La Cecot presentarà propostes al projecte de reforma de la Llei Concursal durant el tràmit parlamentari

• Aquesta setmana el Consell de Ministres ha donat llum verda al projecte de reforma de la Llei Concursal amb l’objectiu de facilitar la reestructuració d’empreses viables i millorar els procediments d’insolvència.   

• La patronal catalana alerta que el text aprovat no aborda seriosament l’aspecte dels deutes públics. “Posar un límit de deute de 2.000€ entre Hisenda i SS a empreses en procés concursal ens sembla o una broma o la recerca d’un titular fàcil o un desconeixement total de la situació. Realment l’objectiu és facilitar una segona oportunitat?”.  

• L’entitat també es mostra crítica amb la moratòria concursal proposada per la Ministra Calviño ja que una empresa que ha de presentar concurs ho ha de fer perquè és insolvent, i amb la insolvència no hi ha moratòria que valgui perquè deixa desprotegits a treballadors, proveïdors, clients, etc.

La reforma del projecte de Llei Concursal inicia aquesta setmana el camí cap al tràmit parlamentari després d’haver estat aprovada pel Consell de Ministres de dimarts. Segons el Govern, la Llei pretén que les empreses puguin gaudir de l’exoneració dels seus deutes després d’un període de temps “raonable”, afavorint la segona oportunitat i que es millori l’eficiència del procediment concursal.

“Aquesta és una reforma esperada i demandada pels representants empresarials que, finalment, el Govern ha impulsat en el camí d’implementar la transposició de la directiva europea de reestructuració i insolvència”, explica Enric Rius, assessor financer i fiscal de la Cecot. “Tanmateix, i a falta d’analitzar amb més deteniment el text aprovat pel Govern, trobem que el topall de 2.000€ en deutes amb Hisenda i amb la Seguretat Social per una empresa, especialment microempreses i autònoms, és un fre per garantir una segona oportunitat. És una mesura que creiem no està alineada amb l’esperit i l’objectiu de la llei”. Rius qualifica de “broma” la proposta de limitar el deute públic a aquesta quantitat perquè tots els autònoms i microempreses que han tingut la pega de trobar-se en una situació concursal son bàsicament insolvents i tenen deutes tant amb Hisenda, com amb la SS. “Si això no es resolt d’una forma definitiva, no hi haurà segona oportunitat possible. Tornem a tenir la sensació que el Govern genera categories de primera i de segona ja que ens trobem amb situacions on hi ha crèdits de primera, és a dir,  que mai s’exoneraran (els crèdits públics), i de segona, els deutes que sí es poden exonerar (els crèdits a privats)”.

Aquest serà un dels punts que la Cecot demanarà reconduir durant el tràmit parlamentari com també plantejarà a la Ministra Calviño la necessitat de preveure mesures financeres i anticipar-se a l’impacte que tindrà la finalització de la moratòria de capital a la pròxima primavera. “Tal i com està la situació de recuperació, amb el retorn de la pandèmia, la crisi de subministraments, els costos energètics, la inflació..., si no es pren alguna mesura ens podem trobar amb una situació realment preocupant pel volum d’empreses sense viabilitat financera”, explica Rius. Si bé la Cecot pot intuir una situació d’aquest tipus per la proximitat amb el teixit empresarial, el Govern i les entitats financeres sí disposen de dades reals i actualitzades en quant a volum d’endeutament i en quant a la situació d’exposició a impagaments que hi ha i que hi pot haver. Per aquest motiu, la Cecot sol·licitarà a Calviño que planifiqui, analitzi i prevegi el que pot esdevenir i prengui les mesures financeres necessàries per anar donant sortida al possible pic o acumulació que es pot donar. “El que es tracta és d’evitar que moltes empreses de cop, de manera simultània, es trobin en un procés concursal. Necessitem que es puguin anar atenent els casos i, sobre tot, evitar que empreses viables desapareguin com a conseqüència de la pressió financera quan l’únic que necessiten per sortir-se’n és temps”.

La ministra d’Afers Econòmics i Transformació Digital ha anunciat també aquesta setmana la possibilitat de prorrogar la moratòria concursal fins que la reforma de la Llei entri en vigor i ha apuntat com a data prevista el 30 de juny de 2022 per donar seguretat jurídica durant el període transitori i fins que s’apliqui la nova llei. “Tenint en compte l’experiència en el compliment de terminis pel que fa a elaboració i aprovació de lleis, a hores d’ara el rebem com un nou anunci grandiloqüent que només té en compte els seus terminis de gestió i que no tenen res a veure amb els temps econòmics i de solvència d’una empresa a concurs. Fer una moratòria per redactar una llei sota els interessos per treure rèdit polític no suposa en cap cas que una empresa a concurs pugui allargar el període de solvència. Una empresa que ha de presentar concurs ho ha de fer perquè es insolvent, i amb la insolvència no es pot fer una moratòria. L'empresa perd el crèdit, perd la reputació, està en una situació insostenible. I una actuació irresponsable en base a aquesta moratòria "legal" deixa desprotegits a treballadors, proveïdors, clients, etc. Si això no s’entén, no és estrany que es facin reformes concursals a mitges”.

Malgrat tot, la Cecot considera que el text aporta millores en relació a determinats temes de procediment i tot el que fa referència a les reestructuracions preventives i prèvies a la situació concursal és positiu “perquè quants més concursos es puguin evitar millor. Ara bé, no podem confondre simplificació amb desprofessionalització. Compartim que cal agilitar els tràmits que avui són excessivament lents i excessivament garantistes però no es pot plantejar un procés concursal com qui fa una sol·licitud d’un tràmit administratiu”, conclou Enric Rius. Els propers dies la Cecot analitzarà en profunditat el text del projecte de reforma i elaborarà un document de propostes que remetrà als grups parlamentaris al Congrés dels Diputats per adequar algunes de les mesures a la realitat econòmica de microempreses i autònoms i que aquestes ajudin realment a evitar el tancament empresarial i facilitar una veritable segona oportunitat a aquelles persones amb capacitat d’assumir risc i posar en marxa projectes empresarials. 

El compromís Cecot amb la segona oportunitat s’explicita en el HelpEmpresa

El tercer trimestre de 2021 ha tancat amb 411 empreses en concurs de creditors, un 38,9% més d’empreses respecte el mateix període de l’any anterior, (dades Idescat). A més cal tenir present que, segons dades del Consell General del Poder Judicial, de tots els procediments concursals presentats a Espanya des de gener a juny d’aquest any, Catalunya suposa el 32% del total, liderant el rànquing de concursos. “Aquest nou servei va en la línia que col·legis professionals i entitats empresarials estem impulsant fa un temps vinculada amb la Llei de la Segona Oportunitat que també ens reclama Europa”, puntualitza Antoni Abad, president de la Cecot qui recorda que “nosaltres formem part de l’aliança per la Segona Oportunitat en l’àmbit empresarial, una aposta necessària si volem salvaguardar l’esperit emprenedors i la generació d’activitat empresarial”.

Per la Cecot, tan necessari és impulsar la creació d’empreses, com recolzar la transmissió empresarial, com prevenir el tancament de pimes i els autònoms que es trobin en una situació financera difícil i que requereixi d’una intervenció especialitzada per evitar-ne la fallida, i aquest darrer és el propòsit del servei HelpEmpresa posat en marxa aquest any per l’entitat.

El HelpEmpresa pretén donar eines a negocis que s’han vist afectats per aquesta crisi amb l’objectiu d’ajudar a les pimes a afrontar reptes clau com ara gestionar una crisi, fer front a una fallida o obtenir una segona oportunitat. Compta amb un equip de consultors/es i assessors/es experts en àrees tan diverses com finançament, vendes, transformació digital o gestió econòmica, entre altres, que treballen per donar eines a les empreses que les ajudin a reactivar-se i seguir endavant.

Per desenvolupar aquest acompanyament professional s’aplica metodologia Early Warning Europe. Una xarxa d’entitats europees que ha col·laborat en l’establiment de mecanismes d’alerta primerenca a diversos països europeus com Polònia, Itàlia i Grècia, donant suport a 3.500 empreses en situació de crisi entre el 2017 i el 2019. Aquest projecte, així com HelpEmpresa, també posen el focus en els mecanismes de detecció i alerta primerenca amb l’objectiu que les empreses puguin avançar-se a dificultats futures.