l’excés de dies i al volum de pagaments”. Des de la patronal es considera molt important definir correctament aquest apartat per evitar que sigui un nou brindis al sol i que realment escurci l’allargament abusiu de terminis de pagament que estan llastrant i perjudicant sobre tot als autònoms, microempreses i pimes. D’altra banda, proposar mecanismes disciplinaris que permeten resoldre un contracte públic quan no es compleixin els terminis de pagament, si el Govern està disposat a canviar la llei de contractes del sector públic, també donaria impuls a les empreses.

I, finalment, la Cecot valora com a molt necessària la línia de treball destinada a potenciar els instruments de finançament del creixement empresarial alternatius com el "micromecenatge" o finançament participatiu, la inversió col·lectiva i el capital de risc. “Considerem que l’impuls d’aquest eix per part del Govern serà beneficiós per a les iniciatives empresarials però també per anar assolint una certa consciència col·lectiva a nivell social i una implicació més estreta entre economia i societat”, conclou Abad. En aquest apartat, l’Informe apunta que per tal d’adaptar la regulació espanyola a la normativa europea, caldrà plantejar més flexibilitat perquè les plataformes de “crowdfunding” puguin oferir serveis a Europa i reforçar la protecció dels inversors per així facilitar l’agrupació d’aquests, una demanda compartida en l’ecosistema de l’emprenedoria a nivell global.   

 Resum de l’Informe de l’Avantprojecte de Llei Crea i Creix (La Moncloa)

Agilitar la creació d'empreses

Amb aquesta llei, el procés per a crear una empresa serà molt més fàcil, amb una reducció tant del cost com del temps necessari per a completar-lo.

La mesura més destacada per a impulsar la creació d'empreses és la possibilitat de constituir una Societat de Responsabilitat Limitada amb un capital social de tan sols un euro, eliminant-se el mínim legal de 3.000 euros. La regulació proposada inclou unes certes salvaguardes per als creditors i configura un règim més flexible que l'actual règim de formació successiva, que s'elimina.

Aquesta mesura suposarà una reducció en el cost de creació d'empreses, la qual cosa promourà la creació de nous negocis, permetrà emprar els recursos alliberats en usos alternatius, alineant la normativa espanyola amb la dels països amb règims més favorables per a l'emprenedoria.

Així mateix, en el marc de l'impuls a la digitalització, es promou la creació d'empreses de manera telemàtica a través del Centre d'Informació i Xarxa de Creació d'Empreses (CIRCE), la qual cosa permetrà reduir els temps de constitució i els costos registrals i notarials.

Mesures de lluita contra la morositat

La norma inclou mesures per a avançar en la lluita contra la morositat en les operacions comercials, que constitueix una de les principals causes dels problemes de liquiditat i rendibilitat de moltes empreses espanyoles, especialment pimes.

Com a mesura fonamental, la llei impulsa l'adopció de la factura electrònica, modificant la normativa actual i ampliant l'obligació d'expedir i remetre factures electròniques a totes les empreses i autònoms en les seves relacions comercials, la qual cosa garantirà una major traçabilitat i control de pagaments entre elles. Aquesta mesura permetrà obtenir informació fiable i àgil per a conèixer els terminis efectius de pagament, requisit indispensable per a poder reduir la morositat de manera eficaç.

La implantació efectiva de la factura electrònica es facilitarà amb els recursos previstos per a la digitalització de les pimes en el Pla de Recuperació. En particular, el Programa Digital Toolkit inclourà entre els productes i serveis subvencionables la factura electrònica.

S'incorporen també incentius per a la reducció dels períodes mitjans de pagament, tant a través de la seva valoració en l'accés a les subvencions públiques, com mitjançant el reforç de la normativa de contractació pública per a garantir que els adjudicataris abonin en temps el preu pactat amb els subcontractistes.

Finalment, es crearà un Observatori de Morositat Nacional, que s'encarregarà del seguiment i evolució de les dades de pagament i la promoció de bones pràctiques en aquest àmbit.

Millor regulació i eliminació d'obstacles a l'activitat econòmica

L'Avantprojecte de Llei millora l'eficiència del marc regulador de les activitats econòmiques per a simplificar la legislació existent, eliminar regulacions innecessàries i establir procediments més àgils.

Amb aquest objectiu es modifica la Llei de mesures de liberalització del comerç, ampliant-se el catàleg d'activitats econòmiques exemptes de llicència i incorporant al llistat de la normativa bàsica estatal les activitats que hagin estat considerades innòcues per almenys una Comunitat Autònoma.

Així mateix, es modifica la Llei de Garantia d'Unitat de Mercat per a aprofundir en la cooperació i confiança mútua entre les diferents Administracions Públiques i reforçar les finestretes en les quals les empreses poden reclamar quan consideren que les Administracions no compleixen els principis de bona regulació econòmica.

Suport financer al creixement empresarial

L'Avantprojecte de Llei Crea i Creix incorpora mesures per a millorar els instruments de finançament del creixement empresarial alternatius al finançament bancari, com el "micromecenatge" o finançament participatiu, la inversió col·lectiva i el capital de risc.

En l'àmbit del "micromecenatge", la Llei Crea i Creix adapta la regulació nacional a la normativa europea, introduint més flexibilitat perquè aquestes plataformes prestin els seus serveis a Europa. A més, es reforça la protecció dels inversors i permet la creació de vehicles per a agrupar els inversors. Per a ampliar l'univers de projectes empresarials elegibles s'eleven els llindars dels imports permesos per projecte finançat i per inversor.

S'inclouen un conjunt de modificacions per a l'impuls de la indústria del capital de risc, ampliant-se el tipus d'empreses en les quals poden invertir aquestes entitats, incloent empreses financeres amb un alt component tecnològic.

Finalment, s'amplien les figures reconegudes per a fons tancats, incloent estructures d'àmplia trajectòria en altres països del nostre entorn. Es tracta de fons de deute que puguin invertir en préstecs, factures o efectes comercials, contribuint i millorant el finançament empresarial de companyies que hagin vist deteriorada la seva estructura financera a conseqüència de la pandèmia.