La Cecot denuncia que la Ley de Empleo aprovada avui al Congrés dels Diputats converteix els fons de formació en un impost al treball
- Martínez: “acaben de convertir els fons per la formació en un impost al treball perquè li han sostret la condició de contribuïtat”.
- “Els agents socials venim denunciant reiteradament l’ús indegut que han fet els diferents Governs en relació als fons de formació que, recordem, generen les empreses (0,6%) i les persones treballadores (0,1%). No és un ingrés de lliure disposició per a l’administració ja que es tracta de fons finalistes que han de destinar-se íntegrament a la capacitació i especialització de persones treballadores”.
- La Cecot considera que els aproximadament 900M d’€ de romanent dels fons de formació que cada any queden sense assignar, expliciten una gestió ineficient i una prestació de servei per part del fins ara anomenat SEPE, totalment obsoleta i allunyada de la realitat empresarial.
Avui, el Congrés dels Diputats ha aprovat totes les esmenes del Senat introduïdes a la Ley de Empleo, i a l’articulat de la llei es contempla l’article 65 mitjançant el qual el Ministeri de Treball a partir de la seva publicació al BOE, podrà derivar el romanent dels fons de formació destinats a la formació de les persones treballadores per altres finalitats.
“Ja hi tornem a ser”, s’expressa Eulàlia Martínez Puig, directora de Cecot Formació i Desenvolupament, “els agents socials hem denunciat recurrentment, des de fa més d’una dècada, l’ús indegut dels fons per formació per part de diferents Governs”. La transformació digital i la incorporació de les noves tecnologies impacten directament sobre els models econòmics i els processos productius. Aquesta irrupció comporta la necessitat d'especialització, formació i reciclatge continu en les plantilles. La OCDE alertava l’any 2018 de l’impacte de les noves tecnologies en la destrucció i generació de nous llocs de treball i afirmava que la resposta per fer-hi front estaria a mans dels territoris que prioritzessin la formació i l’educació. “És per aquest motiu que no entenem l'actitud dels Governs dels darrers anys que semblen anar en el sentit contrari a totes les recomanacions a nivell internacional i que, alhora, impacta negativament en la competitivitat empresarial, dificultant la formació contínua i la qualificació de les plantilles”, diu Martínez.
Des de la Cecot es recorda que l'aportació d'empreses i treballadors als fons de formació va ser un acord resolt entre patronals, sindicats i on també va participar el Govern per entendre que la formació dels treballadors durant la vida laboral és un element de competitivitat i de millora del nostre mercat de treball. “Però no és un impost”, recorda la directora de Cecot Formació, “el fet que aquesta aportació d'empreses i treballadors es faci per la via de la Tresoreria de la Seguretat Social és perquè és un bon instrument de gestió per la recaptació dels fons. Però cal recordar que no és un ingrés de lliure disposició per a l'administració posat que es tracta de fons finalistes”.
Encara que pugui semblar obvi, les organitzacions empresarials insisteixen a recordar sistemàticament al Govern que els fons recaptats per a la formació professional ja siguin per a Règim General com per a Règim Especial de Treballadors Autònoms han de dedicar-se íntegrament a la formació professional. Són fons finalistes. La cotització per a la formació professional no és un tribut com a tal en la Llei General Tributària, ni un ingrés de les administracions o els seus organismes autònoms proclius a sufragar les seves despeses de manera general. La quota de formació professional és una cotització vinculada a la relació laboral i el fet que una vegada recaptada es posi a la disposició del Servei Públic d'Ocupació Estatal perquè aquest gestioni i ho apliqui per a donar compte a les finalitats per les quals es cobra, no vol dir que constitueixi un ingrés desafectat aplicable a qualsevol altra cosa, ni a cobrir despeses generals d'aquest organisme.
Durant anys el Govern va gestionar els fons derivant-los, de manera incorrecta i fraudulenta, a altres causes provocant un dèficit en la formació de professionals d'aproximadament 4.000M d'euros entre 2012 i 2015, incrementat posteriorment amb romanents no executats d'anys posteriors. En aquest sentit tant les organitzacions empresarials com les sindicals van confirmar ja en 2018 el fracàs de la Llei 30/2015 que regula el Sistema de Formació Professional per a l'Ocupació.
Des de la Cecot s’ha manifestat reiteradament, que el romanent dels fons de formació que cada any queden sense assignar, expliciten una gestió ineficient i una prestació de servei per part del fins ara anomenat SEPE, totalment obsoleta i allunyada de la realitat empresarial. “Ens cal un sistema àgil i flexible que faci que les empreses puguin fer la formació en el moment que la necessiten, i no estar pendents de convocatòries, condicions i terminis inassolibles que imposa l’Administració”, conclou Eulàlia Martínez.
Per part seva, els autònoms catalans (Autcat), també han denunciat insistentment als Ministeris de Treball i de Seguretat Social la total incoherència en el fet d'haver de cotitzar obligatòriament per la formació professional i al seu torn, donar-se la circumstància que als autònoms i autònomes no se'ls contempli el dret a rebre aquesta formació per la qual estan cotitzant. La realitat és incontestable: el deure de cotitzar obligatòriament per a la formació professional no es correspon amb el dret a rebre-la per una falta de previsió reglamentària per al desenvolupament de les accions formatives. S'incompleix, doncs, el principi de reciprocitat que suposa l'assegurança obligatòria de la formació professional dels treballadors autònoms.