La Cecot valora com a negatiu l’increment de l’atur de febrer, una tendència que es mantindrà en els propers mesos

Avui hem conegut les dades de l’atur del mes de febrer publicades pel Ministeri de Treball i el balanç interanual que continuen projectant un resultat totalment lligat a l’efecte de la pandèmia. Catalunya tanca el mes amb 512.290 persones aturades registrades a les oficines de Treball el mes de febrer, un 0,8% més (4.209) respecte del mes de gener, sent una de les comunitats autònomes amb un augment més baix de persones aturades només per sota de Múrcia i Castella i Lleó que tenen un 0,2% i un 0,5% més d’aturats respectivament.  Cal tenir en compte les 192.787 persones treballadores en ERTO a Catalunya que no computen en les estadístiques de desocupació.

Per sectors, l’atur ha augmentat en tots ells respecte el mes anterior però es concentra especialment en el sector serveis (3.337 persones), en segon lloc la l’agricultura (250 persones), la indústria (121 persones mentre que la construcció ha registrat una lleugera millora amb una baixada de la desocupació que se situa en 283 persones. El col·lectiu sense ocupació anterior fa pujar la llista d’aturats en 784 persones a Catalunya. Territorialment, l’atur registrat ha augmentat en totes les províncies catalanes. Concretament, a Barcelona ha augmentat en 3.402 persones, a Girona s’ha incrementat en 134 persones, a Lleida en 180 persones i 493 a Tarragona. En termes interanuals, l’atur s’incrementa en un 28,86% a Barcelona, en un 34,62% a Girona, en un 31,36% a Lleida i en un 29,50% a Tarragona.

Amb perspectiva interanual, el creixement de l’atur registrat a Catalunya creix del +29.06% del mes passat a un +29,62% el mes de febrer. Concretament hi ha 117.076 desocupats mes.

En l’àmbit estatal la xifra de desocupats ha crescut en 44.436, (+1,1%) d'atur que al gener i un 29% més que el febrer de fa un any. En total hi ha 4 milions d'aturats a Espanya. El nombre de treballadors en ERTO ja frega les 900.000 persones a tot l’Estat. En el punt més àlgid de la crisi del coronavirus, l'abril del 2020, hi va arribar a haver 2,7 milions de persones en ERTO a tot Espanya. A Catalunya hi havia 192.787 persones en aquesta situació a finals del mes passat, unes 20.000 més que al gener.

Posicionament Cecot

La Cecot considera que les xifres d’atur registrat, afiliació i contractació del mes de febrer són negatives però previsibles tant pel context econòmic de pandèmia, com per les característiques del nostre model productiu, accentuat per un marc de relacions laborals que ja es va demostrar ineficient amb la crisi del 2008 i que es manté igual, amb els mateixos instruments, esdevenint una lacra per poder reactivar l’economia.

En moments com l’actual, on molts sectors entren en crisi, tornem a patir una manca d’instruments i un marc legal insuficient per poder actuar amb celeritat i minimitzar l’impacte sobre les empreses. Des de la Cecot reconeixement que la mesura acordada pels agents socials en relació als ERTO ha minimitzat l’impacte però la destrucció d’ocupació en els propers mesos hi és, i està latent perquè les empreses no han pogut reactivar l’activitat de manera progressiva en molts sectors i ara es troben amb la impossibilitat de redimensionar l’organització en funció de la situació actual. Si una empresa en ERTO necessités ajustar la plantilla aquest any per poder garantir la seva continuïtat i posterior creixement, es trobaria amb la impossibilitat econòmica de fer-ho perquè hauria de retornar la totalitat dels ajuts rebuts per tots els treballadors en ERTO i no únicament la part proporcional per les persones que necessités desvincular. Per això reclama eliminar les restriccions imposades a les empreses amb ERTO perquè a curt i mig termini moltes d’empreses es veuran abocades al tancament total amb perjudici per a tothom, ja que socialment ningú guanya res del fet que les empreses tanquin. La Cecot reclama mesures pensades per mantenir l’activitat empresarial i preservar llocs de treball.

Més enllà d’actuacions directes sobre el teixit empresarial com és el fet de fer arribar les ajudes directes amb celeritat, des de la Cecot es considera vital impulsar un canvi del model ecònomic consensuat entre govern i agents socials i econòmics per tal de potenciar sectors amb més estabilitat ocupacional i nivells salarials alts. Els darrers anys Espanya ha demostrat ser el país europeu amb més capacitat de creixement però alhora, també s’ha demostrat ser el país amb major índex de destrucció d’ocupació. Per això és necessari optimitzar tots els sectors que tinguin un alt potencial per al país, sense renunciar a continuar sent país turístic com per exemple França. Ens cal apostar per sectors com la indústria o l’economia circular, però també per un turisme que aporti valor afegit en contraposició a l’actual índex del turisme de masses que sovint comporta més temporalitat.

Un altre fre és l’actual marc laboral que s’està demostrant poc efectiu en els darrers anys i que no prioritza el fet de salvaguardar els llocs de treball, per això ja fa anys que la Cecot defensa la derogació de l’Estatut dels Treballadors i aposta per elaborar, juntament amb els agents socials, un Codi del Treball que reguli els llocs de treball. L’entitat considera que l’actual text va conceptualitzar-se en un context d’incipient democràcia però després de 40 anys ara ja és disfuncional i no encaixa amb l’actualitat laboral. Un altra disfunció, fruit de la descentralització de competències, que caldria corregir amb urgència és la manca de vinculació entre les polítiques actives i les polítiques passives. No té sentit comptar persones dins dels llistats de les oficines d’ocupació que realment no estan cercant una feina i que només hi consten per poder accedir a una prestació. D’altra banda, també ens trobem amb la casuística contrària i és el fet que gran part del jovent no hi consta a les llistes de les oficines d’ocupació.  Per tant, arribem a la conclusió que les dades de l’atur disten molt de la realitat. Des de la Cecot s’ha proposat en diverses ocasions establir un nou indicador que projectés només el nombre de persones que realment volen trobar una feina. Sense dades reals es fa impossible gestionar bé l’atur. I, finalment, en aquest sentit caldria que les administracions autonòmiques poguessin gestionar tant les polítiques actives com les passives per generar sinergies en funció de la realitat dels territoris i fer una vinculació coherent que permetés programes dirigits a objectius concrets.