La Cecot demanda el Govern per la seva decisió de no retornar als consumidors de gas el reintegrament del sobre cost de CASTOR

• El Govern només reconeix el reintegrament de 34,5M d’euros a Enagás que, en comptes de retornar als consumidors de gas del període afectat, ha decidit invertir en altres infraestructures.

• Abad: “la base de les impugnacions que vam decidir presentar fa cinc anys pel CASTOR és el retorn d’uns diners que un dia l’Estat va decidir que havien de suportar els consumidors de gas tot i provenir d’una mala gestió de l’administració. Hem de començar a ser corresponsables i a reaccionar des de la societat civil perquè hi ha decisions que no poden prendre unilateralment des dels governs”.

• “La demanda que planteja Cecot no té més objectiu que reclamar al Govern el retorn de les quanties que marquen les sentències, a aquests consumidors afectats entre 2014 i 2018 i donar un toc d’atenció als governs de que no poden gestionar i decidir de qualsevol manera i a qualsevol preu”.  

Tot i haver guanyat la quarta sentència favorable en relació a les despeses de manteniment del magatzem CASTOR, la Cecot expressa la seva indignació amb el Govern de l’Estat, qui admet haver reintegrat prop més de 34,5M d’euros, suportats entre el 2014 i el 2018 pels consumidors de gas, en concepte de manteniment de les instal·lacions gasistes CASTOR, i qui afirma haver-los destinat a millores d’altres infraestructures gasistes mitjançant l’entitat estatal Enagás.

En opinió de la patronal catalana, “aquesta decisió, a més d’injusta, no obeeix ni als fonaments de la nostra demanda, ni al mandat judicial de la sentència del Tribunal Superior que no és ni més, ni menys, que el de retornar als consumidors de gas tot el sobre cost que van haver de suportar entre els anys 2014 i 2018 per una incorrecta gestió de l’Estat”, afirma Antoni Abad, president de la Cecot, “els consumidors més intensius de gas són empreses i els estan dient que aquells diners de més que van pagar per una infraestructura fallida, que no va millorar el servei que van rebre durant aquell període, ara en comptes de retornar-los-els els utilitzaran per altres finalitats que desconeixem quines son, i si se’n podran beneficiar”.

Per tot això la patronal catalana interposa un nou recurs contra el Govern per demandar el retorn dels 34,5M d’euros als perjudicats directes del cas CASTOR, els ciutadans i les empreses consumidors de gas.

En una resposta escrita al grup parlamentari d’ERC el mes de febrer, el Govern afirma que la CNMC va exigir el mes de juliol de 2019 el reintegrament al sistema gasista de les quanties abonades i que va quantificar de 209.721.751 euros d’Escal, 34.553.812 euros d’Enagàs i 141.163.269 euros a entitats financeres. Però no explicita que s’hagi dut a terme el reintegrament al sistema gasista dels 4,5M d’euros pagats a l’empresa Escal UGS l’any 2016, o els 141.163.269 euros cobrats per les entitats financeres.  

Antecedents

La Cecot va iniciar en 2015, al costat d'altres organitzacions empresarials com el Consell Intertextil Español i el Centre Metal·lúrgic, amb el suport de FEPIME, un pla d'acció destinat a evitar que els consumidors de gas, i especialment les empreses del sector industrial, haguessin d'assumir el cost de la compensació a l'empresa constructora i concessionària del magatzem gasista CASTOR que no s'ha arribat a posar en marxa. La quantia de la compensació prevista era de 1.350M d'euros que els consumidors de gas havien de pagar a la seva factura del gas en els posteriors 30 anys, fruit del que la Cecot considerava una mala gestió de l'Estat.

A la fi d'abril del 2015 l'Eurocambra va instar a la Comissió Europea i al Banc Europeu d'Inversions que prenguessin mesures amb la finalitat d'evitar que els ciutadans espanyols haguessin d'abonar els 1.350M d'euros en compensacions per un projecte precedit “d'una avaluació desastrosa”. En 2017 el Tribunal Constitucional va avalar la decisió de l'Eurocambra, fet que va constituir un suport a les demandes d'impugnació de les diferents Ordres Ministerials publicades a partir del Reial decret llei 13/2014 per part de la Cecot en el Tribunal Suprem.

Accions judicials de la Cecot contra els ordes ministerials del Reial decret llei 13/2014

La Cecot va impugnar les Ordres Ministerials per als exercicis 2014, 2015, 2016, 2017 i 2018 aprovades en el desenvolupament del Reial decret llei 13/2014 on es preveia, per via dels peatges del sistema gasista, recaptar les quantitats necessàries per als costos de conservació i manteniment de les instal·lacions del CASTOR, així com per sufragar part dels 1.350M d’euros.

El Tribunal Suprem ha donat la raó a la totalitat de les quatre impugnacions de les Ordres Ministerials relatives als costos de les instal·lacions del magatzem CASTOR, totes amb un veredicte positiu a la Cecot.

La diferència de la decisió de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem per a la segona sentència, en relació amb la primera, va ser que s'obligava al Govern d’Espanya a de reintegrar al sistema gasista no només la quantia relativa a l'import del manteniment i operativitat de Enagás Transport SAU de 2016 (15,7M €), sinó que a més el Suprem obligava també a retornar la primera quota anual (80.6M €) de retorn del crèdit de 1.350M € que l'anterior Govern central va autoritzar a pagar a la ex concessionària Escal UGS ,i l'import en concepte de costos de manteniment per part de Escal UGS (4,5M €) entre el 3 d'octubre i el 30 de novembre de 2014.

La tercera i la quarta sentències guanyades per la Cecot, continuen obligant el Govern a retornar al sistema gasista la quantia relativa a l’import del manteniment i operativitat d’Enagás Transport SAU, així com a retornar la segona (80.6M €) i la tercera (80.6M €) quota anual dels 1.350M d’euros.

Les quatre sentències favorables a la Cecot suposen el retorn de les quanties següents pel concepte de provisionals d’operativitat i manteniment:

• 2014 (des de l’1 de desembre): 1.592.873 euros (Ordre IET/2445/2014) i -99.154 euros (Ordre de 22 de novembre de 2016).
• 2015: 15.718.229 euros (Ordre IET/2445/2014).
• 2016: 15.718.229 euros (Ordre IET/2736/2015).
• 2017: 15.718.229 euros (Ordre ETU/1977/2016) (no abonats).
• 2018: 15.718.229 euros (Ordre ETU/1283/2017) (no abonats).

“Vam considerar en el seu dia que el magatzem CASTOR constituïa una inversió fallida, en la qual va prevaldre la construcció de la infraestructura per sobre de la seva viabilitat, i no estem d'acord que els usuaris del gas hagin d'assumir el cost quan ni tan sols es va arribar a posar en marxa”, manté Antoni Abad, “la indústria suposa més del 60% del consum del gas en tot l'estat espanyol i l'increment de costos en els processos productius afectarà directament la seva competitivitat sense obtenir a canvi cap millora en el servei de subministrament de gas”.

Segons l'estudi “Panoràmica Industrial” de l'INE, el gas constitueix el 28% del consum energètic en la indústria extractiva i manufacturera espanyola, destacant la indústria química on el consum de gas arriba al 43% del total de consum energètic que utilitza aquest tipus d'indústria. Hi ha sectors en els quals el pes de la indústria és estratègic per a poder continuar l'activitat. La resolució d'indemnitzar CASTOR en el seu moment va anar totalment incoherent amb el discurs del Govern sobre la necessitat de reindustrializar el país, de fer un pla estratègic per a consolidar un model industrial. El sector industrial és qui millor garanteix l'estabilitat laboral i l'ocupació en els territoris, que és un sector estratègic pel que contribueix no només en ocupació directa, sinó també en el relacionat amb tota la indústria auxiliar i de serveis que es genera al seu voltant. L'ús i consum de gas en moltes empreses de diferents sectors productius representa continuar l'activitat o deixar de fer-ho. El cost de CASTOR perjudica l’activitat d'aquests sectors, tenint en compte que Espanya ja és dels països de la Unió Europea amb l'energia més cara i no precisament pel cost de la generació.