La Cecot ajuda a pimes i autònoms a calcular la seva petjada de carboni i definir el seu pla de descarbonització

Qualsevol activitat generada per autònoms, microempreses o pimes en els diferents sectors econòmics comporta una petjada de carboni que es pot mesurar. Ja sigui una indústria, el transport, un despatx professional que presti serveis o un comerç.
  • Aquesta calculadora de CO2especifica la petjada de carboni segons la tipologia de consum energètic i els factors d’emissió en base a dades oficials proporcionades pel Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic. 
  • Elisabeth García: “Actualment, els boscos catalans només poden absorbir el 10% de les emissions que es generen a Catalunya; dotar d’eines i recursos a les empreses perquè puguin reduir les seves emissions ha de ser una prioritat”.

 

L’Oficina per a la Transició Energètica (OTE) de la Cecot ha presentat aquesta setmana una nova eina gratuïta, la calculadora de CO2, incrementant l’oferta de serveis que aquesta oficina posa a disposició de les empreses i autònoms que vulguin abordar la seva pròpia transició ecològica per assolir un model energètic més net, més sostenible i més competitiu.

“L’estudi de petjada de carboni personalitzat el poden sol·licitar empreses i entitats de qualsevol sector, com la indústria, la construcció, transports, comerços, serveis, administració pública, centres de formació, despatxos professionals, etc., així com la tramitació de les certificacions d’inscripció als registres de petjada de carboni oficials de l’Oficina Espanyola pel Canvi Climàtic (OECC) del Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITECO) o l’Oficina Catalana pel Canvi Climàtic depenent de la Generalitat de Catalunya”, ha explicat el director de l’Oficina per la Transició Energètica de la Cecot, Josep Casas. De fet, la mateixa Cecot ha posat en marxa un procés de càlcul de petjada de carboni, amb caràcter retroactiu i ha entrat en la fase de reducció d’emissions, d’una banda, i de compensació de l’altra. “Algú pot pensar que en una entitat com la nostra on l’activitat és de prestació de servei únicament podríem centrar-nos en els consums energètics que, dit sigui de passada, fa anys que consumim energia neta certificada”, ha explicat Elisabeth García, ambientòloga i tècnica de l’OTE, “però no és així. Amb el càlcul de petjada de carboni vam detectar que el consum de fulls de paper o el paper que utilitzem per eixugar les mans als lavabos de totes les instal·lacions, també genera unes emissions de CO2 que tenim intenció de reduir en breu i, allà on ja no puguem reduir més, compensarem aquestes emissions mitjançant projectes de reforestació”.

Per la seva part, Casas ha emfatitzat que la transició energètica, “més enllà de ser un exercici de responsabilitat col·lectiva que hem d’afrontar com a societat, és també una oportunitat per les empreses, una oportunitat per tenir uns costos energètics més reduïts i ser més competitives; una oportunitat de dependre menys de l’evolució de preus dels mercats energètics, per guanyar més independència energètica; i l’oportunitat de ser una empresa ecològica i socialment més responsable i respectuosa amb l’entorn, el que la fa més ben valorada tant a l’hora d’oferir productes i serveis al seu mercat potencial, com d’atraure talent cap a la seva organització”. 

A diferència d’eines ja existents a la xarxa, la calculadora de CO2 de la Cecot utilitza factors d’emissió de fonts oficials per a poder realitzar el càlcul de la petjada de carboni corresponent als diferents consums que introdueix l’usuari per la via de formulari interactiu. Els factors d’emissió són indicadors que es revisen anualment i s’actualitzen en base a les fonts oficials reconegudes per la Generalitat de Catalunya, mantenint així actualitzats els criteris de fiabilitat tècnica d’aquesta calculadora de CO2.

Les principals fonts d’emissió que recull la calculadora de CO2 de l’OTE de la Cecot són les d’aquelles fonts de consum que acostumen a generar el volum més gran d’emissions en funció de  les seves activitats, així com aquelles que els usuaris poden obtenir fàcilment les dades de consum, com l’aigua, l’electricitat, el gas natural, el butà, propà o gasoil així com les relatives a la mobilitat de les persones de l’empresa com ara el transport en tren d’alta velocitat, en avió i el consum de benzina o dièsel. Totes les dades introduïdes són transformades a la seva equivalència en kg de CO2 emesos per cada unitat de consum, i finalment sumades per donar la petjada de carboni anual  de l’activitat. Els resultats es presenten en kg de CO2, o Tones de CO2 i en arbres necessaris per a l’absorció d’aquest volum d’emissions.

“A partir de l’informe que genera aquesta nova eina, les empreses poden iniciar el seu propi procés de descarbonització i, òbviament, des de l’OTE de la Cecot oferim l’assessorament i l’acompanyament que puguin necessitar en tot moment, ja sigui per aspectes puntuals com per recolzar-les de manera integral”, explica Casas. Això inclou tant els estudis de despesa energètica com els plans d’acció d’eficiència.

L’Elisabeth García, ambientòloga i tècnica de l’Oficina de Transició Energètica de la Cecot exposa que els boscos catalans només poden absorbir el 10% de les emissions que es generen a Catalunya, per tant, “cal  dotar d’eines com la que avui presentem a les empreses i organitzacions per a facilitar la seva transició energètica cap a fonts d’energia netes i descarbonitzades. De fet, aquesta missió és el principal objectiu de l’Acord  de París, i el Pacte verd Europeu, concretament una reducció del 55% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle l’any 2030 respecte a l’any base (1990), el conegut com el fit for 55”. 

L'equip tècnic de l’OTE està especialitzat en l’assessorament a empreses a l’hora d’implementar projectes d’autoconsum fotovoltaic i a cercar solucions de finançament o tramitació d’ajuts i subvencions públiques per projectes d’energies renovables. Una de les tasques que més ha incrementat el darrer any és la de  guiar a les empreses que tenen la voluntat d’electrificar la seva flota de vehicles o instal·lar punts de recàrrega, així com assessorar en la constitució de comunitats energètiques o autoconsums compartits entre empreses.

 

Sobre l’Oficina per la Transició Energètica de la Cecot (OTEC)

La Cecot va posar en marxa l’Oficina per a la transició energètica a finals de l’any 2019 com a instrument al servei d’empreses, ajuntaments i altres entitats per promoure la transició energètica. L’objectiu final de l’OTE és impulsar un nou model energètic més net; més sostenible; més distribuït i més competitiu per les empreses que l’actual. 

Des dels seus inicis ha assessorat a més de 1.000 empreses i ha assessorat en més de 350 projectes de consum fotovoltaic. Uns projectes que s’han convertit en prop de 70 instal·lacions que representen un estalvi conjunt de 26 milions d’euros en els 25 anys de vida de les plaques fotovoltaiques instal·lades. Pel que fa a la petjada de carboni, aquestes instal·lacions redueixen 3.861 tones de CO2 cada any. Des de l’any 2020 l’oficina ha aconseguit també assessorar 629 empreses en estalvi energètic amb un import anual de 550.000 euros  pel conjunt de les empreses assessorades.  

 

Enllaç a la calculadora CO2:Calculadora CO2 - Cecot | Energia

Aquesta acció té vinculació directe amb els objectius de desenvolupament sostenible número 7, 9, 12 i 13 ja que va orientada a augmentar la proporció d’energia renovable en el conjunt de les fonts energètiques ( 7.2) i a contribuir en la millora de la taxa mundial d’eficiència energètica (7.3); modernitzar la infraestructura i reconvertir les indústries perquè siguin sostenibles, utilitzant els recursos amb més eficàcia i promovent l’adopció de tecnologies i processos industrials nets i ambientalment racionals i aconseguint que tots els països prenguin mesures d’acord amb les seves respectives capacitats (9.4); aconseguir la gestió sostenible i l’ús eficient dels recursos naturals (12.2); millorar l’educació, la sensibilització i la capacitat humana i institucional respecte de la mitigació del canvi climàtic, l’adaptació a ell, la reducció dels seus efectes i l’alerta preventiva (13.3).