Els PGE per al 2019 posen l’èmfasi en la despesa social però no impulsen reformes estructurals que garanteixin la sostenibilitat a futur del sistema

• Catalunya continua amb un sistema de finançament injust i insuficient per la dinàmica econòmica, el nivell de generació de riquesa i les necessitats socials.

• Abad: “per compensar uns pressupostos socialment expansius caldria disposar d’una bateria de mesures que promoguessin i incrementessin l’ingrés. Caldria aplicar canvis estructurals en el sistema per garantir la sostenibilitat. Una reivindicació història dels agents socials que continua sense tenir-se en compte”.

La patronal Cecot ha expressat, reiteradament, la necessitat de diàleg i debat entre els polítics i els representants dels agents econòmics per tal de poder desenvolupar polítiques que contemplin el bo i millor de totes i cadascuna de les visions de la societat per fer avançar el país de manera consensuada.

Posant per davant la recent reclamació de la Cecot sobre la necessitat de comptar amb uns pressupostos, tant a nivell estatal com a nivell de Catalunya, per poder mantenir i impulsar l’activitat empresarial i econòmica, la proposta de PGE presentada avui per la Ministra Montero al Congrés dels Diputats no incideixen en el canvi estructural de determinades polítiques que les facin viables en el temps i corregeixin les ineficiències de l’actual sistema, com per exemple el sistema de cotitzacions o el de pensions.

“El deute públic continua sent excessiu i confiar-ho tot al creixement econòmic és un error”, afirma Antoni Abad, president de la patronal Cecot, “què passarà d’aquí a dos o tres anys? On són les mesures estructurals que ho han de fer viable?”.

Tenint en compte que avui es fa una passa endavant per al debat dels PGE, la Cecot insisteix en que polítics i representants empresarials puguin establir un diàleg fluid, constant i discret que doti de realisme els objectius dels PGE en les inversions que tinguin efecte directe sobre la competitivitat empresarial. Aquesta relació continuada facilitaria, per exemple, la priorització en la inversió d’infraestructures en base al retorn de cadascuna d’elles. I no ens trobaríem, un cop més, amb un teixit empresarial incrèdul davant la proposta d’inversió en infraestructures en els PGE per al 2019. Tanmateix, des de la patronal catalana es considera que la despesa en infraestructures continua sent baixa i la seva distribució territorial força perjudicial per Catalunya, analitzades les liquidacions pressupostàries de la darrera dècada.

Si en magnituds macroeconòmiques l’aportació de Catalunya al creixement espanyol, en termes de PIB i en termes de balances fiscals és tant transcendent, no té sentit que incomplir pressupostàriament a Catalunya s’hagi tornat “sistèmic.” Per raonabilitat s’hauria de produir la situació inversa.

Dels PGE presentats avui, la Cecot no interpreta una aposta ferma per impulsar noves empreses o nous projectes empresarials ja que la inversió en polítiques per pimes, comerç o turisme continua sent insuficient i residual. Una lectura similar que la relativa a la despesa pel foment de l’ocupació. “L’entenem com una despesa prioritària perquè, tot i créixer, és de les més baixes d’Europa tenint en compte que patim la segona taxa d’atur més alta la zona”, expressa Abad i contraposa, “en canvi, el pressupost de defensa continua creixent en el marc d’una Europa unida”.

Segons Abad, “per compensar uns pressupostos socialment expansius, caldria disposar d’una bateria de mesures que promoguessin l’increment d’ingrés”, per aquest motiu des de la Cecot s’apunta a que:

• L’increment de la despesa en pensions, s’hauria de compensar amb:
  • Un major nombre de cotitzants en el sistema, sense incrementar les cotitzacions dels que ja estan aportant, perquè més cotitzants vol dir poder desenvolupar polítiques de promoció de l’ocupació, més formació orientada a empresa, amb programes de tutorització i formació dissenyats pels agents socials.
  • Polítiques d’estímul a la creació d’empreses amb una fiscalitat incentivadora.
  • Impulsar polítiques de natalitat orientades a apujar la taxa de fertilitat a índex europeus.
  • Definir i invertir en polítiques de selecció en països d’origen per captar talent internacional.  
  • Impulsar campanyes d’inspecció de l’economia no declarada; un fet que costa a la societat 90.000M d’euros a l’any i que si s’ingressessin a les arques públiques tindrien superàvit pressupostari.

• Les polítiques d’obres públiques haurien d’anar encaminades i prioritzades en base al nivell d’estímul del sector empresarial i la millora de la mobilitat.

Segons la Cecot, Espanya encara viu de la renda d’uns costos energètics mundials baixos i d’un cost de finançament subsidiat. Espanya absorbeix el 30% de tot el crèdit del Banc Central Europeu i en el moment que reajustin la seva política expansiva, Espanya tindrà moltes dificultats per tornar els crèdits. “Cal doncs implementar ja reformes estructurals que ens assegurin la sostenibilitat del sistema en un futur proper”, conclou Abad.