Constructors i entitats econòmiques aposten per l’HPO i presenten al·legacions al POUM de Terrassa que impulsin l’activitat del sector en base a dades reals i indicadors actuals de mercat

• Les al·legacions presentades s’han fet tant des d’una vessant jurídica com, sobre tot, des d’una vessant econòmica que ha acabat per concloure que la proposta, tal i com està plantejada, és econòmicament inviable per als promotors professionals.  

• Palet: “proposar un 30% d’HPO a Terrassa a dia d’avui, amb els costos, preus i marges per al promotor a juliol de 2022 és insostenible i econòmicament inviable. Cap promotor impulsarà projectes a pèrdua. Ara bé, hi ha alternatives com els 80.000m2 de sòl que té l’Ajuntament i que, més enllà de generar activitat a tot el sector, ajudaria al propòsit municipal vers la ciutadania”.

El president del Gremi de la Construcció del Vallès, Toni Palet, acompanyat del secretari general de la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa, Joan Planas, i dels presidents de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis i de la Cecot, Ramon Talamás i Xavier Panés han informat en roda de premsa aquest matí de la presentació d’un plec d’al·legacions a l’Avanç de la Modificació Puntual del POUM per a l’obtenció del 30% de l’habitatge social de protecció pública en àmbits del sòl urbà consolidat i no consolidat. Ho han fet de manera conjunta i un dia abans del termini de 30 dies d’informació pública del document.  

El principal escull que contemplen les entitats a la proposta d’obligar les noves promocions immobiliàries a destinar un 30% a habitatge de protecció oficial és que la base i les fonts d’informació sobre preus de sòl, preus de construcció i preus de venda son errònies i incorrectes fet que comporta que la proposta, tal i com està plantejada per a la ciutat de Terrassa, actualment sigui inviable i la conseqüència és que l’activitat del sector de la construcció quedarà aturada. “S’aturarà però per una raó molt senzilla que qualsevol persona que realitzi una activitat econòmica entén, i és que els números no surten. El resultat són pèrdues”, ha expressat Toni Palet, president del Gremi de la Construcció del Vallès.   

En aquest sentit, el plec d’al·legacions especifica que la Modificació del POUM resultaria contrària a dret, per vulnerar el principi d’interdicció i l’arbitrarietat en no partir de la realitat existent i fonamentar-se un diagnòstic erroni d’aquella realitat. “Els preus d’habitatge a Terrassa estan molt per sota de ciutats com Rubí, Sabadell o Cerdanyola”, ha explicat Joan Planas, secretari general de la Cambra de la Propietat, que referint-se al contingut del plec  ha afegit que “hem observat com a tots els municipis on es pretén implementar la mesura, s’estableixen les mateixes mesures sense diferenciar ni tenir en compte les realitats preexistents. Dit de manera informal, és un copiar i enganxar del mateix pla per tots ells:  reserva del 30% per superfícies superiors als 600m2, com a Barcelona o Mataró. No hi ha una individualització en el cas de Terrassa. No es justifica, o es fa tendenciosa i erròniament, com provarem, el per què es fixa el 30% i no altre percentatge i tampoc per què sobre els sostres de 600m2 i no sobre 1000m2, per exemple. Aquesta generalització i manca de justificació aboca al fracàs la proposta de Modificació avançada”.  

El document d’al·legacions presentat avui a l’Ajuntament analitza la proposta des d’un punt de vista jurídic i sobre tot econòmic, que és el que preocupa i és comú a totes les entitats signants ja que “no només afecta al sector de la construcció i a totes les activitats auxiliars i de serveis del sector com son la fusteria, instal·ladors, transport, magatzems o pintors, per exposar alguns, sinó que impactarà directament sobre la ciutadania”, han recolzat Panés i Talamás.  

En l’avaluació econòmica i financera de l’Avanç de la MPOUM, el document d’al·legacions especifica que el resultat de l’anàlisi realitzat per les entitats és absolutament insuficient per poder valorar els impactes que pot tenir sobre el sector i sobre les finances municipals. Tot l’estudi està mancat de dades oficials que donin fiabilitat a les afirmacions que es contenen. Les entitats, mitjançant el document d’al·legacions consideren haver demostrat que es poden cercar altres fonts d’informació més fiables i ho sustenten de manera resumida sota aquests paràmetres:  

• En alguns casos s’utilitzen dades interessades (de plataformes de venda de pisos de segona mà que, òbviament, tenen uns interessos molt dispars als de facilitar informació fiable) i que, també sovint, s’utilitza informació per fer afirmacions que poc tenen a veure amb el contingut d’aquestes afirmacions.
• Es fan extrapolacions de dades concretes que a més no són fiables i que parteixen d’hipòtesis sense fonament tècnic, per extrapolar‐les a la generalitat de casos.
• S’usen dades desfasades amb relació a la realitat econòmica actual, sense fer cap esforç per actualitzar la informació i posar‐la en el context actual, tal com s’ha acreditat.
• Es parla en tot moment d’una realitat única, plana, com si la presa de decisions no es veiés afectada per una mesura d’aquest tipus, sense entrar a valorar escenaris diferents que permetessin valorar els impactes en diferents situacions.
• S’ha fet un plantejament de reducció de costos totalment irreal, tenint en compte que estem parlant d’una sola promoció en la qual no es poden reduir la immensa majoria de costos en funció del destí de la tipologia d’habitatge.
• S’ha menystingut d’una forma sorprenent la tramitació de la futura Llei d’accés a l’habitatge quan, per les informacions rebudes, està en un estadi força avançat i, sobretot, pot suposar uns impactes econòmics molt importants pels Ajuntaments, en forma de compensacions.  

Per tant, d’acord amb tot el comentat, les entitats entenen que el contingut de l’avaluació no respecta les seves pròpies manifestacions. Els instruments de planejament han de ser viables econòmicament perquè siguin vàlids. La rendibilitat econòmica d'un Pla, pressupost indispensable per al seu desenvolupament, no se salva amb la mera inclusió formal de l'estudi economicofinancer o estudi de viabilitat, sinó que aquest document ha d'acreditar suficientment la rendibilitat de les seves previsions, és a dir, que no n' hi ha prou amb el mer al·legat formal de viabilitat, sinó que aquesta s'ha de garantir de forma certa i veraç, perquè és precisament una condició necessària de la seva legalitat per exigències del principi constitucional d'interdicció de l'arbitrarietat.

“A partir d’aquesta presentació tècnica d’al·legacions pels canals formals, des del Gremi de la Construcció continuarem col·laborant, participant dels marcs de trobada amb l’Ajuntament i compartint informació i reflexions per aconseguir que la ciutadania de Terrassa tingui accés a cobrir una necessitat tan bàsica com és un habitatge digne”, ha insistit Palet, “ a l’hora que mantenim i impulsem tota l’activitat socioeconòmica que genera el sector i les pimes i autònoms que en formem part”.