La Cecot aposta pel teletreball i reclama una anàlisi en profunditat de tots els actors implicats per fer-lo viable

• Abad: “Desitgem que el diàleg compartit i el temps de debat incorporin el màxim d’avantatges i d’inconvenients possible i d’aquesta manera l’acord final tindrà una base prou sòlida com per executar mesures adaptables a la realitat i necessitats socials”.  

• Abad: “El teletreball pot ser un molt bon instrument laboral i social, hem d’aconseguir fer-lo viable. Sense una bona anàlisi previ correm el risc de matar-lo abans de néixer”.  

• El treball a distància no és un invent d’ara, sí que ho és l’anomenat teletreball pel que suposa d’utilització de les TIC. Fins el 2018 a Espanya treballaven des de casa en alguna ocasió un discret 3% de persones treballadores ocupades mentre que la mitjana europea està prop del 10%.

En l’actual debat sobre la regulació de l’anomenat teletreball, potser seria bo tenir present l’experiència acumulada durant anys en la prestació dels serveis a distància, per analitzar-los conjuntament les empreses, les persones treballadores i, en general, la societat, doncs aquesta nova forma de prestar serveis laborals afecta a tots tres actors.

Des de l’àrea d’assessorament laboral i el Club Cecot de Recursos Humans, s’ha dut a terme un document que contempla reflexions i propostes pensades per contribuir al debat generat actualment sobre la necessitat de regular el teletreball i aconseguir fer-lo una realitat.

D’entrada, l’entitat planteja si la prestació de serveis en règim de teletreball pot esdevenir el “quarto de reixa del segle XXI”. Una expressió coneguda entre la generació de persones que van treballar al sector del tèxtil des de principis del s.XX i que feia referència a l’habitació, al costat de l’entrada de la casa, amb finestra enreixada on, generalment les dones, feien feines per a la indústria tèxtil, com per exemple les cosidores d’errades.

Aquestes feines es feien, per tant, per compte alguna indústria tèxtil, a casa - normalment en aquest anomenat quarto de reixa- i constitueix el que en podríem dir l’antecedent directe del que ara anomenem “treball a distància”.

Per tant, el treball a distància, certament, no és pas un invent d’ara. Sí que ho és l’anomenat “teletreball” pel que suposa d’utilització de les TIC. Però hi ha característiques d’aquest treball a distància de la indústria tèxtil que poden tenir correlació amb l’actualitat com ara la necessitat d’un espai reservat per a la feina, dins de l’habitatge; que el salari fos per peça feta i no per temps destinat; que l’empresa es feia càrrec de les despeses derivades de l’activitat laboral, o que a les persones treballadores del quarto de reixa aquesta manera de treballar els permetia la cura de la casa i els fills. Per tant, en l’actual debat sobre la regulació de l’anomenat teletreball, potser seria bo tenir present l’experiència acumulada durant anys, en la prestació dels serveis a distància als que fins ara ens hem referit.  

Sigui com sigui, aquesta forma de prestar serveis laborals afecta tant a les empreses, com a les persones treballadores i, en general, la societat. I tots tres actors poden veure-hi tant avantatges com inconvenients tal i com s’inclou en el document d’anàlisi i mesures de la Cecot.  Per posar un exemple, el teletreball per a les empreses pot suposar la facilitat d’expansió geogràfica i la captació del talent, el decrement de l’absentisme laboral, de les despeses de desplaçament o l’organització orientada al treball per objectius. Per contra, es trobarà amb els inconvenients d’una menor identificació del treballador amb l’empresa, la difusió de lideratges o el control de la informació confidencial. En el cas de les persones treballadores podrien trobar avantatges en una major autonomia i flexibilitat, major conciliació amb la vida familiar, menys temps de desplaçaments o més oportunitats laboral. I com inconvenients el document inclou un possible aïllament de la persona respecte dels companys, el sedentarisme o un possible augment de conflictes en el nucli de convivència, un factor que ha crescut durant el confinament. I si analitzem el teletreball des del punt de vista social, suposaria menys desplaçaments i menys contaminació, menys accidents “in itinere” o la inserció de determinades persones al mercat de treball, per contra pot suposar una disminució del control sobre les condicions en el treball o la promoció de relacions interpersonals.

En aquest sentit, la Cecot espera que el diàleg compartit i el temps de debat incorpori el màxim d’avantatges i d’inconvenients possible per tots i els actors i d’aquesta manera la decisió o l’acord final tindrà una base prou sòlida com per executar mesures adaptables a la realitat i necessitats socials.

Per tant, sigui com sigui la Cecot insisteix que la instauració del teletreball sempre s’ha de donar per acord entre les parts i que, per exemple, en l’àmbit de l’empresa, aquest acord ha de ser reversible en els termes que pactin les parts. També en el marc de l’empresa, la Cecot considera necessària la introducció de sistemes d’avaluació del rendiment, com a control de l’activitat laboral, la introducció de sistemes retributius per execució d’obra o servei determinat i la distribució de la jornada de treball específic pel règim de prestació de serveis en teletreball.