La Cecot lamenta que el Govern hagi decidit començar a derogar la darrera reforma laboral sense diàleg i consens amb organitzacions empresarials i sindicals

• La Cecot comparteix la derogació de la Reforma Laboral del 2012 aplicada a l’article 52.d de l’Estatut dels Treballadors però reivindica l’esperit del text del 1980 on Govern, patronals i sindicats van definir mesures per combatre el supòsit de l’absentisme professionalitzat en l’àmbit de les pimes.  

• El Govern també ha anunciat una reforma en la subcontractació. En aquest cas la Cecot adverteix que el teixit empresarial no es pot permetre prescindir del valor de l’especialització que aporta. Tanmateix, sí caldria clarificar els criteris d’activitat principal o auxiliar per evitar la indefensió jurídica actual.  

“L’absentisme laboral és un factor que impacta directament en la competitivitat d’una empresa,” afirma Antoni Abad, president de la Cecot, “i si ens posem en el lloc d’una micro o petita empresa, aquest impacte s’incrementa notablement”.  En els darrers anys l’absentisme laboral s’ha disparat i segons l’Informe Addecco sobre Absentismo, a mitjans de l’any 2019 es va assolir un percentatge rècord del 5,3% de taxa d’absentisme entre les empreses espanyoles.

Amb l’actual índex d’absentime, la decisió del Consell de Ministres de derogar l’article 52.d de l’Estatut dels Treballadors es pot interpretar com un relaxament per part del Govern a l’hora d’abordar el frau de l’absentisme professional i ajornar el debat sobre aquesta problemàtica que, a criteri de la Cecot, és una qüestió de vital importància per la productivitat de les empreses. “Ens cal reformular de manera àmplia i consensuada amb els agents socials i econòmics implicats, el marc per reduir l’índex d’absentime. Aquest va ser l’esperit de la reforma del 1980, de l’Estatut dels Treballadors, on els principals agents econòmics, socials i del Govern van entendre que l’absentisme tenia un impacte global al país. A nivell empresarial, l’acomiadament objectiu per baixes reiterades, tot i justificades, no té una transcendència econòmica crítica en el sentit que hi ha altres mecanismes de gestió. Ara bé, per què el Govern no torna a aplicar el text de l’article 52.d tal i com es va aprovar amb el consens de tots els agents a l’any 80?”, reclama Abad.

Amb aquesta derogació, les empreses han de tornar a aplicar criteris i pautes organitzatives internes per fer front a un fenomen creixent i cultural a la nostra societat com ho és l’absentisme laboral.

La Cecot entén que hi ha elements de la reforma del 2012 que cal corregir i ajustar. Com també que hi ha altres mesures que no s’han desplegat i que caldria posar-les en marxa, i “és obvi afegir que també caldria incorporar-ne de noves”, afegeix Abad.

En relació a la voluntat del Govern de modificar les formes de subcontractació actuals, la Cecot defensa la subcontractació com a necessària i imprescindible tenint en compte el marc que conforma la nostra economia productiva, tant la grandària de les empreses, com la composició demogràfica. L’organització empresarial considera que la subcontractació ha de basar-se en l’especialització dels equips subcontractats per aportar valor, eficiència i eficàcia a tot el procés productiu o de prestació de servei. “Ara bé, el que sí caldria és una definició clara de què és activitat principal i què és activitat auxiliar, ja que les empreses es troben actualment en una situació d’indefensió jurídica plausible en aquest punt”, argumenta Abad. La Cecot entén que no hauria d’haver reticències perquè les subcontractes estipulin i apliquin el conveni del sector, d’aquesta manera tots els agents es regirien per l’acord de conveni de cada sector en qüestió i no s’aplicarien diferències salarials en funció de si l’activitat és auxiliar.