La Cecot considera que cal definir una nova estructura de relacions laborals en base al context productiu del segle XXI i deixar de fer reformes laborals

• La Cecot insisteix que la prioritat d’un nou marc laboral passa per salvaguardar els llocs de treball i reivindica la definició d’un Codi del Treball per part dels agents socials i econòmics durant el 2022 que substitueixi l’Estatut dels Treballadors.  

• Abad: “Comptem amb un marc de regulació i relacions laborals caduc, que no acompanya gens l’activitat econòmica i productiva actual, que s’ha demostrat disfuncional i amb problemes estructurals i sistèmics. Entenem la pressa del Govern per donar compliment als requeriments de Brussel·les per poder accedir als fons Next Generation però aquest tema és estructural i s’ha de tractar a fons”. 

El Consell de Ministres d’avui ha donat llum verda al Reial Decret-llei que reforma el mercat laboral, proposat per la Ministra de Treball, Yolanda Díaz, després d’haver assolit un acord amb patronals i sindicats a la taula de diàleg social. Si bé és cert que l’acord s’ha assolit “in extremis” per complir amb l’objectiu d’implementar la reforma abans que finalitzi el 2021, hi ha hagut organitzacions empresarials en el si de la CEOE que, davant la manca d’informació i de concreció dels acords van abstenir-se de votar a favor del pacte. Entre elles Foment del Treball, ACEIM de Madrid, ANFAC que representen els fabricants d’automoció o ASAJA que representa el joves agricultors, entitats que suposen un pes important al PIB espanyol.

Des del punt de vista de la Cecot, i en paraules del seu president Antoni Abad, “comptem amb un marc de regulació i relacions laborals caduc, sistemàticament reformat i que s’ha demostrat disfuncional amb l’entorn actual per la seva rigidesa. És un marc que està bloquejant l’activitat econòmica en comptes d’acompanyar el seu creixement i cal modernitzar-lo. Entenem la pressa del Govern per donar compliment als requeriments de Brussel·les per poder accedir als fons Next Generation però ens ha portat a una espècie de reforma exprés per desbloquejar els fons europeus i no ens ha permès abordar el canvi en l’estructura que calia”. La Cecot manté que les negociacions haurien d’haver anat dirigides a passar per tràmit parlamentari a través d’un Avantprojecte de Llei i no per la via d’un Reial Decret-llei que acota i limita el temps de diàleg i aportacions.

L’estructura de modificacions que proposa el Govern està basada en l’estructura del model clàssic, per tant no aporta cap novetat i ens ha sorprès el poc coratge polític que està tenint el Govern per anar més enllà i aprofitar per fer una veritable reforma laboral. El que és més greu, no s’estan posant les bases que necessiten les empreses per poder generar la creació d’ocupació estable i de futur, mitjançant més flexiseguretat. Estem vivint en un entorn VUCA, i l’impacte de la Covid-19, la manca de subministrament de components electrònics que estan fent aturar cadenes de producció o l’increment de l’energia que també està fent aturar produccions son factors amb un fort impacte en l’organització del treball que implica comptar amb instruments que ajudin a flexibilitzar la gestió i que dotin de seguretat jurídica tant a empresaris com a treballadors.

“Aquesta és una reforma bàsicament orientada a reduir contractes laborals de caire temporal que, ull, no hem de confondre amb crear més ocupació ja que la ocupació creix quan creix l’activitat econòmica i no pas per eliminar instruments de contractació”, diu Abad, “estem d’acord que la temporalitat al nostre mercat és alta però no perdem de vista que durant anys, i fins fa dos dies, la mateixa administració pública ho ha promogut. Els problemes que arrossega Espanya amb la temporalitat o els índex d’atur juvenil demostren que cal afrontar una reforma en profunditat que contempli les necessitats actuals d’un context productiu del segle XXI”.

Tampoc s’ha trobat una solució laboral per aquells joves que provenen del fracàs escolar, pel que fa al contracte de formació.

En aquest sentit, la Cecot insisteix que la prioritat d’un nou marc laboral passa per salvaguardar els llocs de treball i reivindica la definició d’un Codi del Treball per part del Govern, els agents socials i els econòmics durant el 2022 que substitueixi l’Estatut dels Treballadors.

Des de la Cecot s’aposta per derogar l’Estatut dels Treballadors i consensuar un Codi del Treball que es centri en regular els llocs de treball més que els drets i deures del treballador/a. “Entenem que en el nou model conceptual ha de prevaldre la salvaguarda dels llocs de treball perquè, de què serveix tenir regulada una llarga llista de drets i deures, si la llista de persones a l’atur és insostenible?”. L’Estatut dels Treballadors, en perspectiva, s’ha demostrat erroni conceptualment, fruit del marc de regulació i relacions laborals que tenim i no pas per culpa d’empresaris o treballadors. Els darrers anys Espanya ha demostrat ser el país europeu amb més capacitat de creixement però alhora, també s’ha demostrat ser el país amb major índex de destrucció d’ocupació de la Unió Europea, actualment continua liderant l’atur entre els vit-i-set.

“Aquesta reforma no farà sortir a Espanya de la posició 160 de països amb més dificultats de contractació del Doing Business del Banc Mundial si no compta amb una voluntat de canvi profund mitjançant diàleg social i en un sentit ampli”, conclou el president de la Cecot.