ANTICIPACIÓ, la clau de volta d'aquest any 2019

Possiblement el creixement experimentat en els darrers anys es veurà moderat per aquest exercici però, lluny de qualsevol conat alarmista, continuarem amb un bon ritme d'activitat empresarial i econòmica, i creixent per sobre de la mitjana europea, segons el BCE l’Eurozona creixerà un 1,9% el 2018 i la previsió per Espanya és d’un 2,6%.

Tanmateix no podem obviar que, tot i el creixement previst de la nostra economia, hi ha factors que hem de tenir en compte per aquest 2019 i que poden influir en una previsible desacceleració de l’economia mundial com ara la finalització dels estímuls monetaris i la retirada de suports per part dels bancs centrals que podria ocasionar un increment dels tipus d’interès en la segona meitat de l’any, o bé, el ressorgiment del proteccionisme tant de mercaderies com de capitals; només cal seguir el desenvolupament de les negociacions del Brexit o la guerra comercial entre Xina i els EUA, que incidiran d’una manera o altra sobre la nostra economia. A nivell d’España, el deute públic continuarà sent una de les principals preocupacions aquest any, però em reitero en el fet que mantindrem un creixement moderat per sobre de la mitjana europea.

Això sí, hem de recuperar l’estabilitat i generar confiança i això passa també per comptar amb uns pressupostos, tant els generals de l’Estat com els de Catalunya, que permetin proposar accions i prioritzar inversions que reimpulsin l’activitat econòmica i ens permetin, col·lectivament, guanyar en competitivitat. Necessitem certeses per poder plantejar nous projectes o reptes empresarials perquè amb més activitat empresarial tenim més possibilitats de generar excedents per incrementar els recursos i millorar els nivells de benestar de la nostra societat. És per aquesta raó que durant aquest exercici posarem l’èmfasi en el factor temps i la necessitat d’anticipar-nos a problemàtiques de futur proper.

Darrerament estem experimentant la tensió que comporten els canvis de models econòmics o models de negoci en sectors com el de la mobilitat (taxi i VTC) o en el retail, el comerç de proximitat (e-commerce i logística), per donar dues referències. La irrupció de les noves tecnologies, la transformació digital de les empreses o la robotització, entre molts altres factors, estan provocant uns entorns VUCA que tenen una afectació directa no només en l’activitat empresarial sinó en la societat del benestar i, en conseqüència, sobre la cohesió social. A la Cecot no entenem un progrés empresarial desvinculat del progrés social i per això sempre hem expressat la necessitat de definir propostes o reformes estructurals de manera cooperada i compartida entre administracions i agents socials, estem convençuts dels bons resultats que ens pot aportar col·lectivament, l’apoderament social.

Si sabem del cert, i tots ho sabem, que el sistema de pensions ha d’evolucionar; si sabem que, per demografia poblacional, Espanya necessitarà incrementar la població activa si es manté el ritme de creixement econòmic; si sabem que la implementació de tecnologia provocarà la destrucció de llocs de treball no qualificats, per què no comencem ara a treballar per pal·liar les conseqüències? Per què no anticipar-nos? Definir i proposar polítiques de formació i acompanyament, o polítiques de família i natalitat, o polítiques migratòries o de subsidiarietat requereix de temps. I també ho requereix posar-les en pràctica, testejar-les i veure el seu impacte real per validar-les. Per posar un exemple, tot i comptar amb la segona taxa d’atur més alta a Europa, estem detectant un augment de la demanda de professionals qualificats en determinats sectors que no es pot cobrir per la manca d’aquests perfils al nostre mercat laboral. Caldria definir una política de selecció de professionals en els seus països d’origen i, d’altra banda, s’hauria d’actuar en el nostre model de formació professionalitzadora.

Ara ja hem de passar de l’escoltar-nos al debatre i actuar, hem de començar a implementar propostes, testejar-les, corregir-les, millorar-les i continuar desenvolupant-les perquè adaptar-nos als canvis de l’entorn no és d’efecte immediat i ens cal anticipar-nos.