La Cecot i ERC han conjugat avui preocupacions, reptes i oportunitats de les pimes en una jornada de treball amb representants sectorials i intercamerals
ARXIUS RELACIONATS:
- La jornada ha tractat des d’aspectes més locals com la problemàtica dels locals buits i l’habitatge; d’àmbit autonòmic com l’IAE o el finançament d’infraestructures; estatals com els Fons Next Generation i aspectes d’agenda europea com ara l’harmonització fiscal de l’e-commerce.
- Abad: “el que hem fet avui plegats ha estat un molt bon exercici d’aproximació en la visió empresarial i la visió multicameral sobre reptes, casuístiques i propostes de les pimes, des d’una mirada transversal per tal de trobar eixos d’acció conjunta”.
Aquest matí representants de la Cecot i d’ERC s’han trobat a la seu de la patronal catalana en una jornada de treball que ha tingut per objectiu compartir aspectes i casuístiques de la realitat empresarial i plantejar propostes per transformar els reptes que tenen per davant les pimes en oportunitats, sempre tenint en compte el context de reactivació en el que ens trobem. “Poder transformar aquests reptes en oportunitats és una tasca que hem de compartir i impulsar tant des del sector privat com des de les diferents administracions públiques”, explica el president de la Cecot, Antoni Abad, “és per això que la jornada d’avui va en la línia del treball en xarxa i del diàleg que tant ens heu escoltat defensar des de la Cecot. I és que cal prendre consciència de la preocupació generalitzada sobre el paper de la política en la construcció del futur i que mai com ara havia estat tan a sobre de la teulada de casa nostra”.
Durant la jornada, encapçalada per Antoni Abad, i moderada pel secretari general de la patronal, Oriol Alba, han anat intervenint representants sectorials com Oriol Galí, president de l’AIPC | Associació d’Indústries del Plàstic de Catalunya; Fanny Novell, presidenta del Gremi de Flequers i membre de la junta de Cecot Comerç; Toni Palet, president del Gremi de la Construcció del Vallès i Josep Lluís Rodríguez, membre de la junta del Gremi de la Construcció del Vallès i Antonio Martínez, president del Gremi de Transport i Logística de Catalunya i Ninna Torres, presidenta del Cercle Cecot de Joves Empresaris. Per part del grup d’ERC, els participants han estat Jordi Solé, eurodiputat al Parlament Europeu; Laura Castel, senadora electa per Tarragona al Senat; Joan Capdevila Esteve, diputat al Congrés dels Diputats; J.Lluís Salvadó i Jordi Albert, diputats al Parlament de Catalunya; Jordi Castellana, regidor de l’Ajuntament de Barcelona i Isaac Albert, regidor de l’Ajuntament de Terrassa.
Recull d’intervencions
Durant la seva intervenció inicial, el president de la Cecot ha traslladat als participants la necessitat d’incidir públicament i a la ciutadania sobre el valor de la indústria com a motor econòmic que genera ocupació estable i qualificada, que comporta teixit empresarial d’activitat auxiliar i de serveis al seu voltant i que “pot i ha d’aportar” innovació i generació de talent. “Quan parlem de progrés de les empreses està implícit el progrés de les persones perquè son un gran actiu de país. I necessitem apropar a les persones el valor de l’industrialisme i la reindustrialització, sobre tot després de veure l’impacte de la Covid19 en el nostre model econòmic i productiu. Cal incrementar el pes dels sectors industrials i cal fer-ho amb la complicitat de tothom”.
A pregunta directa del diputat J. Lluís Salvadó, el secretari general de la Cecot ha introduït la preocupació de l’entitat per la gestió centralista que s’està fent dels fons europeus Next Generation. Oriol Alba ha explicat que “es va generar una alta expectativa a les entitats per liderar projectes transformadors però també a les empreses de que “ve un pla Marshall”, que no està ben definit i del qual no en tenim informació. En aquest sentit som pessimistes però amb certa prudència i a l’expectativa d’aquest primer semestre”. D’altra banda, Alba a insistit al diputat Joan Capdevila en la necessitat de digitalitzar el teixit pime a nivell de tota Espanya i amb visió àmplia, “impulsar petits projectes anirà bé, però el pla de digitalització hauria de ser més ambiciós i ampli per posar-nos al nivell d’altres grans potències mundials. La pime catalana en sortirà reforçada”.
La ronda d’intervencions de representants sectorials l’ha obert el president de l’Associació d’Indústries del Plàstic de Catalunya (AIPC), Oriol Galí, qui ha exposat que “el nostre és un sector molt amenaçat i depenent dels altres sectors. La transformació del plàstic és una activitat productiva que dona servei a gran part de la resta de fabricants. Som conscients que ens hem d’explicar millor a la societat i a les administracions públiques i que hem de treballar més i millor la imatge que projectem a la ciutadania perquè les empreses del sector que estan operant actualment estan treballant en l’àmbit de la sostenibilitat i la circularitat de residus. Estan desenvolupant productes amb més composició de matèria prima reciclada i fent esforços de reconversió que potser no estem explicant prou”. Galí ha fet èmfasi en la necessitat d’utilitzar els Next Generation per continuar la línia de la transformació del sector pensant en projectes d’economia circular i en l’àmbit de l’eficiència energètica. També ha sol·licitat als representants d’ERC la col·laboració de les administracions en la modernització i creixement d’aquest sector mitjançant el suport en la generació de vocacions tècniques i la formació professional per promoure i generar talent al país. Finalment, el president dels transformadors del plàstic ha compartit la preocupació per la taxa als plàstics que està previst que s’implanti a Espanya durant el 2023. “S’hauran de pagar 45 cèntims per Kg. Aquesta taxa, que representa el 33% del preu de la matèria primera, i que sobretot s’aplicarà a l’embalatge, l’haurem d’aplicar al preu final i, per tant, acabarà repercutint a les butxaques dels consumidors. Malgrat ser una taxa que no s’aplicarà si s’utilitzen materials reciclats, per tant és un incentiu a la transformació del sector que comentàvem i una aposta per la circularitat, ens trobem amb el problema de no disposar de materials reciclats encara i, per tant, no podrem donar resposta i haurem d’aplicar la taxa”.
En l’àmbit del retail, Fanny Novell, membre de la junta de Cecot Comerç ha demanat als representants d’ERC el suport des de totes les administracions. “Les empreses del sector estem per la labor de modernitzar-nos però ens cal l’ajuda de l’administració i, lluny de referir-nos només a ajuts econòmics, que també, fem referència a simplificació o a flexibilitat en regulacions i normatives”. Novell ha exposat que el comerç al detall és un sector econòmic important, integrat per prop de 70.000 empreses, que compta amb més de 90.000 punts de venta i ocupa a més de 300.000 persones a Catalunya; i ha destacat que el comerç online ha augmentat en els darrers anys a un ritme anual del 17% i que s’ha vist accelerat recentment pels canvis d’hàbits motivats per la pandèmia. “El nostre és un sector atomitzat amb predomini de la pime, més del 97% de les empreses disposen de menys de 10 treballadors i amb un pes significatiu del treball autònom (un 23% del comerç al detall) i actualment ens enfrontem a un repte molt important, la transformació digital i els nous canals de venda” ha explicat la representant de Cecot Comerç, i a partir d’aquí ha enumerat diversos aspectes que podrien incidir positivament en el model comercial des de l’àmbit més local com ara la gestió dels locals buits o les restriccions de mobilitat, a l’àmbit europeu com ho és l’harmonització fiscal de l’e-commerce.
“A nivell local ens preocupen els locals buits. Creiem que una tercera part d’aquests locals buits es podrien reconvertir i donar molta més vida, millor sensació de seguretat a les ciutats, així com donar resposta a una necessitat social: l’habitatge” i en segon terme, “també ens preocupen les restriccions de mobilitat. Entenem la realitat, però creiem que no està ben resolt i estem perdent els clients, que acaben anant als grans centres comercials. Cal facilitar el transport públic o facilitar l’aparcament”.
A nivell català, Novell ha dit que “tenim un excés de regulació i tributació. Ens hem de cenyir als tipus d’implantacions, horaris, autoritzacions d’obertura, normatives de medi ambient i ara les mesures anti Covid19. Creiem que hi ha un excés de normativa que ens fa menys competitius” i ha demanat aplicar els principis de la Unió Europea: justificació, necessitat i proporcionalitat.
“Si passem a l’àmbit estatal, la
I, finalment, s’ha dirigit a l’eurodiputat Jordi Solé per traslladar-li la preocupació del sector per l’elusió fiscal dels big players del comerç electrònic i ha demanat que aquest tema ha de formar part de l’agenda europea. “Cal augmentar-ne el control fiscal d’aquestes companyies, amb l’objectiu que tots els operadors competeixin amb igualtat de condicions. Per aquest motiu, considerem que cal equiparar a nivell europeu la fiscalitat de les transaccions comercials amb independència del canal de venda emprat o bé la ubicació de la seu de l’empresa. En definitiva, és necessària una harmonització fiscal a la Unió Europea i un mateix sistema de protecció als consumidors”, ha conclòs Fanny Novell.
El sector de la construcció, representat pel president del Gremi de la Construcció del Vallès, Toni Palet, i Josep Lluís Rodríguez, membre de la junta, han traslladat la seva preocupació en relació a la cessió del 30% del sòl per habitatge social que han qualificat com “una greu amenaça per al sector. Des del Gremi veiem que l’aplicació d’aquesta mesura a ciutats com Terrassa fa absolutament inviable les promocions immobiliàries. No només per l’afectació al sector sinó perquè, tal i com s’ha pogut comprovar a la ciutat de Barcelona, tampoc s’aconsegueixen els objectius que motiven la proposta. Ens serà molt difícil edificar amb aquestes condicions”. Palet ha remarcat però que “no volem que se’ns mal interpreti en cap moment. El sector no està en contra de fer habitatge de protecció oficial (HPO) però creiem que la manera com es vol fer no és viable i no aconseguirem fer els pisos d’HPO que necessitem”. En un sentit més ampli, Rodríguez s’ha referit a la necessitat d’aprovar la nova Llei de l’Habitatge perquè s’estableixin i concretin “les regles de joc” i comptar amb certeses que ajudin a reactivar i promoure l’activitat i també, amb caràcter general, ha demanat que les administracions “ajudin a posar ordre i controlin, mitjançant inspeccions, totes les obres d’empreses que no estan donades d’alta o que incorren en irregularitats. Tenim molta competència deslleial en aquest sector”. Finalment, Palet s’ha referit als fons europeus i ha plantejat la necessitat d’incentivar l’obra nova ja que fins el moment “ens hem centrat en la rehabilitació i en fer eficient el parc immobiliari actual, i tots sabem que hem acabat retornant fons no executats proposats per la Unió Europea. Per què?”. El president del Gremi de la Construcció ha conclòs la seva intervenció proposant trobar un finançament adequat, via ICF o ICO, per persones que volen rehabilitar el seu habitatge per fer-lo més eficient i sostenible però que no disposen de liquiditat per poder-lo finançar ja que, en molts casos, “ens trobem que son pensionistes. Que volen però que no poden dur a terme aquestes millores”.
La darrera intervenció de la jornada ha estat per al president del Gremi de Transports i Logística de Catalunya, Antonio Martínez que ha explicat que “les empreses i professionals del sector estem d’acord a què cal buscar sostenibilitat sobre les baixes emissions de CO2, però cal tenir en compte que a Catalunya el transport està en mans d’autònoms i és important conèixer la seva realitat per proposar i implementar mesures”. El 80% de les empreses del transport tenen menys de 2 camions. Martínez s’ha dirigit a Jordi Castellana per recordar-li que “portem 2 anys demanant els filtres per contaminar menys com a solució al tema de les baixes emissions però no hi ha negociació ni comunicació amb l’Ajuntament de Barcelona”. A nivell català, Martínez ha demanat poder trobar una solució al tema dels pàrquings segurs. “La normativa europea diu que cada dos setmanes el transportista ha de parar 48h i no pot dormir a dins del camió, llavors ens trobem que ens roben els camions. És per això que demanem tenir aparcaments més segurs i la col·laboració publicoprivada és una via per fer-ho possible. Les assegurances només paguen si el robatori s’efectua a pàrquings vigilats i a Catalunya n’hi ha molts pocs”. A més de compartir amb els representants d’ERC les dificultats del sector per trobar personal qualificat i l’alt volum de jubilacions en els propers deu anys, Martínez al tancat la seva intervenció demanant la representació del sector en la taula de negociació que fa referència al sistema de finançament en el capítol d’infraestructures. “És evident que els transportistes som els qui més utilitzem les infraestructures viàries. Estem d’acord a pagar pel que contaminem, però si volem canviar camions, créixer de manera sostenible, etc. ha d’estar tot molt més clar. Només demanem estar a la taula de negociació i tenir l’oportunitat que el sector pugui parlar de vinyetes, de peatges, etc. Volem traslladar la nostra opinió i ser escoltats”.
La reunió d’avui s’emmarca en el programa de sessions de treball que la Cecot posa en marxa aquest any per tractar els reptes i oportunitats per les pimes en un context de reactivació com l’actual i que té previst dur a terme amb diferents grups polítics durant el primer semestre d’enguany.
Aquestes reunions de treball estan destinades a posar en contacte representants empresarials de diferents sectors d’activitat econòmica amb representants polítics que desenvolupen la seva funció pública des dels diferents estaments de l’administració. L’objectiu final és fer arribar de primera mà la realitat en la que es desenvolupen les mitjanes i petites empreses ubicades als diferents territoris per afrontar els reptes en un context de reactivació com l’actual.
