La Cecot impulsarà un gran pacte nacional per reformar l’administració pública i adaptar-la al segle XXI

• La Cecot posa en valor la concertació social recordant al Govern d’Espanya que es pot legislar des del diàleg social, i demana retornar el debat de les propostes econòmiques i d’impacte empresarial als marcs de diàleg establerts i reduint la via dels RDLlei.  

• La Cecot reivindica el paper de la indústria en el model econòmic del país i marca com a repte conjunt la millora de la productivitat del sector que a Catalunya està conformat per petites i mitjanes empreses.  

• La proposta del Kit Digital durant el 2023 s’ha limitat a inversions petites i en accions necessàries, però de baix impacte. Per una transformació digital en profunditat, caldria multiplicar la dotació del Kit Digital per deu, és a dir, establir un Pla Nacional d’uns 30.000M d’euros.  

Aquest matí, el president de la Cecot, Xavier Panés, ha traslladat els principals eixos de treball de la patronal catalana per al 2024, en el marc de la trobada anual amb professionals dels mitjans de comunicació, on ha anunciat que “aquest any, des de la Cecot impulsarem un gran pacte de país per reformar l’administració pública i adaptar-la al segle XXI” després d’haver contextualitzat que “continuem tenint un entorn administratiu i normatiu híper-regulat, totalment desfavorable a l’activitat empresarial i que acaba repercutint directament en la competitivitat del país, tal i com demostren diferents indicadors internacionals”. Per Panés, “l’actitud sobre garant de l’administració, la fa ser lenta, ineficient i està demostrant que no s’adapta a les disrupcions de la societat, generant un excés de burocràcia que afecta, en especial i sobre tot, a les pimes. No pot ser que una Llicència d’activitat es demori més d’un any. No pot ser”.

Des de la Cecot es considera que aquestes traves i exigències desproporcionades també estan frenant la col·laboració amb el sector privat, amb uns requisits tant elevats que desincentiven les inversions. “Només cal veure la baixa participació empresarial en projectes com Next Generation, amb el 60% dels fons executats per les administracions públiques” ha apuntat Panés. “Com a conclusió us diré que necessitem una administració modernitzada perquè acompanyi a les empreses del segle XXI en els seus reptes de digitalització o de descarbonització”.

Durant la seva intervenció, el president de la Cecot ha fet balanç econòmic del 2023 que, malgrat el tancament d’exercici serà més positiu del que el teixit empresarial havia previst a l’inici d’any, ha deixat palès una desacceleració de l’activitat empresarial que s’ajornarà, previsiblement, durant el primer semestre de 2024. “A grans trets, el tancament de l’exercici 2023 ha estat millor del que inicialment s’esperava, tot i que aquests resultats va per barris. Com sabeu representem molts sectors diferents i, fins i tot, en funció de l’activitat que desenvolupen les empreses d’un mateix sector, les afectacions son molt dispars”, ha traslladat el president de la Cecot. En aquest sentit, “l’impacte d’aquest alentiment és molt més acusat en els autònoms, microempreses i pimes, que son les que més impacte negatiu suporten perquè no tenen tant marge de resiliència econòmica per fer front a tants efectes econòmics sobrevinguts. Sobre tot després de l’impacte de les crisis sanitària, increments de matèries primeres i l’energia”.

Panés ha estat acompanyat en tot moment pel secretari general de la Cecot, Oriol Alba, qui ha exposat els principals indicadors de gestió de la patronal en el darrer exercici; el coordinador del Baròmetre Industrial i assessor en Gestió Econòmica, Sebastià García, qui ha compartit un balanç i les perspectives del sector industrial per al 2024; la membre de junta directiva de l’Autcat, (Organització d’Autònoms de Catalunya), Marta Sánchez, qui s’ha centrat en la situació del col·lectiu autònom durant el 2023 i els reptes per 2024 i, finalment, l’expert i assessor laboral, Josep Ma Bosch que ha aprofundit en els resultats i l’impacte de la reforma laboral del 2021 i en aspectes laborals com ara la necessitat de millores en la contractació laboral, en l’extinció contractual laboral, millorar la regulació del treball a distància o la jubilació flexible i compatible amb el treball, elements pendents de desenvolupar durant aquest any que comença.

Pel que fa al 2024, el teixit empresarial afrontarà un escenari marcat, novament, per un alt grau d’incertesa generat en part per la inestabilitat geopolítica i els conflictes bèl·lics; per la perspectiva de desacceleració econòmica i de creixement moderat; un possible increment del preu pel transport de mercaderies (sobre tot les mercaderies per mar); la situació de sequera i una certa inestabilitat política pels processos electorals que tindrem a nivell autonòmic i la Governança del Govern d’Espanya després dels pactes d’investidura. Tenint en compte aquestes previsions i els reptes que hauran de fer front les empreses, com ara la manca de personal qualificat; l’increment dels costos laborals; la caiguda de la productivitat; l’increment de l’absentisme laboral; la transició energètica, sostenibilitat i descarbonització; el finançament; la intel·ligència artificial o la cirberseguretat, “des de la Cecot continuarem treballant per enfortir i fer créixer l’activitat de les empreses catalanes, en especial les pimes del sector industrial”. Aquesta tasca per 2024, des de l’acció patronal, es resumeix en cinc eixos de treball: simplificació administrativa i reforma de l’administració pública; competitivitat fiscal a Catalunya; flexibilització del marc laboral; transició energètica i transformació digital a les pimes, i infraestructures com  la B40, la intermodal de la Llagosta, aeroport o el Corredor Mediterrani.

En relació a la competitivitat fiscal a Catalunya, Panés ha recordat que ocupa la darrera posició del ranking d’autonomies en l’Índex Autonòmic de Competitivitat Fiscal. “A més de tots els tributs estatals, a Catalunya s’han introduït tributs propis i tota la càrrega administrativa derivada d’aquests s’ha traslladat a les empreses i recordo que la majoria son autònoms, petites i mitjanes empreses, per tant, amb pocs recursos a destinar a aquestes gestions”. El president de la Cecot també ha destacat la competència fiscal entre comunitats autònomes en tributs com l’Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITP-AJD), que provoca diferents tipus impositius per als mateixos fets imposables. O l'Impost de Patrimoni (IP) i l'Impost de Successions i Donacions (ISD) que generen greuges comparatius significatius entre territoris a nivell estatal.

“El teixit empresarial que representem, mai ha qüestionat el fet de contribuir. Mai. Però, si us plau, cal una racionalització en les polítiques fiscals i que les administracions proposin una fiscalitat pensada en dinamitzar l’activitat empresarial i fer-la créixer”. Tanmateix, Panés ha afegit que, “d’altra banda, volem dir que des de la Cecot reconeixem que part d’aquesta situació en la que ens trobem, deriva de l’infra finançament que pateix Catalunya des de fa dècades. També creiem que és un moment sociopolític on cal arribar a acords que resolguin un greuge històric i assolir un sistema de finançament just per Catalunya”.

En matèria laboral, la Cecot continuarà demanant derogar l’Estatut dels Treballadors per elaborar, entre els agents socials, un nou Codi del Treball. L’entitat considera que el marc de regulació i relacions laborals és caduc, rígid i està bloquejant l’activitat econòmica en comptes d’acompanyar el seu creixement i que “cal modernitzar-lo perquè no s’ajusta al context del segle XXI”. D’altra banda, fruit del debat social, el 2024 ja es tenia la certesa que hi hauria un increment dels costos laborals. Però els acords polítics previs a la investidura del nou Govern, que preveuen un seguit de mesures com la de la reducció de jornada màxima, estan generant noves incerteses que poden incidir en un major increment de costos, sobre tot en branques d’activitat econòmica de poc valor afegit. Així que caldrà avaluar l’impacte que pot tenir en la inflació i en l’ocupació. “Per això des de la Cecot fem una crida al nou Govern, en especial a la Ministra de Treball, a que les mesures i propostes relatives a marc laboral sempre es debatin i s’acordin a la Taula del Diàleg Social on hi son presents sindicats i patronals”. “I en termes generals, cal deixar de fer reformes i pegats sobre un marc de regulació laboral caduc, i definir una nova estructura de relacions laborals en base al context productiu del segle XXI”.

Pel que fa a la transició energètica, després de dos anys centrats en reduir els costos energètics, actualment l’interès de les empreses passa per la descarbonització dels seus processos productius i adaptar-los amb criteris de sostenibilitat. Es recupera una dinàmica que el conflicte d’Ucraïna va aturar o alentir. “Aquí és important el suport, orientació i acompanyament a les empreses petites i mitjanes, en càlcul de petjada o memòries de sostenibilitat, però també cal que les administracions facilitin el camí simplificant burocràcia i facilitant ajuts a l’adaptació de processos sostenibles”.

En l’àmbit de la transformació digital, “en el cas de les pimes és essencial per a la seva competitivitat a llarg termini. La proposta del Kit Digital durant el 2023 s’ha limitat a inversions petites i en accions necessàries però de baix impacte que nosaltres no entenem com a una transformació de calat”. Si volem realment digitalitzar de manera efectiva a les pimes, ens ho hem de creure i adoptar mesures com ara oferir incentius fiscals per a inversions tecnològiques; formar i donar suport tècnic al personal de les pimes; millorar la connectivitat i infraestructura digital, especialment en àrees rurals o oferir finançament accessible, especialment per a empreses amb recursos limitats. “Per fer-ho considerem necessari un Pla Nacional que contempli una dotació de 30.000M d’euros, que suposaria un pressupost deu vegades més que el destinat per al Kit Digital”.

En l’àmbit de les infraestructures, més enllà de referir-se a la B40, l’estació intermodal de la Llagosta, l’aeroport o el corredor mediterrani, Xavier Panés ha destacat que “en aquest camp, continuarem reivindicant i reclamant l’execució d’infraestructures malgrat sembli una tasca estèril. No ho és, cal recordar a les administracions i als Governs, sistemàticament, el deute que tenen amb la societat i exigir el retiment de comptes d’uns diners que generem entre tots i que l’administració ha de gestionar, però recordo, que son nostres. Dels contribuents. Crec que l’administració pública hauria d’estar al servei dels administrats, i aquí parlo tant d’empreses com de ciutadania, però creix la sensació que cada vegada més som els administrats els qui estem al servei de l’administració”.