Hem recordat al Ministeri d'Ocupació que ha de reprogramar els 1500 M d'euros dels fons de formació del 2015, així com el romanent de 2016 i 2017

Estimem que entre 2012 i 2015, el Govern va destinar més de 4.000 milions d'euros d'aquests fons per cobrir altres despeses. I el romanent no executat entre 2015-2017 pot arribar a superar els 2.000 M d'euros.

Les organitzacions empresarials i sindicals confirmem el fracàs de la Llei 30/2015 que regula el Sistema de Formació Professional per a l'Ocupació. En lloc de formar a les plantilles en actiu i qualificar-les sobre la base dels canvis tecnològics, el Govern ha reduït les quotes de formació o, com en el cas de 2017, ni s'han arribat a executar. Estem parlant d'uns fons que generem empreses i treballadors.

En un escrit de la Defensora del Poble, amb data de 29 de maig de 2017, Soledad Becerril instava al Ministeri a destinar els fons provinents de la quota de formació professional al finançament del sistema de formació professional per a l'ocupació en l'àmbit laboral d'acord amb el caràcter finalista dels mateixos. En el mateix document la Defensora recomanava al Ministeri d'Ocupació articular les mesures necessàries per a la incorporació dels romanents de crèdit provinents de la quota de formació professional als Pressupostos Generals de l'Estat tramitant els expedients de modificació pressupostària pertinents.

Acollint-nos a aquest fet, des de la patronal catalana Cecot hem recordat al Ministeri d'Ocupació l'obligació, i el seu compromís, a reprogramar els 1500 M d'euros dels fons de formació pendents del 2015, així com els quantiosos romanents dels anys 2016 i 2017. De fet, en 2017 no s'ha publicat cap convocatòria estatal, la qual cosa incrementa encara més els romanents que, en el període comprès entre els anys 2015 i 2017 pot arribar a superar els 2.000 M d'euros.

En paraules del nostre president, Antoni Abad, "els agents socials hem donat un vot de confiança al Govern per revertir els efectes d'una gestió incorrecta dels fons de formació i tenim l'esperança que aquest any reprogramaran part del saldo pendent d'execució d'aquests fons”. No obstant això, considerem que, si el Govern no fa un gest per canviar el model de la formació contínua, des de la Cecot proposarem que empreses i treballadors deixin de pagar el 0,7% als fons de formació i suggerirem crear un organisme bilateral amb els sindicats.

La nova Llei 30/2015 per la qual es regula el Sistema de Formació Professional per a l'Ocupació, aprovada pel Govern al setembre de 2015, ha demostrat ser un fracàs. Malgrat la necessitat de formar a la població activa i qualificar-la sobre la base dels canvis tecnològics, el Ministeri d'Ocupació ha anat reduint quotes dels fons de formació sense especificar els romanents en cada exercici, així que considerem necessari canviar la Llei i que els agents socials recuperem un paper actiu en la definició d'un nou model que sí es correspongui amb la realitat i les necessitats de la nostra activitat econòmica i empresarial.

Canvi de model o fi del pagament de les quotes de formació al fons per part d'empresaris i treballadors

En cap de les propostes de distribució de fons presentades des de l'any 2015, es fa esment alguna a un capítol o partida de romanents. Si unim això al sistema de tres pagaments que recull la nova llei, es fa encara més difícil el seguiment dels fons en cadascun dels exercicis.
La Cecot recorda que malgrat l'aprovació de la Llei 30/2015, de 9 de setembre, per la qual es regula el Sistema de Formació Professional per a l'ocupació en l'àmbit laboral, i del reglament que la desenvolupa, aquestes no han resolt els problemes estructurals i continuen perpetuant els grans dubtes sobre el model.
Avui dia, la formació i la gestió del talent és un factor fonamental per a la competitivitat empresarial i, en general, per a l'avanç de la nostra economia i la nostra societat. El retard en la convocatòria d'ajudes a la formació de treballadors ha anat acompanyat de l'exclusió dels agents socials de l'Òrgan Col·legiat que informa els plans de formació quan, per Llei es mandata “la participació dels agents socials en la gobernanza del sistema”.
“Si l'Administració no garanteix l'ús dels fons que generem empreses i treballadors, si no permet que els representants dels quals generen aquest fons per a formació participin de la planificació, control, seguiment i evolució, al final haurem de plantejar l'eliminació de les quotes”, insinua Antoni Abad, president de la patronal catalana Cecot.

Antecedents i evolució del procés

Dos anys han transcorregut des que la patronal Cecot va posar en coneixement del Síndic de Greuges de Catalunya, a través d'una queixa formal en nom dels seus associats, el desequilibri entre els fons aportats per empreses i treballadors per a la formació (un 0,7% sobre la base de cotització) i la destinació i reversió d'aquests tenint en compte el caràcter finalista dels mateixos, que no és un altre que el de la formació profesionalizadora. La patronal catalana va realitzar una petició per conèixer on i com s'aplicaven els fons per a la formació.
La Cecot va estimar que en els últims quatre anys (2012-2015) el Govern va destinar més de 4.000 milions d'euros d'aquests fons per cobrir altres despeses, entre ells el pagament de prestacions, aliens a la quota de formació. Per exposar una dada concreta: en 2013, dels 1.860 milions d'euros que el Govern va recaptar a través de la quota de formació professional, 1.059 milions van ser destinats a altres finalitats diferents de la formació dels treballadors ocupats. Per la seva banda, els sindicats consideren aquest greuge com un deute social històric amb els treballadors, des de 1994, i la calculen en uns 5.000 M d'euros.
El Síndic, Rafael Ribó, va derivar l'expedient a la Defensora del Poble, Soledad Becerril, per considerar que l'àmbit de la queixa realitzada per la Cecot era estatal. I la Defensora del Poble va aprovar el recurs i va iniciar el tràmit informatiu amb el Servei Públic d'Ocupació Estatal per donar resposta a la demanda d'informació de la Cecot, que ja en aquest moment, març de 2016, comptava amb l'adhesió i el suport d'una desena d'associacions empresarials a nivell estatal i de la Confederació Sindical de CCOO.
La sospita inicial dels representants empresarials i sindicals que el Ministeri d'Ocupació va utilitzar els fons de formació en l'ocupació que paguen empresaris i treballadors, amb caràcter finalista, per a altres programes de diferent índole i durant diversos exercicis, es va veure reconeguda pel propi Ministeri d'Ocupació a mitjan 2016. El Ministeri va admetre llavors que en exercicis anteriors part del recaptat s'havia destinat a altres finalitats diferents d'aquells para els que s'havia recaptat i va afirmar haver aplicat una correcció a partir de l'exercici 2015.
Una resposta insuficient i improcedent a criteri dels agents socials que impulsen la queixa, i per això mantenen un pols amb la Secretaria d'Estat d'Ocupació, per via de la Defensora del Poble, per arribar a conèixer la destinació dels fons no gastats en formació, que semblen haver servit per reduir el dèficit públic.
Tal ha estat l'interès general per conèixer l'aplicació d'aquests fons finalistes que alguns grups parlamentaris han formulat consultes, en la mateixa adreça, a la taula del Congrés dels Diputats.

Preocupació per part dels agents socials

El desconcert entre les organitzacions empresarials i sindicals s'intensifica quan les dades facilitades per escrit des del Ministeri varien entre els facilitats per la via de la Defensora del Poble i els facilitats per via de la taula del Congrés dels Diputats.
Més enllà que l'Administració hagi confirmat i reconegut la queixa efectuada per la Cecot, la resta de les associacions empresarials i CCOO, la qual cosa preocupa als agents socials és l'actitud de continuar actuant com fins ara.
Entenent que la quota no és un tribut previst com a tal en la Llei General Tributària, ni un ingrés de les Administracions o els seus organismes autònoms tendents a sufragar les seves despeses de forma general, els agents socials van tornar a remetre un escrit a la Defensora del Poble, en data de 6 de febrer de 2017, per recordar al Secretari d'Estat per a l'Ocupació que “la quota de formació professional és una cotització vinculada a la relació laboral i el fet que una vegada recaptada es posi a la disposició del Servei Públic d'Ocupació Estatal perquè aquest gestioni i aplicació a les finalitats pels quals es cobra, no vol dir que constitueixi un ingrés desafectat aplicable a qualsevol altra cosa, ni a cobrir les despeses generals d'aquest organisme”.
En el mateix escrit de 6 de febrer, les entitats demandants d'informació tornen a referir-se a l'Informe de fiscalització al Servei Públic d'Ocupació Estatal, realitzat el 26 de gener de 2012 pel Tribunal de Comptes en el qual retreu a aquest organisme públic que utilitzés els fons de la quota de formació per pagar prestacions. Així doncs, el SEPE ha vingut actuant amb vulneració conscient de les indicacions que ja li va fer el Tribunal de Comptes l'any 2012. Cal afegir que el mateix Tribunal Constitucional ha declarat reiterat en múltiples sentències sobre la formació professional per a l'ocupació que la quota de formació és una quota finalista, subjecta a un principi de caixa única propi, diferenciat fins i tot de la caixa única de la Seguretat Social.