La Cecot apunta que la millora de les dades de l’atur son un miratge generat per un increment en la contractació del sector públic

•  La Cecot insisteix al Govern d’Espanya a accelerar un canvi de model econòmic mitjançant els fons europeus per generar ocupació més estable i implementar nous instruments de monitorització i de millora de l’ocupació.  

• Espanya continua estan al capdavant en l’índex d’atur entre els països europeus i mantenir l’actual marc de relacions laborals, que la Cecot considera disfuncional, suposa perpetuar els mateixos mals resultats any rere any.  

“Pretendre que la reducció de l’índex d’atur registrat el novembre és un èxit col·lectiu, quan el que ens projecten les dades és un increment de la contractació pública i una reducció dels afiliats a la SS en el sector privat, únicament ho podem interpretar si es fa en clau de posicionament davant la Unió Europea”, afirma Antoni Abad, president de la Cecot.

La Cecot, qui segueix reivindicant una reforma en profunditat de l’administració pública, alerta dels efectes negatius a mig i llarg termini que pot comportar la tendència a l’alça en la contractació pública sense un increment de la contractació i l’activitat en els sectors productius. Aquest desplaçament del sector públic sobre el privat pot dur a un increment d’impostos i càrregues burocràtiques a l’hora que pot situar a l’estat amb un deute inassumible.

L’estadística d’ocupats de l’INE per tipus de sector, amb alguns ajustos numèrics, projecta una tendència de creixement de la contractació en el sector públic i una reducció en el sector privat, “és a dir, en aquell sector que genera activitat productiva, innovació, exportació, riquesa i que contribueix al bé comú, també a pagar el sou dels treballadors del sector públic, mitjançant el pagament d’impostos”.

Font: INE https://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=4262#!tabs-grafico

La baixada de l’atur del mes de novembre publicada a principis de desembre (-74.385 persones a les llistes de l’atur a l’àmbit estatal) s’ha de llegir prudentment en positiu però des de la Cecot es demana als polítics anàlisi, prospectiva i projecció de l’activitat empresarial i deixar en segon terme el “tacticisme del dia” que només respon a rèdits electorals i que s’allunya d’implementar reformes i establir noves bases que garanteixin un model econòmic i productiu de present i de futur. Cal implementar sense més demora polítiques de reindustrialització, en base als ODS acordats per Nacions Unides, ja que la indústria ha demostrat ser un dels agents amb més capacitat de transformació econòmica i social. Davant la terciarització de la nostra economia i la gran dependència de determinats sectors, com el turisme, tenim una economia menys sòlida i diversificada. “Ara bé, la pandèmia provocada per la Covid-19 ha explicitat el risc que comporta aquest model i ara és moment de prendre consciència i posar al mig del debat la necessitat de promoure polítiques industrials que permetin la transformació del nostre model productiu”.  Per fer-ho factible, la Cecot considera primordial que el Govern d’Espanya gestioni els fons europeus de Recuperació Next Generation EU, entre d’altres, de manera que esdevinguin palanca de canvi per les reformes estructurals que necessita l’economia del país i la seva ciutadania, i potenciar sectors amb més estabilitat ocupacional i nivells salarials alts.

Abad també insisteix a dir que “només cal assistir a una reunió de junta directiva de la Cecot per preveure l’alentiment de l’economia per al primer semestre de 2022. Només cal preguntar-los quina previsió de contractació tenen per al proper any”, explica Abad, “fa un any que els representants empresarials dels diferents sectors reporten dificultats en els subministraments de matèries primes, components electrònics, l’increment del cost de l’electricitat i carburants; també de l’expiració del termini per evitar repercutir increment de preus als consumidors; ni cal dir l’impacte de totes les mesures Covid sobre sectors relacionats amb el turisme, l’oci i una part considerable dels serveis”. Els nuls ajuts directes a autònoms i empreses, o l’ineficient ús de la política fiscal durant la pandèmia, lluny d’ajudar a reactivar amb celeritat l’activitat empresarial ha generat un endeutament innecessari a les empreses, i les moratòries sistemàtiques d’ERTO o cessions d’activitat projecten una percepció de calma que, a criteri de la Cecot, és un miratge. Aquests factors més les reformes a l’àmbit laboral que es puguin prendre en els propers mesos poden arribar a tenir un impacte directe sobre la competitivitat de les empreses, la seva viabilitat i, evidentment, sobre la contractació i l’ocupació. Cal que les administracions tinguin en compte la realitat de pimes i autònoms i implementin mesures d’ajuda efectiva i deixin de costat els grans anuncis i les paraules de bona voluntat. Amb tanta incertesa i volatilitat, l’estabilitat dels contractes laborals no pot ser assumida només per les empreses; cal un marc de flexiseguretat en el que l’Estat ha d’assumir una quota important de responsabilitat en l’atenció a l’estabilitat dels ingressos dels treballadors i la viabilitat de les empreses.

Valorar mensualment les dades de l’atur sense haver implementat palanques de canvi és perpetuar els resultats d’un model que no funciona i, per tant, és molt difícil aconseguir millorar indicadors.

Els darrers anys Espanya ha demostrat ser el país europeu amb més capacitat de creixement però alhora, també s’ha demostrat ser el país amb major índex de destrucció d’ocupació de la Unió Europea, actualment continua liderant, juntament amb Grècia, l’atur entre els vit-i-set amb el 14,3% de tassa d’atur mentre que a l’eurozona es va situar en el 6,9% el mes de juliol (dades Eurostat). I malgrat aquesta alta tassa d’atur a Espanya, es continua donant la situació que les empreses continuen tenint dificultats a l’hora d’incorporar perfils professionals als seus centres de treball, des d’especialistes del sector TIC, fins a professionals de l’àmbit del metall o del sector tèxtil, per posar alguns exemples.

El marc de relacions laborals, que ja es va demostrar ineficient amb la crisi del 2008, es continua mantenint igual, amb els mateixos instruments que projecten els mateixos resultats, esdevenint una lacra per poder reactivar l’economia.

D’altra banda, tampoc té sentit comptar persones dins dels llistats de les oficines d’ocupació que realment no estan cercant una feina i que només hi consten per poder accedir a una prestació. Com tampoc té sentit que ens trobem amb la casuística contrària, és a dir, amb el fet que gran part del jovent no hi consta a les llistes de les oficines d’ocupació i voldrien trobar una feina. Per tant, arribem a la conclusió que les dades de l’atur disten molt de la realitat. Des de la Cecot s’ha proposat en diverses ocasions derogar l’Estatut dels Treballadors per substituir-lo per un Estatut del Treball i establir un nou indicador que projectés només el nombre de persones que realment volen trobar una feina, perquè sense dades reals es fa impossible gestionar bé la realitat.