La Cecot i el PSC han conjugat avui preocupacions, reptes i oportunitats de les mitjanes i petites empreses (mipes) en una sessió de treball amb representants sectorials

• La jornada, que ha tractat aspectes d’interès empresarial, s’ha centrat en dos factors clau per la competitivitat empresarial i que han estat comuns a les intervencions de tots els representants sectorials com son l’energia i matèries primeres i la fiscalitat competitiva per a Catalunya. També s’ha tractat sobre la planificació dels fons europeus, infraestructures o la formació professional.  

• Abad: “el que hem fet avui plegats ha estat un molt bon exercici d’aproximació a la visió empresarial des d’un territori tant industrialitzat com el que representem. El PIB del Vallès és una mica superior al PIB de l’Aragó així que... benvinguts al Vallès”.  

Aquest matí representants de la Cecot i diputats del grup parlamentari del PSC s’han trobat a la seu de la patronal catalana en una sessió de treball que ha tingut per objectiu compartir aspectes i casuístiques de la realitat empresarial i plantejar propostes per transformar els reptes que tenen per davant les pimes en oportunitats, sempre tenint en compte el context de reactivació i les implicacions del conflicte bèl·lic que s’està desenvolupant al continent europeu. “Poder transformar aquests reptes en oportunitats és una tasca que hem de compartir i impulsar tant des del sector privat com des de les diferents administracions públiques”, explica el president de la Cecot, Antoni Abad, “és per això que la trobada d’avui va en la línia del treball en xarxa i del diàleg que tant ens heu escoltat defensar des de la Cecot. Hem de seure en una taula rodona amb voluntat d’aportar i enriquir amb els diferents punts de vista qualsevol anàlisi que pugui impactar l’activitat econòmica.”

Durant la jornada, encapçalada per Antoni Abad, i moderada pel secretari general de la patronal, Oriol Alba, han anat intervenint representants sectorials com Eduard Broto, secretari del Gremi Químic; Pere Amat, membre de junta de la Unió Empresarial Metal·lúrgica; Cristina Escudé, presidenta de Cecot Comerç; Enric Rius, president de l’Autcat-Organització d’Autònoms de Catalunya i assessor fiscal de la Cecot; Xavier Panès, membre del Comitè Executiu de la Cecot i Josep Casas, director de l’Oficina per la Transició Energètica de la Cecot. També han estat presents Pau Duran, membre del Cercle Cecot de Joves Empresaris;  Núria Amela, directora d’associacions empresarials de la Cecot i Raquel Moreno, directora de comunicació i relacions institucionals de la Cecot. Per part del grup del PSC, els participants han estat Salvador Illa, president del Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar i cap de l’oposició al Parlament de Catalunya; Alícia Romero, portaveu del grup PSC al Parlament de Catalunya; Òscar Ordeig, responsable d’empresa del grup del PSC a la Comissió d’Empresa i Treball del Parlament de Catalunya i Eva Candela, diputada al Parlament de Catalunya.

La reunió d’avui s’emmarca en el programa de sessions de treball que la Cecot ha posat en marxa aquest any per tractar els reptes i oportunitats per les pimes en un context de reactivació com l’actual i que té previst dur a terme amb diferents grups polítics durant el primer semestre d’enguany. La primera de les trobades es va dur a terme el mes de gener amb representants d’ERC.

Aquestes reunions de treball estan destinades a posar en contacte representants empresarials de diferents sectors d’activitat econòmica amb representants polítics que desenvolupen la seva funció pública des dels diferents estaments de l’administració. L’objectiu final és fer arribar de primera mà la realitat en la que es desenvolupen les mitjanes i petites empreses ubicades als diferents territoris per afrontar els reptes en un context de reactivació com l’actual.

Recull d’intervencions

Totes les intervencions dutes a terme pels diferents representants sectorials han redundat en la necessitat de que Catalunya tingui una fiscalitat més competitiva que l’actual, “hi ha una excessiva proliferació d’impostos autonòmics. Catalunya som la CCAA amb més impostos a Espanya que comporten un increment de costos important a les empreses i un greuge fiscal comparatiu respecte de la resta de territoris. S’hauria de revisar el sentit i l’eficiència de cadascun d’aquests impostos” ha explicat Enric Rius; així com que les administracions treballin de manera conjunta amb el teixit empresarial mipe, mitjanes i petites empreses, abans de posar en marxa qualsevol normativa o proposta que pugui tenir un impacte sobre l’activitat econòmica que es generi a Catalunya. “Patim d’una excessiva sobre regulació garantista que moltes vegades pot arribar a ser, fins i tot, contradictòria entre normatives i requeriments establerts per les diferents administracions. Les mipes necessitem simplificació, claredat i un cert ordre que ens permeti desenvolupar l’activitat de manera sostenible, responsable amb l’entorn però alhora que ens permeti mantenir l’activitat i ser competitives en els mercats on operem”, han expressat tant Cristina Escudé, representant del comerç, com Eduard Broto, donant veu a les empreses del sector químic.

Una altra de les principals preocupacions de tots els sectors ha estat els elevats costos de les matèries primeres i de les energies, i com aquests estan impactant tant en la competitivitat de les empreses en el seu dia a dia com en el procés cap a la transició energètica i la descarbonització de l’economia. En aquest punt les intervencions del director de l’Oficina per la Transició Energètica de la Cecot aportant un seguit de propostes concretes, entre elles la relativa a  la legislació de les comunitats energètiques o l’oportunitat de retirar el fibrociment de les teulades per poder posar plaques fotovoltaiques i assolir els objectius de transició per 2030; i la intervenció de Xavier Panès per reclamar una gestió política directa, replicant la realitzada entre el PP i el PNV per reduir el preu de la tarifa elèctrica de les 3.000 empreses catalanes en alta tensió, han aportat proximitat a la necessitat d’actuar sobre el model energètic. “Hi ha mesures que cal prendre amb celeritat, com reduir el preu del gas o ajustar la tarifa de l’alta tensió que no respon a cap criteri tècnic sinó polític, i hi ha mesures estructurals com ara reduir la dependència energètica exterior que cal anar fent avançar”, ha explicat Casas, “i les empreses estan receptives a la inversió per autogenerar energia mitjançant fonts sostenibles, com ara instal·lant plaques solars. Cal redundar en ajuts amb aquesta doble finalitat”.

També en l’àmbit de la transició energètica i els sobre costos provocats per l’increment del transport i la logística, el representant del químic, Eduard Broto, ha reivindicat la “necessitat urgent de posar en marxa el Corredor Mediterrani i reduir el transport per carretera, no entenem que un projecte com el corredor ferroviari del Mediterrani estigui encara per fer. Ens calen més línies específiques de mercaderies per potenciar l’activitat industrial”.

“La inactivitat i la inoperància dels executius també afecten directament la competitivitat de les empreses i l’economia del país. S’aturen possibles inversions internes però també limita les inversions estrangeres. L’apartat d’infraestructures no executades, malgrat estar projectades i pressupostades fa dècades, que és un clar exemple d’aquesta manca de visió econòmica global”, ha afegit Abad.  

El representant del sector metal·lúrgic, Pere Amat, s’ha sumat a la reivindicació de millorar les infraestructures i reduir el cost del transport per carretera ja que, “com en altres sectors, en el nostre s’ha de sumar l’impacte del cost de l’energia que en molts casos supera el 50% de la despesa dels processos productius. A Catalunya hi ha gran quantitat d’empreses dedicades a la transformació de metalls, ja siguin fundicions com altres activitats que requereixen un ús intensiu d’energia. La importació que fem dels diferents metalls i aliatges és en forma de bobina que ens arriba als ports, es distribueix en camió i que després cal transformar”.

Per la seva part, Cristina Escudé, ha fet incidència en “l'enorme quantitat de normes a què han de fer front els comerços, alguns estudis les quantifiquen en prop de 3.000, relacionades amb el medi ambient, en alguns casos amb la seguretat alimentària, la garantia dels productes, han vingut a sumar-se ara les relatives al COVID-19. Això està suposant una gran pressió regulatòria que té un cost per a les empreses i pot perjudicar molt un sector que està molt tensionat per ser cada cop més competitiu i continuar prestant servei als consumidors”. També, des de l’àmbit del retail s’ha apuntat a la nova regulació sobre comerç electrònic i la possible tributació a la darrera milla. “Abans de pensar en un nou impost que penalitzi el repartiment cal abordar aspectes que haurien de ser obligacions i compromisos de les administracions locals per facilitar i potenciar una activitat econòmica productiva i eficient, com és el cas de la necessària digitalització de les zones de càrrega i descàrrega, o bé incentivar l’adaptació de les flotes a vehicles ECO, fomentar sistemes de click and collect i de cita prèvia d’entrega, entre d’altres. Per tot això, considerem que una nova figura tributària que acabaria suportant el propi sector que es troba immers en un procés de reconversió cap a l’omnicanalitat, comportaria una important pèrdua de competitivitat per al comerç”.

Oriol Alba, secretari general de la Cecot, ha llistat a l’equip de Salvador Illa alguns temes que requeriran d’un tractament monotemàtic en profunditat i que tenen relació amb el document de 25 mesures i propostes per fer front a l’impacte de la crisi d’Ucraïna presentant pel PSC a principis d’abril. Entre els temes apuntats per Alba hi ha la preocupació entre les mipes per l’increment de ciberatacs i ciberdelictes i la necessitat de comptar amb el suport i el recolzament de l’administració, en aquest cas es tractaria d’abordar un tema d’una envergadura interministerial que va mes enllà del Ministeri de l’Interior. En relació als Fons Next Generation, Alba ha reclamat més planificació i anticipació de les convocatòries perquè les empreses puguin tenir certeses a l’hora de presentar projectes, així com més pes territorial en la definició de les convocatòries per tal que siguin una palanca real de canvi de model productiu. I, finalment, l’esborrany de la Llei de Seguretat Nacional també ha suscitat controvèrsia en determinats articles que poden atemptar contra drets fonamentals però que no està sent objecte de debat públic ni a nivell polític, ni mediàtic.

Salvador Illa i Alícia Romero han pogut donar resposta i recollir propostes a la part final de la sessió i donada la gran quantitat de temes exposats pels representants sectorials, traslladats de manera resumida i esquemàtica, han expressat l’interès del grup parlamentari de mantenir canals de comunicació oberts amb la Cecot per aprofundir en alguns dels temes d’interès empresarial i proposar en un futur proper noves trobades per tractar temes específics.    

El president de l’entitat, Antoni Abad, ha conclòs dient que “el que hem fet avui plegats ha estat un molt bon exercici d’aproximació a la visió empresarial des d’un territori tant industrialitzat com el que representem. El PIB del Vallès és una mica superior al PIB de l’Aragó així que... benvinguts al Vallès”.