Les darreres actuacions de la ministra de Treball, Yolanda Díaz, motiu de debat a l’Assemblea Ordinària Anual de la patronal Cecot

L’Assemblea Ordinària Anual de la Cecot aprova la gestió del primer any natural de mandat de Xavier Panés i tanca un 2023 de gran creixement en la prestació de servei a empreses i a professionals, donant compliment al Pla Estratègic 2022-2025.
  • L’entitat tanca un 2023 amb indicadors de gestió rècord com les més d’11.380 persones formades i capacitades pel servei de formació o l’assessorament en recursos humans i aspectes financers i fiscals que concentren el 82% de les més de 5.000 peticions d’assessorament gestionades. En l’àmbit de la creació i consolidació d’empreses, la Cecot recupera i incrementa els nivells pre pandèmia amb 582 reempreses d’èxit, 1.460 llocs de treball salvaguardats i una inversió induïda de 35,7M d’euros. L’entitat també gestionat més de 3M€ de finançament per a empreses.  
  • Xavier Panés: “recullo la preocupació de les nostres empreses per les decisions que el ministeri de Treball està prenent en l’àmbit laboral perquè tindran un impacte directe sobre la productivitat, sobretot de microempreses i pimes. Rebutgem la proposta de reduir la jornada a 37,5 hores presentada pel ministeri per l’impacte i no compartim la manera com s’està procedint ja que considerem que s’allunya de l’esperit que regeix la taula de diàleg social. Creiem que no s’està donant un diàleg sinó un monòleg dirigit per les preses que dificulta trobar punts de consens per un tema que és de calat i requereix anàlisi i temps de debat”.

 

Terrassa, 27 de juny de 2024. La patronal catalana Cecot va celebrar ahir la seva assemblea ordinària anual, la segona presidida per Xavier Panés després del seu nomenament com a president el juliol de 2022, on s’han presentat i han estat aprovats els resultats financers i la Memòria d’activitats de l’exercici 2023 de l’entitat per part dels representants dels gremis i associacions que conformen l’assemblea.

“L’equip ha treballat amb intensitat tot l’any 2023 per tal d’assolir les primeres fases del Pla Estratègic 2022-2025 que, com sabeu, té com a objectiu establir l’equilibri entre l’acció patronal i la prestació de serveis de valor als nostres socis”, ha explicat Panés en la seva primera intervenció i s’ha referit a la posada en marxa de les tres Oficines Tècniques impulsades per la Cecot durant el 2023: l’Oficina de Finançament, Ajuts i Subvencions a principis de febrer; l’Oficina d’Igualtat en el mes de març i l’Oficina de Compliance en el mes de setembre. Amb aquestes tres oficines, juntament amb l’Oficina per a la Transició Energètica que l’entitat va posar en marxa a finals del 2019, l’executiu de la Cecot dona per finalitzada una primera fase d’implementació de serveis de valor als socis en aspectes transversals com la igualtat, el compliment normatiu o el finançament, mitjançant equips tècnics especialitzats que assessoren, orienten i acompanyen les pimes.

Els indicadors d’activitat mostren un alt creixement en la prestació de serveis de valor i un increment del volum de professionals i empreses ateses pels equips de l’entitat durant el 2023. La Cecot ha rebut i gestionat més de 20.300 trucades a través de l’oficina d’atenció a empreses, tres-centes més que el 2022. En l’àrea d’assessorament, de les més de 5.000 peticions ateses, destaca l’increment de consultes en recursos humans (44,7%) i en l’àmbit financer i fiscal (37,2%) respecte l’any passat. La tercera àrea d’assessorament més consultada ha estat la d’indústria, seguretat i medi ambient (8,6%) que també incrementa respecte de l’any 2022. El servei de formació assoleix un nivell de rècord el 2023 després d’haver capacitat i format més d’11.380 alumnes amb una valoració mitjana de l’equip docent d’un 9,38 sobre 10 i un nivell de qualitat de les formacions del 9,12 sobre 10. En l’àmbit de la creació i consolidació empresarial, els indicadors del 2023 recuperen i augmenten els nivells pre pandèmia. El servei de reempresa ha assolit la xifra de 582 cessions d’empreses realitzades amb èxit que han suposat la salvaguarda de 1.460 llocs de treball i una inversió induïda de 35,7M d’euros, deu milions més que l’any 2022. Remarcable també els 25 plans d’empresa i, sobretot, les 33 empreses creades a partir d’haver aconseguit l’acreditació, a principis d’any, com a punt PAE, la qual cosa permet a l’equip de creació d’empreses tramitar i formalitzar directament l’inici d’activitat d’aquells projectes on fan assessorament, orientació i acompanyament. L’activitat a les oficines tècniques en la prestació de servei també ha estat alta, en el cas de l’Oficina d’Igualtat destaca les més de cent consultes ateses, en el 80% dels casos, relacionades amb l’elaboració de Plans d’Igualtat i en l’Oficina per a la Transició Energètica el 2023 ha suposat un increment de consultes i gestions per part de les empreses en l’àmbit de la descarbonització per sobre d’altres àrees com la d’estalvi energètic. Així doncs, l’àrea de descarbonització ha dut a terme 117 assessoraments i 38 estudis de petjada de carboni, el que indica un creixent interès entre les empreses en la integració de la sostenibilitat en les seves estratègies. El total d’assessoraments realitzats per aquesta oficina durant el 2023 han superat les 460 consultes. I, mitjançant l’Oficina de finançament, s’han gestionat més de 3M€ de finançament per a empreses.

En el vessant institucional, l’any 2023 ha estat un any intens de reunions i trobades institucionals per part de la presidència de la Cecot, amb el propòsit “de reprendre les relacions en primera persona amb entitats amb les quals la Cecot ja interactuava, aquesta vegada des de la meva nova responsabilitat com a president. I ho hem fet en tots els àmbits, des del local, el provincial, l’autonòmic i l’estatal, i hem obert marcs d’interlocució amb pràcticament tothom, amb independència de la sensibilitat política que representin tant uns, com altres. A la nostra entitat som actors polítics, però no operem sota cap ideologia perquè a la comunitat Cecot coincidim en “fer empresa” diàriament, deixant de banda les opcions de pensament que entren en l’àmbit particular”.  

Des d’aquest punt de vista, Panés ha fet una valoració positiva del posicionament de l’entitat entre els representants polítics, de l’administració i d’altres entitats i “això no és mèrit meu sinó que és gràcies a la tasca i a l’aportació de totes les persones que fan que aquesta organització empresarial esdevingui una eina i un instrument útil per als autònoms i per als equips de les empreses”.

El president de la Cecot ha presentat en assemblea els canvis anunciants la setmana passada en la composició del comitè executiu, i ha donat la benvinguda al president de MAT Holding, Pau Relat; el conseller d’Uriach, Joaquim Uriach; el director general de Talman Group, Ignasi Rafel i el director general de Productos Montblanc, Joan Sanfeliu que a partir d’aquest mes de juny formen part de l’equip de governança més pròxim a Panés.

Panés també ha celebrat l’increment del nombre d’empreses associades respecte el 2022 alhora que ha anunciat als membres de l’assemblea la incorporació del Gremi de Ferreteria de Catalunya a la Cecot a partir d’aquest mes de juny, tot donant la benvinguda a Jordi Bonet, vocal de la Junta Directiva i Júlia Gutiérrez, secretària del Gremi, que han representant el col·lectiu en la reunió d’ahir.

Altres nomenaments durant el primer semestre de l’any han estat la Marta Sánchez com a vicepresidenta de l’Autcat, el d’Ignasi Cusidó com a president del Club Cecot Internacionalització, Eduard Broto com a nou president del Gremi Químic en substitució de Ma Jesús Sabatés i Josep Ma Serena com a nou president de la Comissió d’Energia de la Cecot en substitució de Josep Rull. Serena ha dut a terme una intervenció durant l’assemblea per tal de presentar les línies de treball de la Comissió d’Energia sota el seu mandat amb l’objectiu principal de “posicionar la Cecot com a referent i òrgan consultiu en termes d’energia i sostenibilitat, així com esdevenir un interlocutor de primer nivell en nom del teixit pime davant les administracions públiques”.

“I a més de fer una aposta ferma per l’energia i la sostenibilitat com a eixos estratègics de treball de la Cecot, tal com ha exposat en Josep Ma Serena, continuarem impulsant la desburocratització administrativa i la modernització de l’administració pública amb l’objectiu de provocar canvis reals”, ha exposat el president de l’entitat, “estem farts que res no canviï, més encara quan tenim un ampli consens entre els diferents agents de la societat civil i força unanimitat social per una modernització de les nostres administracions públiques. Com sabeu, fa deu anys vam formar part de la constitució del FERA per promoure una reforma de l’administració i ara hem arribat a un moment en què cal actuar. El pròxim semestre en sentirem a parlar, però ja us avanço que intensificarem les nostres actuacions amb aquest propòsit mobilitzant-nos activament des de la societat civil”.

Panés ha insistit en una presidència orientada a la defensa de la societat civil i de la iniciativa privada. “Aquest país, si és el que és ara, és gràcies a una societat civil i a una iniciativa privada mobilitzades i implicades en el seu desenvolupament socioeconòmic. I des del teixit empresarial que representem a la Cecot tenim clara aquesta vocació de ser membre actiu i compromès en les decisions estratègiques. Per això estem preocupats, i ens ocupa, les darreres actuacions del ministeri de Treball en l’àmbit laboral que tenen impacte directe sobre la productivitat empresarial i que s’estan desenvolupant en dinàmiques fora de l’esperit de la taula del diàleg social”. “Rebutgem la proposta de reduir la jornada laboral a 37,5h perquè tindrà un impacte enorme en les microempreses i les pimes, que resulta son el 98% de la demografia empresarial. Cal analitzar aquest impacte des de l’heterogeneïtat del nostre teixit productiu”. Panés considera que l’actitud i la urgència amb què la ministra de Treball vol implementar la mesura, dificulta el diàleg de la taula social “perquè tenim la sensació d’estar davant d’un monòleg dirigit per les preses que dificulta trobar punts de consens per un tema que és de calat. Em consta que tant la CEOE com la CEPYME hi estan treballant fa temps. Els marcs de debat i cerca de consens en temes que esdevindran estructurals han de poder disposar d’un marge temporal de  treball i de diàleg, i la pressió que està exercint el Govern per escurçar el temps crec que dificulta les gestions i els acords”.