DEFENSA Y REPRESENTACIÓN

Nuestra misión es la de promover y defender éticamente los intereses de las empresas catalanas ofreciendo un servicio innovador y de calidad en respuesta a sus necesidades presentes y futuras, de acuerdo con el desarrollo social, natural y económico de su entorno.

1. Propostes per crear escenaris reals i operatius de concertació i de col·laboració publicoprivada.

Propostes per crear escenaris reals i operatius de concertació i de col·laboració publicoprivada.

    

Cap de les administracions que ens gestionen ha entès la importància d’apoderar la societat civil i el potencial de treballar coordinadament per reduir l’impacte de problemàtiques com la Covid-19 i per escurçar el temps dels impactes que poden resultar nocius. Proposem un model cooperatiu entre administració, societat i agents econòmics per assumir col·lectivament els reptes que se’ns plantegen tant en l’àmbit sanitari com en l’econòmic.

Proposem la creació de dues taules de diàleg i de treball:

  • Una taula destinada a la gestió de la crisi sanitària on participin àrea de salut, experts de l’àmbit sanitari i representants del món de l’empresa. Ex: de la mateixa manera que estem impulsant els cribratges massius a les empreses, mitjançant els Serveis de Prevenció d’aquestes, també podrien participar com a agent complementari per accelerar el pla de vacunació, tan bon punt hi hagi vacunes.
  • Una altra taula destinada a la gestió de la crisi econòmica on participin l’administració, experts i docents en economia i representants del món de l’empresa, amb perfils de diferents sectors d’activitat i de diferents grandàries d’empresa. Propostes per superar l’impacte Covid-19 i per transformar el model econòmic.

Les administracions continuen pensant que només poden gestionar per sí soles i nosaltres creiem que un model cooperatiu ajudaria a ser més ràpids perquè les solucions a les problemàtiques que tenim, i que són globals, no vindran mai d’un únic actor.

En aquests espais de concert proposem emprendre de manera conjunta:

  • Actuacions destinades a assolir la conscienciació dels consumidors. Elaboració i execució de programes de comunicació a la ciutadania per fomentar el consum de productes de proximitat, i fer incidència en els avantatges tant a nivell microeconòmic com macroeconòmic.
  • Actuacions destinades a pimes. En aquest aspecte, tenint en compte els compromisos de l’agenda 2030, és necessari un paper més cooperatiu i directe de suport, en l’acompanyament i en el foment de la Responsabilitat Social Corporativa al món de l’empresa, per part de les administracions, especialment apropar les actuacions al teixit de pimes.

2. Propostes per millorar la fiscalitat de les empreses i els autònoms

Propostes per millorar la fiscalitat de les empreses i els autònoms

El Govern estatal ha d’impulsar la liquiditat del sistema econòmic utilitzant les polítiques econòmiques i fiscals que té al seu abast per garantir la viabilitat de les pimes i els autònoms.

Vivim uns moments en què els problemes de tresoreria i de liquiditat de les pimes i els autònoms està arribant a una situació realment crítica i que posa en perill la continuïtat del teixit productiu tal com el coneixem. En aquest context, la solució més eficaç per garantir la seva supervivència passa per concedir ajudes a fons perdut. Convé aplicar la política de l’Helicopter Money, com ja han fet alguns països europeus.

En resum, que el Govern estatal ha d’implantar un sistema d’ajudes fiscals, amb ajornaments i reducció del pagament d'impostos i en alguns casos amb exoneració de taxes. Igualment, s’ha de comprometre a no crear noves figures fiscals que puguin reduir la competitivitat a l’establir gravàmens sobre activitats industrials, els sectors productius i el consum.

Cal reduir els impostos i ajornar de les obligacions tributàries de tots els models durant el 2020 i 2021. Els ajornaments s'han de incrementar en relació al tipus d'empreses que s'hi poden acollir, incrementant els límits així com les quanties ajornables que també s'han d'elevar, com a mínim, fins a 200.000 euros.

Exonerar a les empreses i autònoms de les càrregues fiscals com les llicències, cànons, taxes municipals i altres impostos relacionats amb l'activitat empresarial que no s'hagi pogut dur a terme durant l’estat d’alarma fins que no es pugui reprendre l’activitat amb total normalitat i a ple rendiment.

Retornar les devolucions d’IVA sol·licitades per les empreses des de principis d’any fins la fi de l’estat d’alarma.

Per compensar la manca de ingressos, el Ministeri d'Hisenda ha de potenciar de debò la lluita contra el frau, els patrimonis ocults i contra l’economia submergida, agilitzant processos i recursos. L’Administració estatal ha de practicar una política de tolerància zero al frau fiscal i a la corrupció, amb un enduriment de les penes i l’obligació de retornar els diners amb forts interessos.

Mentre això no passi, cal exigir a les entitats financeres flexibilitat i rapidesa en la concessió dels crèdits i en la negociació de les pròrrogues, amb la garantia que no cessaran quan finalitzi l’estat d’alarma, sinó que continuaran mesos després de la represa de l'activitat, fins a la consolidació de l’activitat de les empreses. Igualment, és imprescindible establir uns terminis més amplis d'amortització dels crèdits de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) i complementar-ne els avals de l'Estat a través de les societats de garantia recíproca, augmentant la cobertura de les pòlisses a través de la Companyia Espanyola de Refinançament (CERSA) i dels fons de provisions tècniques de la Generalitat de Catalunya, per garantir que arribi fins al 100%. En qualsevol cas, cal incrementar les mesures de liquiditat i mantenir les línies dels ICO fins a finals del 2021.

També és necessari que el conjunt de les administracions públiques, des de l’estatal fins a les locals, facin front al pagament amb caràcter immediat de les factures dels seus proveïdors que superin els 30 dies des de la data d’emissió, en ser aquesta una obligació definida per la Llei de morositat. Però ara, sobre tot, és un deure moral que les diferents administracions públiques paguin les factures endarrerides als seus proveïdors per injectar liquiditat a les empreses, principalment els autònoms i les pimes. Aquesta mesura permetria mobilitzar més de 14.000 milions d’euros.

En aquest sentit, i per ajudar especialment a les pimes, proposem que la reducció de capacitat de finançament i endeutament per termes de pagament repercuteixin en el client i no pas en el proveïdor. Si un client vol o necessita pagar més tard, ha d’assumir el cost del finançament i evitar traslladar-lo al proveïdor. Considerem una situació injusta que el proveïdor vegi minvada la seva capacitat d'endeutament empresarial per finançar el període mig de maduració del seu client. D'aquesta manera, la petita i mitjana empresa podrà destinar la seva capacitat d'endeutament a finançar CAPEX (millorant la seva productivitat i competitivitat) en comptes de l'OPEX, pressionats per les condicions dels clients. La manca de capitalització de les nostres empreses segueix sent un dels hàndicaps més importants per al seu desenvolupament i creixement. Cal fomentar aquesta capitalització amb mesures efectives. Una d'elles pot ser la de fixar tipus impositius més baixos per a la part dels beneficis que es comprometin a mantenir de forma estable dins les empreses. És per això que proposem la reducció dels tipus impositius per als beneficis no distribuïts.

Actualment el greuge entre empreses és molt gran. El fet que paguin o no l’impost sobre activitats econòmiques en funció de la facturació és un greuge comparatiu molt important i un fre al creixement quan, arribat a aquest límit, hi ha empreses que prefereixen no créixer. Si conceptualment tenim clar que un impost sobre el pur exercici d’una activitat és un impost contraproduent per fomentar l'activitat econòmica, cal fer el pas definitiu i per això demanem l’eliminació total de l’impost sobre activitats econòmiques.

Els autònoms són la baula més feble del sistema laboral i sobre ells recau una fiscalitat abusiva. Proposem rebaixar les quotes dels autònoms fins equiparar-les a la mitjana europea i exonerar-los de la responsabilitat de liquidar l’IVA de les factures no cobrades i és imprescindible agilitzar el cobrament de la prestació pel cessament d’activitat i sufragar el cost de les cotitzacions socials durant tot el període 2020-2021. També proposem l’eliminació del requisit d'exclusivitat en la utilització dels actius per determinar el que és deduïble en l’IRPF. No es pot exigir a l’autònom tenir dos cotxes, dos telèfons, dos ordinadors, etc. El fet de considerar si hi ha temes personals i professionals alhora fa que no puguin ser enteses com a despeses deduïbles. Aquesta situació és injusta i suposa un greuge comparatiu per als autònoms en relació amb altres formes jurídiques en què la presumpció és d'afectació a l'activitat en qualsevol cas, almenys parcialment.

3. Propostes per ordenar i fer més eficient el mercat laboral.

Propostes per ordenar i fer més eficient el mercat laboral

 

3.1 Propostes per mantenir l’ocupació en context Covid-19.

Cal mantenir la figura dels expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) més enllà de l’estat d’alarma, de moment com a mínim fins a finals d’any, i facilitar l'accés als ERTO, ja que les empreses patiran una caiguda extraordinària de la demanda i de la facturació aquest any, i, per tant, necessitaran uns procediments ràpids i flexibles. És convenient que el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) elabori una guia que contingui la comunicació inicial de l'aplicació dels ERTO, les persones i les mesures.

Cal que el procediment sigui senzill i ràpid, i que l'empresa, segons les seves necessitats, pugui triar entre ERTO de força major o ERTO per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció. Per a les pimes podria ser suficient l'acord individual entre els treballadors i l'empresari per a procedir a la suspensió, i, si fos necessari, amb comunicació a l'autoritat laboral o a la representació legal dels treballadors. Però, caldria revisar per innecessària la figura que faculta els sindicats majoritaris perquè siguin els interlocutors de les empreses quan no hi hagi representació legal dels treballadors.

També cal una plataforma de comunicació que funcioni bé i que permeti la comunicació de les afectacions i desafectacions de treballadors en l'ERTO. Aquesta comunicació ha de permetre tenir un coneixement directe i ràpid de les variacions respecte a les mesures (suspensions, reduccions i variacions en percentatges de reduccions) informades en la comunicació inicial. I el mateix amb les dades a final de mes per a la confecció de les nòmines de la prestació d'atur.

Davant del repunt de baixes per contingències comunes, i mentre duri l’estat d’alarma, cal que sigui l’Administració qui pagui la prestació al treballador durant els primers quinze dies i també les quotes a la Seguretat Social. Igualment, és convenient exonerar les empreses d’aplicar els complements a la prestació quan el conveni ho reguli.

Que el SEPE tramiti les prestacions d'atur de manera àgil, eficient i eficaç, garantint el cobrament de la prestació d'atur en el mateix període que el treballador hauria cobrat la nòmina a l'empresa, ja que aquesta prestació substitueix el salari del treballador i, per tant, no es pot deixar les famílies sense ingressos.

Amb la declaració de l'estat d'alarma, el Govern va modificar parcialment el procediment de tramitació dels ERTO, escurçant els terminis i adoptant dues mesures noves per als ERTO derivats de força major que alleugereixen els efectes negatius de l'aplicació, sempre que es derivin d'una causa que tingui relació amb la COVID-19: l’exoneració del pagament de les quotes a la Seguretat Social i que els dies de prestació cobrats pels treballadors no computin com a dies consumits per a la prestació d'atur. Aquest dos aspectes cal mantenir-los més enllà de l’estat d’alarma i vincular la seva continuïtat a la recuperació econòmica.

S’ha de garantir la moratòria i els ajornaments de les quotes a la Seguretat Social fins a finals d’any i clarificar el manteniment de l'ocupació dels 6 mesos posteriors a la finalització de l’ERTO. La legislació ha de ser clara i ha d’aportar seguretat.

I cal no oblidar la formació, un dels sectors més afectats per la pandèmia. Cal reforçar la formació ocupacional per evitar la pèrdua de competitivitat i de talent en les empreses. Igualment, la formació serà clau per reinserir laboralment les persones en situació d'atur.

S’han de promoure programes de recol·locació de persones que han perdut la feina, que incloguin orientació professional, formació i inserció, segons les necessitats del mercat. Donar joc a les agències de col·locació privades, per tal que siguin un agent actiu en la dinamització del mercat laboral, integrant-les com a part substancial del sistema d’intermediació del país. L’agilitat de les agències de col·locació privades, en situacions d’emergència com la que vivim, és fonamental per donar una resposta ràpida a aquelles persones que necessiten solucions a curt termini.

Igualment, és necessari impulsar projectes innovadors en matèria d’ocupació, recollint les millors experiències que ja s’han testat a Europa, en la línia de corresponsabilitzar l’administració, les empreses i les persones en l’activació del mercat de treball.

És necessari incentivar l’autoocupació, facilitant la consolidació dels treballadors autònoms i la creació de noves empreses. També, s’ha d’incentivar el mercat de compra-venda de negocis; el programa Reempresa és una alternativa sòlida per a l’emprenedoria. I no podem oblidar la necessitat d’atendre els col·lectius més penalitzats per l’impacte de la COVID-19, amb l’elaboració de programes a mida i incentius a les empreses per a la seva contractació.

 

3.2 Propostes per ordenar i fer més eficient el mercat laboral.

Les dades ens mostren el poc ús que es fa dels contractes de formació i fins i tot ens diuen que la seva utilització per part de l’empresa està en retrocés. Per tant, valorant que és una bona eina per inserir joves al mercat laboral, considerem necessari potenciar els contractes de formació com a via d’aprenentatge i d’inserció en el mercat de treball dels joves.

Un problema greu del país és la baixa qualificació dels aturats. Concretament, a Catalunya un 16,5% de les persones aturades no té la formació adient per a ocupar llocs de treball per als quals es necessitin coneixements professionals i/o tècnics. Aquesta situació encara és més crítica a l’Estat espanyol, raó per la qual pensem indispensable potenciar la formació professional de les persones aturades com a via per augmentar la seva ocupabilitat.

Cal reformar urgentment el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) com a intermediari en el mercat de treball per transformar-lo en una eina eficaç al servei de l’ocupació laboral de les persones. Tinguem en compte que, al febrer del 2017, del milió i mig de col·locacions, el SEPE només va tenir un paper rellevant en el 2,4% dels contractes que es van signar.

L’actual model oficial de contracte de treball indefinit té 18 pàgines i el model oficial de contracte de treball temporal en té 20. Aquests models, per exemple, s’han d’emplenar per a contractes Propostes per superar l’impacte Covid-19 i per transformar el model econòmic  de treball a temps parcial que poden tenir una durada de 3 dies. Per tant, fins ara, s’ha produït una falsa simplificació dels models i modalitats de contractes de treball, que s’ha limitat a reunir en un únic arxiu PDF clàusules que abans estaven disperses en diferents modalitats contractuals. Considerem necessària la simplificació real de les modalitats i dels models de contractació laboral.

Proposem la substitució de les indemnitzacions per acomiadament pel model de la motxilla austríaca. És a dir, la implantació progressiva d’un fons de pensions personal del treballador que substitueixi l’actual règim que penalitza les extincions dels contractes de treball i en el qual es doni protecció i cobertura al treballador en els períodes d’inactivitat en què no gaudeixi de la protecció social de les prestacions d’atur.

Impulsar una integració del règim dels autònoms al règim general que permeti establir un mecanisme on es pagui en funció dels ingressos, coherent amb el sistema de la Seguretat Social i on l’autònom tingui els mateixos drets que un treballador per compte aliè.

Elaborar les disposicions que siguin necessàries per al desenvolupament i execució de la cobertura en matèria de formació dels autònoms. Des del passat 1 de gener, arran de l'entrada en vigor del Reial decret 28/2018, de 28 de desembre, per a la revaloració de les pensions públiques i altres mesures urgents en matèria social, laboral i d'ocupació, els autònoms estan cotitzant per formació professional el 0,1%, però la normativa vigent sobre la formació d'autònoms no aclareix l'abast de la formació a través del sistema de bonificacions.

4. Propostes de millora de les prestacions socials a la seguretat social i de les cotitzacions que fan les empreses

Propostes de millora de les prestacions socials a la seguretat social i de les cotitzacions que fan les empreses.

En aquest capítol proposarem un seguit de mesures que poden ajudar les empreses a ser més competitives i a afavorir la contractació a partir d’una millor distribució de l’esforç de cotització que fan.

Decrement dels tipus de cotització per a la quota empresarial en el règim general de la seguretat social. Es proposa rebaixar els tipus de cotització de la quota patronal en el règim general de la seguretat social, que per a l’any 2019 es va situar en el 29,9%, percentatge, al qual s’ha d’afegir el tipus de cotització per a les contingències professionals, que pot arribar a suposar entre un 1,5% i un 7,15% addicional, segons l’activitat de l’empresa.

Cotitzacions a càrrec de l’empresa exclusivament per als períodes de prestació de serveis del treballador, o per a períodes en els quals tingui dret a percebre retribució salarial. L’empresa ha de satisfer les cotitzacions socials en el règim general de la seguretat social en situacions en les quals no rep la prestació del treball del treballador. D’aquestes situacions, n’hi ha en què el treballador manté el dret a percebre la seva retribució, com per exemple en els supòsits de llicències i permisos retribuïts, i n’hi ha d’altres en les quals no conserva el dret a percebre el salari, com per exemple quan està en situació d’incapacitat laboral temporal, en què rep una prestació econòmica de la seguretat social, però no salari. Durant aquests períodes, hauria de ser l’entitat gestora qui es fes càrrec de les cotitzacions socials dels treballadors.

L’Institut Nacional de la Seguretat Social ha de fer-se càrrec íntegrament de les prestacions del treballador quan aquest es trobi en una situació d’incapacitat laboral temporal. Quan el risc d’incapacitat laboral temporal està contractat amb alguna de les entitats gestores del sistema de la seguretat social, són aquestes les que s’haurien de fer càrrec de les corresponents prestacions, sense traspassar-les a les empreses assegurades, durant els primers quinze dies de la ILT.

Facultar els metges de les mútues laborals a tramitar les baixes i altes en les situacions d’incapacitat laboral temporal. Els serveis mèdics de les entitats gestores responsables de l’assegurança de les contingències d’incapacitat temporal han d’estar facultats per donar baixes i altes a les persones treballadores, ja que són els qui tenen la preparació i el coneixement per fer-ho.

5. Propostes per desenvolupar el talent de la societat.

Propostes per desenvolupar el talent de la societat.

Des del punt de vista de l'acompliment professional, vivim inequívocament en la societat de l'aprenentatge. Les previsions publicades per la UE en la seva Estratègia 2020-2021 indiquen que el 40% de les noves ocupacions tindran en el futur una gran exigència de coneixement específic i d'autonomia professional, i que la majoria dels oficis existents en l'actualitat hauran d'adaptar-se a transformacions que requeriran una permanent adequació de les persones que hi estan ocupades.

En aquest context, la formació de les persones es converteix en una necessitat peremptòria per a elles mateixes, per a les empreses i per a la societat en el seu conjunt. Per tant, el sistema de formació professional (d'ara endavant, FP) és un element essencial per articular l'adaptació en el model productiu, en la doble perspectiva de la competitivitat empresarial i de la millora quantitativa i qualitativa de l'ocupació.

Proposem un pacte per a la formació entre els interlocutors socials i el Govern per garantir la seva estabilitat i permanència en el temps. Igualment, pensem que s’ha de promoure un model formatiu i educatiu molt vinculat al món econòmic, amb més participació empresarial en el seu desenvolupament, adaptable i flexible davant les necessitats presents i futures del teixit productiu.

És imprescindible integrar tots els models formatius i també aglutinar els fons públics i privats de formació sota un únic organisme, gestionat pels agents socials, per optimitzar recursos i monitoritzar-ne l’evolució.

Potenciar l'acreditació de competències professionals, establint un model únic i permanent, així com un model únic d’orientació professional, que doni resposta a les persones, empreses i sectors.

Potenciar el model d’FP dual i el contacte de la formació professional amb el món laboral a través del foment de les pràctiques professionals a les empreses, tant per a la formació reglada com per a la formació ocupacional.

Potenciar l'avaluació del sistema educatiu, l'autonomia dels centres i la formació inicial i permanent del professorat.

Establir mesures per afavorir el reenganxament al sistema educatiu i alternatives formatives per evitar l'abandonament escolar primerenc.

6. Propostes per fomentar l’emprenedoria.

Propostes per fomentar l’emprenedoria.

Impulsar mesures concretes per al reconeixement, foment i incentiu de l'ecosistema de start-ups. Cal entendre les start-ups com un tipus d’empreses de creació recent que cobreixen necessitats socials i econòmiques a partir de posar en valor el talent i la meritocràcia, que contribueixen a la internacionalització de l'economia, atreuen important inversió financera i de talent estranger, i ofereixen una sortida professional als joves. Per aquests motius, demanem a l’Administració que reconegui de manera específica aquest tipus d’empresa i les doni tractament a nivell laboral, fiscal i mercantil adient, que distingeixi la seva especificitat i contribueixi a la seva extensió.

Entenem que és imprescindible que la Llei defineixi amb claredat què s'entén per una start-up. Per garantir que no hi haurà cap dubte sobre la seva qualificació i la seva identificació pública, es proposa que es pugui crear la figura de start-up en creació, amb una definició del que constituirà la seva activitat, i a la qual s’assignarà un NIF d’identificació que serà exclusiu per a aquestes societats.

Es proposa modificar l’article 363 de la Llei de societats de capital perquè es pugui gestionar una situació de pèrdues acumulades sense la restricció permanent del 50% dels fons propis ni la pressió sobre la responsabilitat personal de l'administrador en aquests casos.

Es proposa adaptar la Llei concursal per establir mecanismes i procediments àgils que permetin fer una liquidació amb totes les garanties legals, però sense la complexitat de la norma general, que impossibilita la liquidació d'un projecte fallit en moltes ocasions. A més, caldria establir una millora de la norma coneguda com de "segona oportunitat".

Dissenyar incentius fiscals adequats per a les start-ups. Amb caràcter general, els incentius fiscals han de materialitzar-se durant un període de 10 anys.

Millorar els incentius a la inversió que es van incorporar a la legislació el 2013 a la Llei d'emprenedors, incrementant el percentatge de deducció fins al 30% o el 50%.

Es proposa crear exempcions per a les stock options sobre participacions socials que s'ofereixin als joves emprenedors com a contraprestació al seu treball en el desenvolupament dels projectes objecte de la societat.

Adoptar mesures laborals que de manera efectiva incentivin la creació i el desenvolupament de start-ups.

Des de l’àmbit fiscal considerem imprescindible regular en els següents impostos:

Impost sobre societats

En relació amb el business angel

  • Que les inversions realitzades en participacions en start-ups tinguin la consideració d'inversions afectes a l'activitat econòmica a tots els efectes de còmput tributari en relació amb tots els impostos en què aquest concepte és aplicable.
  • Que els deterioraments que pateixin les participacions en start-ups siguin reconeguts com a fiscalment deduïbles en el moment en què es produeixin.
  • Que si la transmissió de participacions dins dels 10 primers anys de l'existència de l’start-up es realitza amb pèrdues, aquestes pèrdues siguin reconegudes com a fiscalment deduïbles.
  • Que, en el cas d'acumulació de pèrdues a causa dels deterioraments o venda de les participacions en start-ups, la seva compensació amb beneficis futurs no tingui la limitació d'un milió d'euros per exercici. És a dir, que es puguin compensar sense cap límit.
  • Exempció per reinversió en el cas que la desinversió en el projecte generi beneficis i aquests es reinverteixin en nous projectes de start-ups. La idea és que es tributi en el moment de la desinversió definitiva, però no en el pas d'un projecte ja madur o un altre de nou.

En relació amb la mateixa start-up

  • Aplicar la reducció del tipus impositiu per a les societats de nova creació, però amb una aplicació dels primers cinc exercicis a comptar des del primer en què la base imposable sigui positiva, a fi d'evitar que l'acumulació i posterior compensació de pèrdues penalitzi el dit incentiu.

En l’impost sobre el patrimoni i l’impost sobre successions i donacions, aplicar les exempcions establertes per a les empreses familiars, amb independència dels requisits que s’estableixen per a les participacions de tots els socis d'una startup.

Implementar mesures concretes per ajudar a molts emprenedors/es a crear empreses com ara aquelles que permetin crear una empresa amb un cost màxim de 70 €, que és el que et costa fer-ho al Regne Unit per exemple, o bé que l’emprenedor/a comenci a pagar a partir que l'empresa assoleix un mínim de facturació.

7. Propostes per accelerar la transició energètica i ordenar el mercat elèctric.

Propostes per accelerar la transició energètica i ordenar el mercat elèctric.

Els costos energètics són els més alts d’Europa i ara és el moment de dissenyar una estratègia energètica orientada a la competitivitat de la indústria, seguint els models del centre i nord d'Europa. Modificar l'estructura del sector energètic, de manera que permeti oferir uns costos competitius a escala internacional a les nostres indústries. Necessitem, doncs, accelerar la revisió del model dels costos del sistema i eliminar conceptes que no són pròpiament energètics i que haurien d’estar finançats pels pressupostos generals de l'Estat (PGE). Igualment, s’han de revisar les tarifes de distribució que discriminen territoris sense cap lògica econòmica.

També, és el moment d’impulsar la generació i distribució descentralitzada d’energia elèctrica i d'acabar amb el model d’oligopoli dominant en aquests moments, i afavorir l’abaratiment dels costos de producció i el trasllat a la factura dels consumidors, creant un model mes sostenible i just. Millorar l´actual model d´autoconsum fotovoltaic augmentant la distancia per a la generació distribuïda limitada actualment a 500 metres, introduint coeficients dinàmics en el repartiment de la generació i homogeneïtzar les bonificacions fiscals municipals actualment molt dispars.

Apostar per un mercat comú energètic europeu complint amb els objectius energètics establerts. Potenciar les interconnexions transfrontereres.

Garantir la transparència, competència i estabilitat del mercat energètic. Crear un marc regulador energètic estable i predictible, no subjecte a arbitrarietats, improvisacions o interessos conjunturals més o menys particulars i que generi seguretat jurídica a les decisions que prenguin les empreses en matèria energètica.

Promoure estratègies que permetin avançar en la producció energètica a la indústria, l’autoconsum i la creació de xarxes per poder oferir una xarxa que permeti fer realitat el paradigma del vehicle elèctric i la seva recàrrega.

El 2008 es va modificar el Reglament de línies i les xarxes de 25 i de 30 kV, classificades de segona categoria, van passar a pagar com les de tercera categoria. Aquesta modificació va suposar que un elevat percentatge d'empreses afectades per la discriminació elèctrica segueixin amb sobre costos que fan minvar la seva capacitat competitiva. Igualment, aquesta mesura trenca, de manera evident, la unitat de mercat que tan insistentment reclamen el món econòmic i les forces polítiques al Congrés. Per evitar-ho i reequilibrar la balança és imprescindible modificar la normativa, de tal manera que les xarxes de 25 i 30 kV es traslladin al nivell de tensió 2 de la tarifa, en concret a la tarifa 6.2.

L’assoliment dels objectius de descarbonització per al 2030 depèn en gran mesura de la capacitat de transformar el sector energètic, responsable del 75% de les emissions de CO2. Els dos eixos principals passen per l’electrificació de la demanda i les energies renovables. Considerem imprescindible la reforma fiscal de l’energia que tenen els diferents usos finals: electricitat, gas natural, gasoil i gasolines. Aquesta reforma permetria sensibilitzar els consumidors a l’hora de prendre les decisions de producció i de consum. Es tractaria d’una mesura neutra que garanteixi el flux d’ingressos actuals a partir d’una fiscalitat relacionada amb la difusió d’emissions de cada Propostes per superar l’impacte Covid-19 i per transformar el model econòmic ús final d’energia. En aquest sentit, es proposa revisar el tipus impositiu de l’IVA que s’aplica al sector residencial (21%) per apropar-lo a la resta de països europeus (10%). També es proposa que l’impost especial d’hidrocarburs evolucioni cap a un concepte tipus “vinyeta”, que faci que la recaptació no depengui del tipus de combustible. També imprescindible revisar la distribució de costos fixes i variables de la factura energètica actual, de manera que el cost variable tingui un pes més important que faci que s’escurcin els terminis de recuperació de les inversions en eficiència.

És vital per la nostra indústria reduir el cost energètic a les empreses que estan penalitzades en la competitivitat amb empreses estrangeres, on l’energia és molt més barata. Això és especialment remarcable en indústries amb un consum molt alt d’electricitat com ho poden ser les químiques o les metal·lúrgiques.

Reformar la Llei del sector elèctric 24/2013, concretament les tarifes d’accés. Aquesta reforma és imprescindible si no volem restar competitivitat al consumidor d’energia. Els peatges d’accés representen 7.000 MEUR i, els càrrecs, 10.000 MEUR, i tots dos es carreguen a través de les tarifes d’accés. Per als càrrecs, conceptes no relacionats amb el subministrament, cal veure quines partides de política energètica caldria treure de la factura i portar-ho als Pressupostos generals de l’Estat. Per als peatges d’accés relacionats amb el subministrament, principalment xarxes, cal evolucionar des de l’actual peatge únic (zonal i horari) cap a un peatge flexible que internalitzi el cost real en l’ús de xarxes que indueix el consumidor. Només d’aquesta manera es poden afavorir unes regles de joc equitatives entre la generació d’energies renovables centralitzades i els recursos distribuïts que propiciïn la competència, la reducció del cost energètic al consumidor i la reducció, alhora, del cost del sistema.

Cal impulsar la diversificació energètica en el sector del transport associat al sector industrial per tal d’avançar en la descarbonització del procés logístic.

Per últim, s’ha de millorar, simplificar i sobretot escurçar sensiblement la tramitació de noves escomeses elèctriques o modificacions en la potència o xarxa. Les empreses no poden estar pendents d’aquests tràmits tan llargs, opacs i complexos per poder tirar endavant projectes econòmics.

8. Propostes per la reactivació del comerç internacional.

Propostes per la reactivació del comerç internacional

Actuar contra les restriccions a les exportacions i el tancament total o parcial de fronteres, ja que les mesures proteccionistes podrien afectar el normal funcionament de les cadenes de subministrament globals i regionals.

Ajornar el pagament dels drets d’importació sense interessos, facilitant l'exempció de garanties d'acord amb el que estableix l'article 112.3 CAU, que concreta com ha d'acreditar l'importador la seva situació econòmica davant el fet que la prestació de garanties pot provocar dificultats d'ordre econòmic o social.

Estendre de forma generalitzada la possibilitat d'autoliquidar l'IVA d'importació (sense ingrés a la duana) d'acord amb el que preveu l'article 167.2, segon paràgraf de la Llei de l'impost sobre el valor afegit (LIVA).

Agilitzar tràmits duaners i d'importacions, impulsant en el marc de la Unió Europea la flexibilització dels terminis dels processos duaners i l’exigència de garanties.

Declarar productes estratègics tots els relacionats amb la indústria i, consegüentment, aplicar la reducció de les taxes portuàries.

Per al transport per carretera es demana autoritzar la càrrega de fins a 44t (en comptes de 40t) als camions, tal com s’estableix en la UE, per facilitar i optimitzar la logística de llarga distància.

L’exportació és un factor clau de recuperació econòmica. Proposem promoure els programes de suport individualitzat a la iniciació i diversificació de l’exportació per a tots els sectors donat que un gran nombre d’empreses catalanes encara no exporta o exporta de forma puntual o a un sol mercat. En els darrers anys s’estan prioritzant els ajuts a les empreses tecnològiques quan hi ha una gran massa d’empreses catalanes que no ho són. D’altra banda, els programes de suport individualitzat a les empreses existents són molt poc ambiciosos i caldria reforçar-los (Cupons a la internacionalització d’Acció i Icex-Next de l’administració de l’estat espanyol).

Les empreses, a més del repte de la globalització, s’enfronten al repte de la digitalització, especialment accelerat per l’impacte de la Covid-19, que està canviant el model de negoci i la forma d’estar present en els models internacionals. Les empreses necessiten cada vegada més estudiar fórmules alternatives per a la comercialització dels seus productes i serveis, enfocar els seus models de negoci i veure com impacta la venda on-line, B2B i altres recursos digitals en els seus respectius negocis internacionals. Pensem que és necessari posar en marxa programes que estimulin la digitalització del comerç internacional.

9. Propostes per impulsar la transformació digital.

Propostes per impulsar la transformació digital.

Seguir impulsant programes per acompanyar les pimes en la seva digitalització. Continua sent imprescindible acompanyar les empreses en la incorporació d’eines de fabricació avançada, en la transformació digital del seu model de negoci, així com en la gestió de la seva ciberseguretat.

Desplegar la tecnologia del 5G per tal de permetre el desenvolupament de totes les tecnologies relacionades amb la Indústria 4.0, com ara el IoT.

Obrir línies de crèdits tous a través de l’Institut de Crèdit Oficial per ajudar les pimes a incorporar-se a la transformació digital.

Elaborar els currículums de les professions emergents que necessitarà la Indústria 4.0. Analitzar els canvis en el mercat laboral des de la perspectiva de l’evolució tecnològica del sistema productiu per tal de proporcionar a la Indústria 4.0 el personal tècnic que necessiti i, paral·lelament, desplegar un catàleg de noves ocupacions amb els seus respectius currículums formatius per evitar la desocupació de les properes generacions que s’incorporin al mercat laboral.

Apostar pel desenvolupament de sistemes d’intel·ligència artificial aplicats als serveis públics en relació amb la ciutadania i les empreses, prenent com a exemple l’ús que n’ha fet l’Hospital Clínic en la gestió sanitària a l’hora de prendre decisions.

10. Propostes per impulsar la reindustrialització.

Propostes per impulsar la reindustrialització.

Cal generar actuacions de foment a la reindustrialització del país.

Reduccions, exempcions fiscals o ajuts per la creació i reconversió d'empreses industrials, poden modular en funció del creixement de l'activitat (com objectiu per guanyar dimensió empresarial).

Reduccions, exempcions o ajuts per la creació d’ocupació en empreses del sector industrial.

Reduccions, exempcions o ajuts per projectes d'industrialització de projectes d’I+D provinent de l'àmbit universitari o de patents espanyoles.

Avançar en la col·laboració entre Universitat i pimes del sector industrial.

Fomentar la contractació pública de bens produïts al nostre país.

Reduccions fiscals per la contractació de proveïdors nacionals en les inversions a l’estranger per part de les Grans Empreses Nacionals.

Reduccions, exempcions fiscals o ajuts per la repatriació d'activitats industrials que es van perdre en el passat.

Continuar i revitalitzar el desenvolupament de la FP Dual.

11. Propostes per millorar la competitivitat de les empreses.

Propostes per millorar la competitivitat de les empreses.

Fomentar i impulsar millores a les condiciones de les pimes perquè guanyin dimensió empresarial.

Fomentar la modernització dels processos de càlcul i seguiment de costos i pricing de les activitats empresarials, per guanyar productivitat i competitivitat.

Fomentar la millora de processos de monitorització de l'activitat empresarial (anàlisi econòmic intern).

Fomentar l'ús de la gestió dels processos i la seva posterior digitalització, principalment per les pimes.

Ajuts per la implementació de sistemes de qualitat de gestió a les pimes.

Propostes dirigides al sector comerç:

  • Accelerar la implementació dels APEU com a model de gestió per dotar els centres urbans d'una organització publicoprivada que completi i millori els serveis col·lectius (neteja, seguretat, promoció i atenció social, entre d'altres).
  • Promoure línies d’ajut i finançament per impulsar l’adaptació a l’omnicanalitat i a les noves tecnologies, com a conseqüència de la irrupció de la digitalització, fomentant la cooperació entre empreses de diferents sectors. Dissenyar un pla de digitalització específicament per al comerç que incorpori mesures econòmiques per finançar el desenvolupament de plataformes de comerç electrònic, ajudes a l’adquisició de millors sistemes d’informació, desenvolupar el talent amb visió omnicanal i incentivant la contractació de nous venedors. Elaborar un pla d’assessorament i formació per donar a conèixer les eines digitals que existeixen i proposar un pla de subvencions per a la digitalització del sector.
  • Adaptar a aquesta nova realitat tecnològica el currículums dels recorreguts acadèmics de perfils del sector retail, principalment els que afecten el rol del venedor. En aquest sentit, caldrà definir un pla de reconversió professional per als venedors del sector que no es puguin actualitzar a aquest nou rol. Cal facilitar la transició dels venedors presencials a “híbrids” per potenciar les vendes en entorns digitals.
  • Establir mesures per flexibilitzar la jornada de treball. El venedor serà un assessor personal i podrà vendre sense necessitat d’estar a l’establiment físic, de manera que cal establir un marc legal que s’adapti a aquestes noves relacions laborals.
  • Aplicar la reforma horària europea com a forma de millorar la conciliació laboral, potenciant una regulació laboral i del lleure més racional i productiu. Propostes per superar l’impacte Covid-19 i per transformar el model econòmic
  • Establir mesures per evitar la desertització comercial i els seus efectes negatius, així com transparència i publicitat de les actuacions urbanístiques destinades a la transformació dels usos del sòl i la generació de nou sòl comercial.
  • Els eixos comercials es compacten i els hàbits de compra canvien; per aquest motiu, un elevat nombre de locals comercials han tancat. Cal establir mesures de reconversió d’aquests espais comercials buits, que probablement no tornaran a acollir una activitat comercial.
  • Cal flexibilitzar els contractes de lloguer perquè permetin pop-up stores canviants i també multi espais dins un mateix establiment. Aplicar mesures d’estímul i incentius fiscals entre els arrendadors per incentivar rebaixes en els lloguers de locals comercials, promovent el pacte entre propietaris i llogaters. Es tracta que les quantitats rebaixades pel lloguer generin un crèdit fiscal deduïble per als propietaris. També es demana la supressió de la totalitat dels lloguers dels locals de titularitat pública que estan inoperatius.
  • S’han d’establir mesures per lluitar de manera constant contra la competència deslleial, el top manta i la venda a pèrdua. Garantir que les empreses que operen a nivell online tinguin la mateixa tributació que les empreses amb botigues físiques.
  • Cal coordinar les inspeccions de manera transversal englobant els diferents àmbits: sanitat, comerç, consum i seguretat industrial, etc. Actualment, les inspeccions les fan inspectors i inspectores de diferents àmbits d'actuació i, freqüentment, generen algunes contradiccions de criteri, que provoquen una inseguretat jurídica per a l’empresa.
  • Propiciar serveis mancomunats entre comerços que potenciïn el valor dels comerços petits de proximitat, oferint a la població uns serveis de qualitat, valorats i a bon preu, com podrien ser els enviaments de les compres a casa, ofertes o sinergies.

12. Propostes per la reforma de la justícia.

Propostes per la reforma de la justícia

La justícia, ja per si mateixa força col·lapsada, necessitarà repensar-se amb nous instruments de suport per respondre als reptes que la societat li demana. Ara, més que mai, s’han de potenciar els instruments extrajudicials de resolució de conflictes, com ho són la conciliació, la mediació i l’arbitratge, creant un model robust, àgil i econòmic que faciliti garantir una autèntica justícia. Necessitem que les administracions i les entitats de mediació i arbitratge arribin a acords per potenciar aquests instruments alternatius i fer-ho també de forma digitalitzada per multiplicar l’eficiència del servei i reduir els temps d’espera.

13. Propostes mercantils.

Propostes mercantils

Aprovar l’Avantprojecte de llei del Codi mercantil, que es troba en fase de consulta des de l’octubre del 2016 i que substituirà el vigent Codi mercantil, que data de 1885.

Aprovar la Llei de mecenatge. Des de la tardor passada dos partits van presentar al Congrés sengles propostes de llei per fomentar el mecenatge. Totes dues iniciatives posen de manifest la necessitat de continuar avançant en una reforma de la llei que estimuli la col·laboració privada de mecenes, ciutadans i entitats de lucre en la realització d’activitats d’interès general. Considerem que perquè la norma sigui eficaç i útil a la societat ha de prendre com a referència el model francès, que preveu una deducció del 66% sobre les aportacions. Aquesta llei és imprescindible per ajudar a finançar, a través del mecenatge i la col·laboració privada, projectes socials, culturals, educatius i d'investigació, entre d'altres. Això no obstant, resulta significatiu que tots els governs la prometen, però arribat el moment mai n’impulsen l’aprovació.

En l’àmbit concursal, caldria reforçar les mesures de control que permeten l’accés al càrrec d’administrador concursal, per garantir una qualitat i professionalitat mínima.

Aprovar el Projecte de llei de reforç de la lluita contra la morositat. Però amb dues esmenes:

  • Eliminar la possibilitat d’efectuar els pagaments a 120 dies, el doble del que estipula l’actual llei, si les parts acorden garanties de cobrament i compensacions. En realitat, l’acord entre les parts es fonamenta en una relació asimètrica entre les grans corporacions i les pimes, les quals difícilment poder negar-s’hi si volen conservar el seu client. 
  • Endurir el regiment sancionador pujant fins al milió d’euros per a les empreses que demorin el pagament a les empreses proveïdores.

14. Propostes per implementar l’economia circular entre les empreses.

Propostes per implementar l’economia circular entre les empreses.

Simplificar la càrrega administrativa vinculada a la gestió i al trasllat de residus. Malgrat que en els darrers anys moltes de les normatives que es publiquen tenen un declaració d’intencions de simplificació de la càrrega administrativa, la realitat és que cada vegada és més complex, car i llarg iniciar i mantenir una activitat econòmica. Els estudis d’impacte sobre la economia que acompanyen l’aprovació de nova normativa estan fets sense consultar als sectors afectats i en moltes ocasions no contemplen bona part dels costos reals, directes i indirectes. Per dinamitzar l’economia i la transició ecològica cal promoure una visió on l’empresari assumeixi més responsabilitat però pugui tenir més agilitat per emprendre.

Suport a l’economia circular. Promoure l’economia circular en el marc del desenvolupament sostenible amb l’objectiu de produir bens i serveis que permeti reduir les primeres matèries, aigua i fonts d’energia. Ajudar, a través de programes de sensibilització i acompanyament a les empreses, a avançar cap a un model de producció circular i no lineal, on es pugui tancar el cicle de vida dels productes, serveis, residus, materials, aigua i energia.

Específicament, cal promoure un canvi de paradigma on les empreses entenguin que a mig i llarg termini hi haurà una progressiva escassetat de recursos. En aquest sentit proposem potenciar l’assessorament a les empreses per a millorar els seus processos productius, per això cal anar orientant el disseny dels productes i l’estratègia empresarial cap a la introducció de materials reciclats (visió residu-recurs), l’enfocament cap la prestació de serveis enlloc de la venda de productes (servitització), i, en general, cap a una societat i demanda d’estratègies més sostenibles. Una mesura seria propiciar les compres agregades de proximitat per a millorar la capacitat de l’entorn.

15. Propostes per impulsar el creixement demogràfic: incentivar la natalitat i impulsar la selecció en origen dels immigrants.

Propostes per impulsar el creixement demogràfic: incentivar la natalitat i impulsar la selecció en origen dels immigrants.

Històricament, el creixement econòmic d’un territori s’ha sustentat per la correlació entre la població activa i el Producte Interior Brut. Les dades demogràfiques ens indiquen que, per continuar en la línia de creixement, la població activa no experimentarà un augment suficient l’any 2030 o que fins i tot disminuirà significativament l’any 2050. Aquest fet, afegit a la vulnerabilitat per raons de formació i qualificació d’àmplies capes de la societat i a la necessitat de gestionar amb encert els fluxos migratoris, posa el país davant de la necessitat de bastir una estratègia forta per fer-hi front.

Cal incentivar polítiques de família i de natalitat, establint incentius econòmics per a la recuperació de la natalitat i donant suport indirecte a les famílies amb fills, en especial quant a oferta d’escoles bressol.

Però, també, promovent la compatibilitat horària, racionalitzant la jornada laboral i millorant la protecció laboral per a les mares treballadores.

Però cal acompanyar el creixement demogràfic amb una política migratòria que garanteixi el creixement demogràfic. Per això proposem tres àmbits d’actuació:

En relació als fluxos migratoris i l’accés al mercat de treball:

• Fomentar l’accés a les polítiques específiques de formació contínua i l’ocupabilitat.

• Promoure l’accés a la formació inicial i contínua de la població immigrada ocupada.

• Agilitzar els tràmits per a l’homologació de la formació, el reconeixement de l’experiència professional i la creació de mecanismes d’inserció laboral per als sectors qualificats. Alhora, agilitzar la resposta administrativa a les modificacions en les autoritzacions inicials de treball.

• Crear mesures d’orientació i acompanyament a l’accés al mercat de treball de les persones amb dificultats d’inserció.

• Facilitar l’accés a una autorització de treball.

• Vetllar pel bon funcionament dels processos de reagrupament familiar, així com per facilitar l’autorització de treball de les persones reagrupades.

En relació als fluxos migratoris externs:

• Impulsar i dinamitzar els mecanismes de contractació en origen quan el mercat laboral local no pugui absorbir les demandes empresarials.

• Crear plans d’acollida per a la integració efectiva de les persones immigrants.

• Fomentar les autoritzacions temporals de recerca de feina per al sector de serveis de proximitat i cura a les persones.

• Lluitar contra la contractació irregular.

• Bastir programes integrals d’acollida de les persones refugiades.

En relació als fluxos migratoris i països d’origen:

• Cooperar entre països d’origen i destinació migratòria en matèria de desenvolupament.

• Limitar i compensar la descapitalització humana dels països d’origen.