La Cecot i Egarsat manifesten la seva preocupació per l’increment de l’absentisme laboral que consideren “un problema de país”
- Carlos Garriga: “Segons l’Associació de Mútues d’Accidents de Treball, l’any 2023 l’absentisme va suposar un total equivalent a 1’27M de persones treballadores que no es van presentar al seu lloc de treball diàriament. Tenim un problema de salut que és un problema de país i des de les mútues reivindiquem un paper més actiu per millorar la situació”.
- Xavier Panés: “les causes de l’absentisme laboral son moltes i per molts motius diferents i tenen conseqüències per totes les empreses però son les microempreses i les pimes qui més impacte suporten. És per això que, en col·laboració amb Egarsat, ens centrarem en proporcionar orientació i eines d’ajuda en aquest segment d’empresa perquè puguin gestionar-ho i alhora insistirem en resoldre aquest problema estructural des del diàleg social”.
- La Cecot proposarà al Ministeri de Treball que reconsideri la manera de calcular les taxes d'absentisme per evitar injustícies individuals ja que per calcular la taxa d’absentisme s'utilitza la mitjana de tota la plantilla, la qual cosa afavoreix les persones altament absentistes en detriment de la resta de treballadors i treballadores.
Terrassa, 25 d’abril de 2024. “L’augment de l’absentisme laboral ens està liderant el ranking de principals preocupacions empresarials i cal que ajudem a les empreses a poder gestionar-lo”, ha afirmat Xavier Panés, president de la Cecot davant d’una vuitantena de professionals dels recursos humans en el marc d’una sessió organitzada pel Club Cecot de Recursos Humans en col·laboració amb la mútua Egarsat. La sessió ha estat conduïda pel president del Club, Àngel Buxó i la ponència tècnica ha anat a càrrec de la cap de gestió preventiva d’Egarsat, Raquel Sellarès. L’acte també ha comptat amb l’assistència del president d’Egarsat, Carlos Garriga, qui ha reivindicat el paper de les mútues d’accidents en la gestió de l’absentisme laboral i ha alertat que “el resultat consolidat de contingències comunes i contingències professionals per al sector de mútues del 2023 ha estat deficitari per primera vegada a la seva història”.
En el Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el Treball, la patronal Cecot i la mútua Egarsat han volgut fer palès la seva preocupació per l’increment dels indicadors d’absentisme a Catalunya, que estan per sobre de la mitjana estatal, així com per proporcionar eines i mesures d’orientació i suport a les empreses associades a la patronal catalana per tal de reduir-lo.
Dades de context
Segons AMAT, l’Associació de Mútues d’Accidents de Treball, el cost de l'absentisme en el 2023 haurà arribat als 142.000 milions d'euros.
El tercer trimestre del 2023 va comptabilitzar 27 hores d'absentisme per persona a Espanya, la jornada laboral pactada va ser de 460 hores. Equival al fet que 1’27 M de persones treballadores no s’han presentat al seu lloc de treball diàriament, d’aquestes, un total de 995.626 estaven de baixa mèdica. Això suposa una taxa d'absentisme del 7%, un 0’3% més, tant respecte del segon trimestre com del mateix període trimestral del 2022.
Causes de l’increment de l’absentisme
Des de la Cecot es planteja l’absentisme laboral com un problema estructural que es genera per múltiples causes i de diferent origen. “Actualment, ens trobem en un cicle econòmic d'alta ocupació, la qual cosa pot reduir la por a perdre el lloc de treball. Si analitzeu dades de l’INE i de la patronal de Mútues en exercicis anteriors, podreu comprovar que quan els indicadors d’activitat productiva són positius i la taxa d’atur baixa, es dona un increment de baixes per incapacitat temporal. És a dir, que existeix una correlació entre l’atur i les baixes per incapacitat temporal. A més atur, menys baixes i a la inversa”, ha explicat Xavier Panés. Aquesta és una causa, el president de la Cecot també s’ha referit a altres causes com el col·lapse en el sistema sanitari, especialment en la primària, que fa que els processos d'atenció als treballadors per contingències comunes sigui molt més lent del que caldria. I a la praxi de l'autobaixa de 3 dies per aquest col·lapse a la primària. Les creixents patologies relacionades amb la Covid, com les malalties de salut mental o els efectes persistents del virus, també han contribuït a l’augment de l’absentisme, així com el fet que alguns convenis col·lectius complementin les prestacions de baixa per incapacitat temporal fins al 100% i, segons Cecot , això pot desincentivar el retorn al treball. “Una cultura encara basada en ‘anar a demanar o buscar la baixa’ quan les baixes no es demanen, sinó que es reconeixen pels professionals sanitaris, també contribueix al problema”, ha dit Panés qui ha afegit que “a més, hi ha el fenomen del “microabsentisme” social, que no es reflecteix en les estadístiques i es deu a qüestions personals com la cura de familiars, que va fins a les dues o tres hores”.
“En els darrers mesos, hem observat un augment significatiu en els indicadors d'absentisme laboral, convertint-se en un obstacle per a la productivitat i el creixement empresarial”, ha expressat Panés, “i aquest fenomen també té repercussions en l'àmbit socioeconòmic del país, una qüestió que ens inquieta profundament, que ens preocupa i ens ocupa. Des de la Cecot considerem l'absentisme laboral com un problema estructural que requereix atenció immediata”. El president de la Cecot ha emfatitzat l’impacte que té l’absentisme sobre el teixit micro i pime, “quan som cinc de plantilla i de sobte ens falta una o dues persones, i a més desconeixem quan podrem tornar a ser totes cinc... tothom pot entendre la dificultat que se’ns planteja a l’hora de gestionar amb incerteses, oi? Si podem planificar aquestes absències, encara podem donar compliment als compromisos comercials amb els clients, però si són sobrevingudes ens suposa un problema d’organització important i, consegüentment, un impacte econòmic negatiu i una possible sobre càrrega dels membres de la plantilla en actiu”.
En aquest sentit, el president del Club Cecot de Recursos Humans, Àngel Buxó ha insistit que l’absentisme és un tema que preocupa i molt als directius de recursos humans i, si bé podem incidir directament des de les empreses en reduir l’absentisme presencial i l’absentisme emocional, no podem actuar sobre l’absentisme laboral derivat de les malalties comunes que, per cert, és el que s’ha vist duplicat en els deu darrers anys, entre el 2013 i el 2023. Una tendència que ja anava a l’alça molt abans de la irrupció de la Covid”. “Hem de pensar que en el cas de l’absentisme per malaltia comuna son els facultatius qui tenen la potestat de suspendre un contracte laboral sense que l’empresa tingui cap mena d’incidència. I aquí no parlem d’una incidència en l’àmbit econòmic, sinó que li genera un problema organitzatiu enorme perquè ha de poder replanificar i reorganitzar els equips per donar compliment a les comandes, etc.”.
Per la seva part, el president d’Egarsat, Carlos Garriga ha remarcat que les mútues d’accidents son privades, propietat d’empresaris i empresàries, que gestionen diner públic perquè son entitats col·laboradores de la Seguretat Social i “des d’aquesta perspectiva, demandem poder prestar assistència sanitària integral i donar l’alta mèdica, com a mínim, en patologies traumatològiques, tal i com fem en els accidents de treball”.
Garriga ha afirmat que el dèficit produït per l’absentisme en 2023 ha pujat un 70,28% més que l’any 2022, arribant a 2.563,71 milions d’euros. “L’absentisme laboral per malalties comuns i accidents no laborals ha crescut un 73,93% els darrers cinc anys i supera els 25.300 milions d’euros de despesa l’any 2023”, i ha afegit que “si a les despeses de la Seguretat Social i els costos directes amb càrrec a les empreses sumem el cost d’oportunitat, la despesa total de l’absentisme per contingències comunes puja a més 135.000 milions d’euros”. És per tot això que el president d’Egarsat ha reivindicat un paper més actiu de les mútues i dels seus equips sanitaris i mèdics a l’hora de prestar una assistència sanitària integral i donar altes mèdiques per reduir l’impacte de l’absentisme.
Qualsevol empresa pot reduir l’absentisme mitjançant la prevenció i la gestió proactiva
Durant prop de dues hores de sessió, la cap de gestió preventiva d’Egarsat, Raquel Sellarès, ha presentat i detallat mesures de benestar laboral i protocols efectius per reduir l'absentisme laboral des d’una actuació proactiva en prevenció, en salut laboral, en conciliació i flexibilitat o en motivació. “Qualsevol que sigui la grandària de l’empresa ha de veure la prevenció com una inversió positiva a llarg termini i cal orientar-les cap al propòsit d’esdevenir una empresa saludable perquè redunda en benefici global per l’organització”.
Sellarès ha explicat que qualsevol empresa pot incidir i ha d’incidir en l’absentisme no assumible, que és aquell que es relaciona amb la presencialitat, “és a dir, sortir a fumar, prendre cafè, parlar per telèfon sense relació amb el treball o perdre el temps en general”, i en l’absentisme emocional, “aquell que prové més de la falta de sentit de pertinença a l'entitat, de la falta de motivació o d’un baix rendiment en el treball”. En el cas de l’absentisme assumible, les empreses i treballadors ja disposen de mecanismes com els permisos, llicències, maternitat, AT, ITCC, etc.
“La causes de l'absentisme no assumible que hem de gestionar poden tenir múltiples causes, des de la falta de motivació, la insatisfacció per aspectes físics del Treball, les dificultats d'adaptació, l’actitud dels superiors i la falta de comunicació, responsabilitats familiars i personals o altres com el transport”, explica Sellarès, “són causes intrínseques a l'empresa sobre les quals sí que podem influir”.
I en aquest sentit l’experta ha desglossat un paquet d’eines, mesures i protocols que ajudaran les empreses en la millora de la gestió de l’absentisme. “És important establir uns primers indicadors per tal de poder incidir en aquells que l’empresa estableixi com a prioritaris i després definir un pla d’absentisme que reculli protocols concrets per incidir en cada cas, ja sigui en l’àmbit de la prevenció, en el de la salut laboral (i aquí contemplaríem protocols per la selecció, per la gestió de l’edat, per la promoció de la salut psicològica i física), en el de la motivació (reconeixements, permisos laborals, factors que influeixen com el respecte, l’autonomia, l’equilibri, la flexibilitat, pertinença o burnout), en les tecnologies (teletreball) o en l’absentisme”.
Sellarès ha reiterat la necessitat “d’una direcció estratègica en les empreses, on els sistemes de lideratge en pro de les persones sigui un dels eixos fonamentals per esdevenir empreses saludables”.