La Cecot lamenta la caiguda de cotitzants durant el mes d’agost a Catalunya i reclama un pla de mesures efectives per generar activitat empresarial
- Cal que els agents econòmics i el Govern accelerin el canvi de model productiu cap a la indústria, la tecnologia, el coneixement i la qualificació de les persones treballadores. El “rescat” amb fons europeus ha de servir per posar en marxa un nou model econòmic amb més incidència de sectors productius industrials i d’R+D+i per assolir una major estabilitat de l’ocupació.
Segons les dades publicades avui pel ministeri de Treball, Catalunya va registrar a l’agost 11.293 aturats més que el mes anterior. L'atur registrat s'ha incrementat un 2,4% respecte al mes de juliol i un 30% respecte al mes de d’agost de l'any passat. En total, a Catalunya hi ha 480.642 persones registrades a les llistes de l'atur. La Cecot destaca com a nota negativa la caiguda de cotitzants a la Seguretat Social de -22.800 persones durant el mes d’agost que representa una caiguda de -0,6% en comparació amb juliol i un -3,2% respecte un any enrere. És la comunitat autònoma amb més pèrdua de cotitzants, seguida per Madrid.
A nivell d’Espanya, tot i l'augment de l'atur d’agost en 29.780 persones, l'increment és menor que en tota la sèrie històrica des del 2016 en un mes on la finalització de la temporada turística sol comportar una tendència de creixement per la finalització de contractes. Tanmateix, el volum total d’aturats a Espanya en aquest mes és de 3.802.814 persones desocupades, el seu nivell més alt en un mes d’agost des del 2015.D'altra banda, la Seguretat Social va tancar el mes d’agost amb un augment de 6.822 afiliats a Espanya, un +0,04% cosa que ha situat el nombre total d'ocupats en 18.792.376, segons dades del ministeri.
I pel que fa al nombre de persones incloses en ERTO al tancament del mes d’agost era de 812.438, el que suposa una reducció de 306.104 treballadors respecte al mes anterior a nivell de totes les comunitats autònomes. A Catalunya, els treballadors que a l'agost estaven coberts per un expedient d'aquest estil són 170.200, unes 8.900 persones menys (-4,8%) que al juliol.
Posicionament Cecot
Dins de les inèrcies del mes d’agost, les dades d’aquest mes es poden valorar com a positives, tant per la reducció generalitzada en l’increment d’atur que es dona en aquest mes com per l’increment de nous afiliats a la Seguretat Social en el conjunt d’Espanya. Tanmateix, no es pot perdre de vista que les magnituds interanuals són negatives i el ritme per aconseguir les dades de creació d’ocupació precrisis de la Covid-19 serà lent. Calen els canvis estructurals vinculats a fons europeus per impulsar un nou model econòmic que garanteixi una ocupació estable i de qualitat.
Dins les propostes més a curt termini, la Cecot manté la necessitat de prorrogar els ERTO per a les empreses que ho requereixin, adoptar mesures necessàries per evitar noves restriccions a l’activitat econòmica, suprimir les prohibicions i limitacions a la capacitat de gestionar els recursos humans per part de les empreses, i reduir els costos laborals.
L'ús dels ERTO com a mecanisme temporal ha resultat efectiu per reduir la destrucció d’ocupació per impacte de la pandèmia i ha ajudat a parar el cop, possibilitant un escenari on les empreses puguin reactivar l'activitat productiva de manera progressiva i dotant de liquiditat a les persones treballadores. Per això la Cecot coincideix amb altres agents econòmics amb que es fa necessari mantenir la vigència dels ERTO de força major o el trànsit cap als ERTO de causes productives com a mínim fins el mes de desembre, així com l'ampliació de l'exoneració de quotes a la Seguretat Social en els ERTO sempre que sigui per causa relacionada amb la COVID-19, sense necessitat que siguin de força major, i recuperar la prestació extraordinària per cessament d’activitat per als sectors més afectats.
Un descens previsible del PIB, la destrucció de teixit empresarial i les altes xifres de persones desocupades són l'escenari que ens espera durant la tardor i el darrer trimestre, i sobre el qual hem de treballar per a atenuar els seus efectes sobre la població. La Cecot creu necessari actuar amb celeritat i, de manera consensuada administració i agents socials i econòmics, per equilibrar el que considera una excessiva concentració d’esforços en polítiques passives (assistencials), molt necessàries sens dubtes, però que no han d’anul·lar els esforços en les polítiques actives. Hem d’evitar retrocedir a les polítiques socials dels anys 80 i concentrar tots els esforços en ajuts directes als damnificats. Fora molt més positiu injectar aquests recursos a les empreses i als autònoms a canvi de pagar nòmines i conservar llocs de treball, l’organització considera que aquesta crisi és temporal i que serà una crisi curta. Aportar recursos directament a les empreses i als autònoms perquè continuïn pagant als seus treballadors, assegurant-los uns ingressos mínims (70-80%), i al mateix temps conservar millor la capacitat productiva i el teixit empresarial.
D’altra banda, el requisit d’haver d’aplicar canvis estructurals per poder accedir a fons europeus ha de servir com activador per alterar el nostre model econòmic actual i equilibrar a la bança del PIB aquells sectors que garanteixen ocupació de qualitat i estable en els territoris com ho són la indústria, la manufactura, producció agrària, la tecnologia, la innovació i el coneixement. “L’actual situació ha permès visualitzar la forta dependència internacional amb la Xina per als processos de fabricació i la debilitat del mercat de treball que provoca un excessiu pes de sectors estacionals dins del turisme. Cal un equilibri i cal que es comenci a posar en quant abans perquè aquests canvis no són immediats i els seus resultats encara menys”, afirma David Garrofé, secretari general de la Cecot.