Què tenim previst per al 2018?

Tot i que sempre tenim en compte l’existència de matisos entre sectors, en general la resposta ha estat força unitària en quant a que el 2017 ha estat un bon any i que el 2018 seguirà aquesta tendència, tot i que moderada.

La majoria de sectors espera mantenir els marges per aquest exercici que comença i té previst mantenir les plantilles i, en alguns casos concrets, fins i tot incrementar-les. Com en el 2017, les empreses consideren que l’accés al crèdit no serà un problema i que l’índex de morositat continuarà estable i a la baixa per aquest any.

Coincideix, doncs, la informació que ens arriba dels gremis i associacions que formen la Cecot amb els informes i l’anàlisi d’economistes i experts: l’economia catalana ha aconseguit créixer el 2017 fins i tot per sobre del nivell estatal o de la pròpia Unió Europea, tot i les dificultats que han suposat fets com l’atemptat perpetrat a l’agost a Barcelona i Cambrils i les conseqüències de l’1-O.

Perspectiva 2018

Des del sector empresarial que representem a la Cecot preveiem un any 2018 més estable a nivell intern i amb més consciència i visió cap a l’exportació i la internacionalització per part de les empreses. El 2017 Catalunya ha liderat les exportacions espanyoles i ha augmentat un 9,3% el seu propi volum d’exportacions respecte l’any anterior i les perspectives per 2018 són d’increment moderat.

Segons l’informe de la Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal (AIReF), l’economia catalana creixerà per sobre de l’estatal durant el primer trimestre de 2018 i calcula que el PIP català augmentarà un 0,83%, sis centèsimes més que el global de l’Estat.

Per assolir l’estabilitat que requereix el món empresarial i l’econòmic català per desenvolupar i potenciar la seva activitat, des de la Cecot considerem que primer s’ha de restablir la normalitat de les institucions catalanes. També cal que la situació política i social que vivim a Catalunya i Espanya es fonamenti en l’establiment d’una base per al diàleg, per part de tots els partits polítics, i es concentri en l’assoliment efectiu i real de pactes. Insistim que els conflictes polítics s’han de resoldre des de la política.

I els representants empresarials, ja ho hem manifestat moltes vegades, volem ser agent actiu en la definició dels pactes. Per tant, insistirem a formar part en les reflexions i plantejaments de país que tinguin a veure amb àmbits empresarials.

De les propostes que vam fer arribar a tots els partits polítics abans de les eleccions, des de la Cecot treballarem de forma intensiva per tal d’aconseguir incrementar la competitivitat empresarial a partir del 2018.

Principals eixos de defensa empresarial per al 2018

·         Continuar avançant en els processos de simplificació administrativa potenciant i difonent la Finestra Única Empresarial (FUE).

·         Legislar des d’un punt de vista pime. Les micro i les pimes suposen el noranta-vuit per cent del teixit empresarial i un 70% aproximat de generació del PIB. Cal que els òrgans reguladors tinguin en compte l’afectació que un canvi normatiu o legislatiu té sobre aquest conjunt d’empreses. En aquest punt recolzem la proposta de Fepime Catalunya sobre la necessària creació d’una Oficina d’Harmonització Legislativa que vetlli per evitar traves administratives i les contradiccions legislatives que pateixen les empreses en el model actual, perquè suposen una gran pèrdua de competitivitat.

·         La indústria: com a generador d’ocupació estable i per la capacitat de generar riquesa en els territoris, directament o bé indirectament amb industries auxiliars i de serveis. L’administració ja ha fet passes per aconseguir la reindustrialització del país però encara manca executar polítiques que ho facin una realitat.

·         La innovació: és un factor que a la Cecot considerem estratègic, tanmateix Catalunya va perdent posicions en els indicadors d’innovació. D’una banda ens trobem amb la reducció del pressupost públic a la R+D+i, de l’altra, el fet que la innovació no és una responsabilitat pública sinó que ve impulsada pel sector privat i el seu lideratge.

·         La internacionalització: cal incrementar els esforços de recolzament a les pimes perquè s’internacionalitzi i diversifiqui riscos i incrementi vendes. Hi ha moltes pimes catalanes amb capacitat per internacionalitzar-se i possibilitats per fer el salt. És important acompanyar-les i recolzar-les en aquests processos.

·         Generar models innovadors de finançament informal per fer arribar el crèdit als emprenedors i a les empreses.

·         Fiscalitat i cotitzacions socials: la principal demanda en aquest eix és la de definir condicions per facilitar la creació d’empreses i que aquestes puguin créixer amb agilitat. Condicions com l’establiment de mesures de lluita contra la morositat en operacions comercials; rebaixar les cotitzacions a la Seguretat Social; complementar de forma gradual el sistema de pensions de repartiment amb un de capitalització; eliminar l’impost sobre el patrimoni o revisar l’impost de successions i donacions serien exemples per assolir aquesta condició de país que facilita el fer empresa que reclamem.

·         Cal pensar en un sistema tarifari elèctric que ajudi al nostre sector industrial, com a gran consumidor d’aquesta energia. L’energètic és un factor de competitivitat clau entre les empreses i en els últims deu anys el rebut de la llum s’ha vist incrementat en prop del 80%. L’elevat preu de l’electricitat al nostre país està castigant considerablement alguns sectors econòmics. És necessari revisar el model energètic a Catalunya i intensificar les gestions per procurar-nos la interconnexió energètica amb Europa. No podem ser una illa energètica sinó part d’una gran xarxa europea energètica. D’altra banda, cal potenciar models de responsabilització en l’àmbit de l’eficiència energètica i de l’autoconsum, promovent polítiques que estimulin el consum sostenible.

·         Fomentar i enfortir la cooperació publicoprivada. En moments de recursos escassos molts països han optat per posar en valor la potencialitat del sector privat amb el sector públic i per posar en marxa polítiques conjuntes de servei a la comunitat. L’exitós model de concertació que tenim desenvolupats a Catalunya en diferents àmbits és model d’èxit copiat per altres països. Creiem important potenciar aquest model basat en el principi de subsidiarietat: deixar fer a la societat però amb la monitorització i criteris establerts per part de l’Administració.

·         Cal que les forces polítiques catalanes insisteixin i facin front comú per resoldre amb urgència i aconseguir accelerar l’execució d’infraestructures com a factor clau en al desenvolupament econòmic del país. Invertir amb urgència amb infraestructures crítiques com la B40, el corredor ferroviari del Mediterrani, etc. o els accessos al port i a l’aeroport de Barcelona. Però també les infraestructures en telecomunicacions per abastir de servei digital totes les zones d’activitat productiva.

En relació a la cohesió social: àmbit persona i treball

·         Definició d’un nou model de relacions laborals. Un marc que no arrossegui els constants apedaçaments de l’actual, sinó amb una nova base; més simplificat i flexible que doni seguretat jurídica i estimuli la contractació estable i la formació continuada.

·         Model educatiu molt vinculat al món econòmic amb una participació empresarial en el seu desenvolupament, seguint el model que planteja el llibre blanc de la CEOE. Cal crear un model sistèmic i professionalitzador on els agents socials adquirissin major pes en la governança.

·         Marc d’atracció de talent estranger i política migratòria d’oportunitats per als joves catalans, amb una estratègia de retorn. Cal aprofundir en la creació del model de gestió de la immigració i de l’emigració, definint mecanismes de mobilitat tant pel que fa a la sortida com pel que fa al retorn de treballadors/es.

·         Preveure models complementaris de pensions davant de la complexitat del seu finançament i garantia en els propers anys. Fa molts anys que tots els agents socials i econòmics hem anat posant en coneixement de l’administració la problemàtica de dèficit de les pensions. Un clar exemple de manca de diàleg en profunditat entre la política i els agents socials que ha derivat en un dèficit superior als 18.000 milions d’euros el 2017. Des de la Cecot insistirem en la necessitat de diàleg, diàleg i més diàleg entre administració i agents socials i, d’entrada, proposem un nou model que no vol dir que s’hagi d’inventar. Podem adaptar models que ja estan funcionant en altres països de la Unió Europea. Però cal prendre decisions amb visió a mig termini i no pensant en els rèdits electorals.

·         Continuar recolzant i, finalment, executar la Iniciativa per a la Reforma Horària que treballa per una racionalització dels horaris al nostre país, similar a la que ja han implementat altres països del nostre entorn.

I no cessarem en insistir a tots els nivells, ja sigui polític, empresarial, econòmic o social, que cal aplicar el recurs més bàsic d’una democràcia: el diàleg; i la virtut més primordial per arribar a acords: la bondat.