FEM Vallès insta al Síndic de Greuges a analitzar el nivell de marginació que pateix la ciutadania resident a la perifèria metropolitana

• Aspectes claus d’aquest greuge són les diferències en l’oferta de serveis, tarifes o subvencions al transport públic en el cas de la mobilitat; la millora de polígons; les polítiques d’habitatge o la gestió ambiental.

• FEM Vallès insistirà als nous equips de govern dels municipis del territori l’impuls d’una Àrea Vallès com un espai de treball i consens per articular conjuntament el territori i trobar l’encaix amb la gran Barcelona en benefici de tothom qui viu o treballa al Vallès.

Representants de la plataforma FEM Vallès van reunir-se dimecres amb el Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, a la seu de la sindicatura per demanar la seva intercessió en el redreçament d’un espai que es considera perifèric actualment però que és el suport d’una gran centralitat productiva. La Regió de Barcelona ha d’incorporar plenament el fet social, econòmic-productiu i ambiental de la vall prelitoral situada darrera Collserola i el Corredor-Montnegre, el Vallès, amb tota la seva potència. Entre l’escala catalana i la de la capital, Barcelona, el Vallès juga un paper de frontissa i ajuda a un discurs únic. I aquest discurs té una base econòmica productiva que és, alhora, un projecte de futur de país.

FEM Vallès, que va estar representada per Antoni Abad, Alicia Bosch, Gabriel Torras, Josep Alberich, Manel Larrosa i David Garrofé, va lliurar al Síndic un document d’exposició de motius que donen peu a la petició de la plataforma formada per una nombrosa representació d’entitats socials, econòmiques i cíviques del Vallès per demanar una anàlisi que determini l’existència dels greuges descrits.

En el seu escrit, la plataforma afirma que la delimitació i reconeixement administratiu del fet metropolità no s’adequa a la realitat dels fets i és així des de fa molts anys (i). Podem entendre que pot ser un fet polític la seva regulació administrativa o de govern, però aquest dèficit de reconeixement primari suposa un greuge a la ciutadania, car delimita un àmbit central i una perifèria amb tractaments, drets i atenció públics molt diferents segons el lloc de residència i/o treball de les persones. L’àmbit més central, incomplet però com a realitat metropolitana, està regit per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), una institució molt més forta que les comarques de la resta d’espai com a organismes que també ostenten dèbils competències supramunicipals. La xifra de població de l’àmbit AMB, 3,2 milions d’habitants no pot marginar que al Vallès, que en el seu conjunt n’aplega 1,4 milions, per la qual cosa no es tracta d’una perifèria residual, sinó molt significativa, a la qual podem afegir la part alta del Baix Llobregat i el Maresme, també externs (uns 2 milions externs). Aspectes claus d’aquest maltractament són la mobilitat, la millora de polígons, les polítiques habitatge, la gestió ambiental, entre d’altres.

L’AMB, una administració local metropolitana que redistribueix fons econòmics de Barcelona capital, però ho fa a un àmbit parcial del fet metropolità. “No ens queixem de no participar-ne, però sí dels efectes que la manca d’institucionalització suposen per a la resta del territori de la seva perifèria. La capacitat de negociació de l’AMB respecte la Generalitat i l’Estat (ministeri Foment, en particular) suposa majors inversions i despesa corrent destinats al seu àmbit, al mateix temps que es consolida una perifèria desigual”.

En inversió de l’Estat a la perifèria metropolitana és plenament residual i compta amb 2 milions d’habitants, fet que equivaldria a la dimensió de la setena CCAA. No hi ha hagut cap inversió significativa des del ferrocarril Mollet - Papiol (anys vuitanta) o del 4rt carril de l’AP7 (anys noranta) i que són, bàsicament, obres d’interès general.

Per altra banda, en la inversió històrica acumulada de la Generalitat, la perifèria metropolitana és la gran aportadora neta al centre i al gran conjunt català. Tot i que aquí no s’assoleixen els grans diferencials que hi ha entre CCAA, existeix, tanmateix, una clara perifèria desatesa (ii).

La recent ampliació de la 1a zona tarifària de 18 municipis de la primera corona a uns altres 18 del conjunt de l’AMB, realitzada per part de l’ATM (Autoritat del Transport Metropolità), suposa:

• Subvencionar l’oferta, i no la demanda (iii). Particularment subvencionar la major oferta central i no la tractada com a residual en la perifèria.
• Capitalitzar només els operadors públics centrals (ex: TMB).
• Subvencionar la despesa de la mobilitat “metropolitana” per part del conjunt de catalans solament a un àmbit central.
• Destinar els majors ingressos fiscals a l’AMB (amb 18 nous municipis als qual ara s’aplicarà un recàrrec a l’IBI, com els 18 primers, municipis que no assoliran el mateix llindar de serveis) amb un pacte ocult de balanç econòmic, quan la despesa de l’ampliació de la zona 1a (reducció de tarifa) va a càrrec de l’ATM.
• Seguir ignorant el gran volum de demanda metropolitana, més enllà dels municipis centrals (iv).
• Mantenir una visió que estableix que només és “metropolità” el nucli central i els eixos radials, no tot l’àmbit regional metropolità, travat tot ell de relacions de mobilitat.
• És hora de fer públiques i amb transparència les xifres econòmiques i de mobilitat a escala catalana i metropolitana, i que es determini amb equanimitat l’equilibri entre els factors: demanda, oferta i aportació pública.
• Es hora d’una presència del món local regional a la direcció de l’ATM i no només per part de l’Ajuntament de Barcelona i l’AMB.
• El PDI (Pla Director d’Inversions en transport col·lectiu de l’ATM), ha sobredimensionat des dels seus inicis (2000) la inversió central amb abandonament de la perifèria amb l’excusa que aquest és territori Rodalies (RENFE), o que en ell “no hi ha suficient demanda”.
• Els serveis de bus regional, més barats d’implementar (respecte nous ferrocarrils i/o metro), són quasi tots radials, de forma que no serveixen les relacions transversals (v).
• No s’ha exercit prou pressió sobre ADIF, per part de l’AMB, l’ATM i el Departament de Territori i Sostenibilitat, per resoldre les estacions dels nodes d’intercanvi de la línia transversal R8 (Granollers - Martorell) (vi), la única no radial en el sistema metropolità.

L’ordenació d’aquest espai productiu constituiria una notable inversió de productivitat i una millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans. Aquesta és la visió comú de les entitats de la plataforma FEM Vallès que aglutina una important representació del teixit productiu i social del territori, i que des de fa més de vuit anys que demanden més implicació de les administracions més properes per poder compartir-la.  

Les entitats de la plataforma FEM Vallès asseguren que “ens cal compartir aquesta visió per fer un salt qualitatiu” i que la capitalitat de Barcelona demana una nova dimensió territorial i amb major capacitat d’articulació del conjunt català. 

FEM Vallès s’adreçarà als alcaldes electes a partir del 15 de juny per reclamar una voluntat compartida “d’impulsar una Àrea Vallès com un espai de treball i consens per articular conjuntament el territori i trobar l’encaix amb la gran Barcelona que, per la suma de voluntats, multipliqui els resultats en benefici de tots els que vivim i treballem al Vallès”. 

Sobre FEM Vallès

La plataforma FEM Vallès és una iniciativa promoguda per la patronal Cecot, el Consell Intersectorial d’Empresaris de Sabadell i Comarca (CIESC), la Unió Empresarial Intersectorial Cercle d’Empresaris i Via Vallès. A més a més de la Cambra de Terrassa, entitats com Baricentro, Cerdanyola Empresarial, l’Associació d’Empresaris de Castellbisbal, l’associació Sant Cugat Empresarial, el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de Barcelona (delegacions del Vallès Oriental i Occidental), el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (Delegació del Vallès) i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (Delegació del Vallès), CCOO (Vallès Oriental, Vallès Occidental i Catalunya Central), UGT (Vallès Oriental i Vallès Occidental) i el Circuit de Barcelona-Catalunya han subscrit la seva adhesió a la plataforma.