La nostra seu central està ubicada a l’emblemàtic edifici del Magatzem Pasqual Sala que va ser emprat com a magatzem tèxtil entre el 1893 i el 1944, any en què va ser adquirit per l'Institut Industrial | Gremi Tèxtil. Abans que l'industrial Pasqual Sala i Sallés adquirís el terreny i fes construir l'edifici l'any 1893, la ubicació havia acollit, antigament, la jardineria de ca Segala i posteriorment va albergar el primer Teatre Principal que l’any 1847 va quedar destruït per un incendi.
El Magatzem del carrer de Sant Pau
Aquest edifici va ser la darrera (i definitiva) de les tres ubicacions on ha estat allotjat l'Institut Industrial | Gremi Tèxtil des de la seva fundació l'any 1873. La primera va ser la Casa Galí, al Raval; la segona seu va ser a l'antiga Casa de la Vila i la tercera, la Casa Pasqual Sala al carrer de Sant Pau que durant molts anys havia estat de la firma Freixa i Sans (més tard, José Freixa e Hijos).
Pasqual Sala és un dels personatges més interessants de la Terrassa del final del segle XIX. Va ser l'impulsor del Cercle Egarenc, entitat recreativa que recollia la tradició de l'antic Casino d'Artesans, enfrontats al Casino Terrassenc, o "dels senyors". Pasqual Sala era el propietari del local que ocupava el Cercle Egarenc, i va encarregar al mestre d'obres barceloní Geroni Granell i Mundet, l'any 1887, una reforma que el va convertir en l'edifici més sumptuós de Terrassa. Sala també era el propietari d'una gran zona de terreny entre el carrer de Sant Pau i el Passeig, on havia estat ubicat el primer Teatre Principal, que havia patit un incendi l'11 de juny de 1874. Sempre s'ha donat com a constructor de l'edifici el mestre d'obres de Barcelona Joan Trays Urgellés i la data de 1893 com a inici de la construcció.
Al final de segle XIX el magatzem es va llogar a l'empresa Freixa i Sans. Un dels socis, Josep Freixa i Argemí, era nebot carnal de Pasqual Sala. Finalment, Narcís Freixa i Ubach, fill de Josep Freixa i Argemí, adquireix la finca el 4 de febrer de 1915 i, al seu torn, la ven a l'Institut Industrial | Gremi Tèxtil, l'any 1944, amb el compromís que durant deu anys no es pugui fer servir com a magatzem de venda de teixits.
Entre 1893 i 1944 l'edifici va ser emprat com a magatzem i la seva estructura no va variar substancialment. La construcció d’aquest edifici recorda més a un petit palau que a un magatzem de teixits i és que els magatzems terrassencs han constituït una tipologia d’edificis que ha destacat sempre a Terrassa per la qualitat i originalitat de la seva arquitectura. Els magatzems se situaven als carrers pròxims a l’estació del Nord, per on arribaven els viatjants a la ciutat i eren l’aparador de les noves indústries, per la qual cosa sempre han presentat les solucions constructives més arriscades o les façanes més originals. No ha d’estranyar, doncs, que el modernisme es manifestés abans en un magatzem que en edificis públics o particulars.
La construcció consta de dues parts: un cos frontal orientat al sud, cap al carrer de Sant Pau, i una gran sala octogonal coberta amb una cúpula metàl·lica envoltada d'una construcció en planta baixa. El cos frontal tindria la funció d'acollir les oficines i serveis. Té una alçada de dos pisos amb dues obertures a banda i banda d'una gran portalada central coberta amb arc de mig punt. Aquesta gran porta que abraça els dos pisos de l'edificació sobrepassa el nivell de la cornisa, reblada per un frontó adintellat a dues alçades amb un rosetó al centre. La integració entre aquest accés i l'interior de l'edifici està resolta a través d'un gran vestíbul que ocupa també tota l'alçada de l'edifici, cobert amb una volta de mig punt amb petits cassetons ornamentals. El gran espai central s'utilitzava coma sala d'exposició i vendes. Tanmateix, el Magatzem Pasqual Sala no és d’estil modernista sinó eclèctic, d’estructura classicista i decorat amb referents històrics. És una bona mostra dels corrents eclèctics del final del segle XIX i el podem situar en la línia de construccions contemporànies innovadores que es proposaven superar un concepte de l'arquitectura en què l'estil era únicament una referència cultural. Rodejat d’un jardí d’estil anglès, façana a quatre carrers i cercat per una tanca de ferro treballat.
Els paral·lelismes, per exemple entre el magatzem Pasqual Sala i l'editorial Montaner i Simón (1878) de Barcelona, de Domènech, són intensos, i demostren que Trays coneixia l'arquitectura industrial catalana més moderna. És sorprenent que un mestre d'obres com Trays projectés una obra de tal qualitat.
La reforma de Josep Soteras i Antoni Badrinas
Després de la compra de l'edifici per part de l'Institut Industrial | Gremi Tèxtil es va iniciar una important reforma per tal d'adequar-lo al nou ús, i també amb l'objectiu d'instal·lar a la gran sala central el Museu Tèxtil Biosca. Les obres van anar a càrrec de l'arquitecte Josep Soteras Mauri i del decorador Antoni Badrinas. De la memòria del projecte es desprèn que l'objectiu de Soteras era respectar al màxim les possibilitats de l'antiga edificació en adaptar-la a les noves necessitats, un objectiu lloable, especialment tenint en compte que es va formular en un moment en què l'arquitectura eclèctica estava en absolut descrèdit.
En conseqüència, es va respectar completament l'estructura de l'edifici i es van redecorar els espais interiors. A la sala central es va matisar la llum per instal·lar-hi el museu, respectant però l'espai, mentre que els antics magatzem que encerclaven la sala es van reconvertir en oficines i sales de reunions. Al costat est es van situar les oficines per atendre el públic, els despatxos de vicesecretari i el secretari; a l'ala nord, el despatx del president i dues sales complementàries, i a l'ala oest, una gran sala de juntes. Al pis superior s'hi va instal·lar la biblioteca.
Ref. Text de Mireia Freixa al llibre "25 anys de Cecot" (pàg.80-84).