La Cecot preveu un 2020 amb creixement econòmic i reclama als Governs interlocució permanent i negociació contínua per arribar a consensos socials que trenquin l’actual dinàmica d’immobilisme
Abad: “a la Cecot hem alineat tota l’estratègia d’actuació amb l’agenda 2030 i ens hem compromès en la consecució dels ODS, amb èmfasi especial en aquells relatius a emergència climàtica i cohesió social”.
El president de la Cecot, Antoni Abad, acompanyat de diversos membres del Comitè Executiu de l’entitat ha confirmat que el 2019 ha estat un any de creixement moderat i la previsió és que el 2020 mantingui la mateixa tònica de l’exercici anterior. Ho ha fet en la tradicional trobada amb els i les professionals dels mitjans de comunicació que organitza anualment l’entitat amb l’objectiu d’analitzar l’impacte de l’actualitat econòmica, social i política en l’activitat empresarial i els sectors productius.
Abad ha afirmat que la perspectiva de Cecot per aquest any, tenint en compte la recent conformació de Govern a Espanya, és poder comptar al més aviat amb pressupostos. “Dels Governs d’Espanya i de Catalunya esperem diàleg, negociació i acords, i una interlocució permanent i contínua amb els agents econòmics per arribar a consensos. És necessari tranquil·litzar la política, posar-la al servei realment del progrés econòmic i homologar-la internacionalment”. Per al president de la Cecot “és important que es relaxin les formes i que els relats siguin per construir. En definitiva, desitgem un altre estil més versat a pactar i a consensuar”. L’empresariat representat per la Cecot mostra un punt d’insatisfacció amb la gestió dels Governs i continua reclamant més reformes, més productivitat, més negociació i més responsabilitat de totes les parts i de tots els actors. “Cal doncs implementar ja reformes estructurals que ens assegurin la sostenibilitat del sistema en un futur proper i insisteixo que cal fer-ho de manera consensuada amb sindicats, patronals i societat civil. Volem estar a totes les taules de diàleg i de negociació que tinguin incidència en l’activitat productiva”, ha insistit Abad.
Més enllà de l’activitat de representació empresarial, la Cecot centrarà la seva tasca durant el 2020 en: accions per combatre l’emergència climàtica des del sector empresarial; accions crucials per la competitivitat de les empreses com ara les infraestructures, les relacions laborals, model de sostenibilitat de les pensions, absentisme laboral, la innovació, la internacionalització o la fiscalitat; i la generació de teixit empresarial i productiu.
Emergència climàtica
“A la Cecot ens hem compromès amb el desenvolupament de l’agenda 2030 de Nacions Unides i incidirem directament en 15 dels disset Objectius de Desenvolupament Sostenible, alhora que continuarem fent tasca de sensibilització i suport a les empreses perquè els adoptin en les seves estratègies i processos”, ha exposat Abad. De tots els objectius destaquem els compromisos Cecot relatius a Transició energètica: l’energia assequible i no contaminant (ODS 7), indústria, innovació i infraestructures (ODS 9), ciutats i comunitats sostenibles (ODS 11) i producció i consum responsables (ODS 12) i acció pel clima (ODS 13).
Per fer efectiva la transició energètica a les empreses, la Cecot ha posat en marxa una Oficina de Transició Energètica per reduir la petjada de carboni i des d’on pretén impulsar i acompanyar al sector empresarial en el camí de la transició energètica i fer front als reptes i l’impacte del canvi climàtic.
Desenvoluparem el projecte Vallès Solar amb accions amb els ajuntaments del Vallès per cooperar en el disseny i planificació de ciutats i comunitats més sostenibles. Per l’any 2020 tenim previst signar 14 convenis que representa la instal·lació d’1M de m2 de plaques fotovoltaiques en cobertes que equivalen a 75 MW. “Passarem de ser només consumidors a ser generadors i consumidors d’energia, i això és un canvi de model important”, remarca el president de la Cecot.
D’altra banda, la Cecot continuarà impulsant programes amb l’Agència Catalana de Residus sobre packaging reciclables, economia circular, reducció del plàstic en consumibles o aprofitament de matèria prima secundària per la creació de nous productes. I ja hi ha previst dissenyar 30 sessions informatives destinades a directius i directives d’empreses sobre canvi climàtic i el rol de les empreses per fer-hi front.
Àmbit de millora de la competitivitat empresarial
Dèficit d’infraestructures. Esperem que el diàleg entre Governs permeti reduir el dèficit existent i s’apliquin criteris de raonabilitat econòmica en les inversions, és a dir, executar en primera instància aquelles infraestructures amb major retorn. En aquest apartat el president de Cecot ha enumerat la B40, el corredor ferroviari mediterrani, connexions amb el Port i l’Aeroport o els corredors 5G per posar uns exemples.
Marc laboral. Cal aplicar les reformes estructurals que els agents estem demanant fa molt temps per reduir atur, disminuir l’estructural i preveure la cohesió social en nous models econòmics i dinàmiques empresarials. “El que tothom té clar és que l’actual marc laboral no encaixa amb els temps actuals, i ens cal un marc més flexible garantint seguretat”, confirma Abad. A criteri de la Cecot, la darrera reforma laboral, que ja va entrar quatre anys tard tenint en compte la crisi, ha traslladat seguretat i tranquil·litat a les empreses, fins ara. Tanmateix, “haurem de consensuar aquells compromisos de la reforma que encara estan pendents de desplegar com la simplificació de models de contractació o impulsar la inserció laboral de joves amb la contractació formativa, així com estudiar i corregir aquelles propostes de la reforma que s’han demostrat ineficients. Sempre amb la premissa del consens entre agents econòmics i socials”.
La Cecot és partidària de potenciar i intensificar la negociació col·lectiva. En debats sobre el SMI l’entitat prioritza la negociació col·lectiva per sobre de l’establiment d’un SMI tal i com fan països com Dinamarca, Àustria, Finlàndia o Suècia. La Cecot considera que la major part de convenis col·lectius a Espanya i Catalunya estan per sobre del SMI establert pel Govern d’Espanya.
Dins del marc laboral, “considerem necessari impulsar un nou índex d’ocupabilitat, més proper a la realitat empresarial, que complementi els índex d’atur que ja existeixen actualment”, confirma Abad, “del 14,1% de taxa d’atur computada a España, estem convençuts que hi ha un percentatge de persones que s’hauria de contemplar dins dels indicadors de benestar social i no dins dels indicadors de treball perquè son persones que no es podran inserir laboralment i caldrà donar-los cobertura però dins l’àmbit social i no tant des de l’àmbit del treball, per tant l’índex real d’atur és menor a aquest 14,1%”. El 2019 l’atur ha baixat, menys que els anys anteriors però ha continuat disminuït, tanmateix al sector empresarial es dona una situació paradoxal, d’una banda hi ha una taxa d’atur elevada, però de l’altra, hi ha molts sectors que pateixen una important manca de perfils per cobrir llocs de feina. Es fa patent la necessitat d’una taula de diàleg, negociació i consens on s’actuï tenint en compte la demografia poblacional, la caiguda de la població activa, la relació empresa-centres formatius i gestió de la immigració per poder definir un model sostenible, “una taula on els representants empresarials volem tenir un paper actiu i amb major pes en la presa de decisions”.
Dins de la taula de diàleg, cal reprendre el debat sobre les pensions i des de la Cecot s’urgeix a la definició d’un model de sostenibilitat de les pensions. “A Espanya tenim un 16% de la població major de 65 anys i la nostra piràmide poblacional i demogràfica ens porta a corroborar que, en pocs anys, aquest percentatge incrementarà molt més que el dels menors de 25 anys”, avisa Abad.
El darrer aspecte que treballarà la Cecot l’àmbit laboral en aquest any 2020 és el que té per objectiu reduir l’absentisme laboral que fa que el sistema esdevingui insostenible. A l’espera que es publiquin les dades de 2019, l’any 2018 el cost total de l’absentisme per incapacitat temporal va incrementar a 85.140 milions d’euros, amb un cost directe per a les empreses de 6.900 milions, i el cost d’oportunitat, en termes de producció de 70.741 milions, (informe El absentismo derivado de la Incapacidad Temporal por contingencias comunes elaborat per l’Asociación de Mutuas de Accidentes de Trabajo). En els sis primers mesos de l’any 2019 la despesa de la incapacitat temporal va ser de 3.304,69 milions d’euros, el que va suposar un increment del 12,32% respecte del mateix període de l’exercici anterior. A la Cecot es considera important, un cop més, treballar amb consens per reduir l’absentisme i proposar una ordenació prèvia en funció de les cobertures.
Més impuls i recursos a la innovació empresarial. A Catalunya estem perdent posicions en el ranking europeu en innovació per mancances a l’hora de transferir eficientment la recerca bàsica en capacitat innovadora del teixit productiu; bàsicament perquè no s’han creat espais de cooperació entre les administracions, les empreses i els agents de la recerca. El Pacte Nacional per la Indústria hauria de promoure i accelerar aquest procés de forma urgent, doblant el pressupost per no perdre més posicions i recuperar el terreny perdut. La proposta de dotació econòmica a la innovació contemplada als projecte de pressupostos és irrisòria per la generació d’activitat que s’està duent en l’ecosistema emprenedor i innovador. I a nivell estatal, amb l’actual composició de Govern, la Cecot està d’acord amb l’actual Ministre d’Universitats, Manuel Castells, amb que separar Universitats, de Ciències i Innovació dificultarà aquesta transferència de la recerca bàsica en capacitat innovadora del teixit productiu.
Fiscalitat i dèficit de finançament. En relació a la proposta d’avantprojecte de pressupostos de la Generalitat, "no volem que ens apugin els impostos a Catalunya ni que tinguem tots aquests diferencials que fan que tributar aquí sigui més feixuc i car que en altres comunitats com la de Madrid", afirma Abad. Això només canviarà si s’acaba amb les "grans dualitats" que equiparin els pactes internacionals de les grans corporacions sobre els impostos que paguen, als de les petites i mitjanes empreses, que són la majoria del teixit productiu català. "Som d'empreses mitjanes i petites i aquesta és la realitat que hem de servir des de la política, sindicats i organitzacions empresarials".
En aquest punt, des de Cecot sabem que la proposta de nous tipus impositius i l’increment de la pressió fiscal són conseqüència de la manca de finançament de la Generalitat. Just la setmana passada el Vicepresident Aragonés va fer públiques les balances fiscals dels exercicis 2015-2016 amb el resultat d’un dèficit de més de 15.000 milions per any. Una situació que a criteri de la Cecot s’ha de revertir.
