Hem demanat al Tribunal de Comptes que actuï davant el desviament dels fons de formació contínua cap a altres finalitats per part del Govern en els darrers cinc anys.

• La transformació digital i la incorporació de les noves tecnologies impacten directament sobre els models econòmics i els processos productius. Aquesta irrupció comporta la necessitat d'especialització, formació i reciclatge continu en les nostres plantilles.

• En els últims cinc anys el Govern ha desviat sistemàticament fons de formació per valor de 5.000M d'euros, per altres finalitats. Un deute generat envers les empreses i els treballadors que sóm qui dotem aquests fons de caràcter finalista. 

Tant l'OCDE, com el WEF preveuen en el seu informe del mes de setembre que l'impacte mundial de les tecnologies destruirà 75 milions de llocs de treball alhora que generarà 133 milions en l'horitzó 2022. I alerta que la resposta només estarà a l'abast dels territoris que prioritzin la formació i l'educació. Tots els representants dels gremis i les associacions que conformem la Cecot sovint dediquem molt temps a les reunions, a parlar de la mà d’obra perquè tenim un problema greu de Formació Professional i mercat de treball. D’aquí la importància de treballar amb celeritat i visió a futur, per disposar de professionals qualificats. És per aquest motiu que no entenem l'actitud del Govern en els darrers anys que sembla anar en el sentit contrari a totes les recomanacions a nivell internacional i que, alhora, impacta negativament en la competitivitat empresarial, dificultant la formació contínua i la qualificació de les plantilles.

Des de la Cecot no ens cansarem de recordar que l'aportació d'empreses i treballadors als fons de formació va ser un acord resolt entre patronals, sindicats i on també va participar el Govern per entendre que la formació dels treballadors durant la vida laboral és un element de competitivitat i de millora del nostre mercat de treball. Però no és un impost. E fet que aquesta aportació d'empreses i treballadors es faci per la via de la Tresoreria de la Seguretat Social és perquè és un bon instrument de gestió per la recaptació dels fons. Però cal recordar que no és un ingrés de lliure disposició per a l'administració donat que es tracta de fons finalistes.

Segons les dades del Balanç de Resultats del 2014 publicats per la Fundació Tripartida el cost mitjà de finançament en formació per treballador per a aquest mateix any va ser d'1.248,5€. El 2014 va ser, precisament, l'últim any en què es va executar el pressupost de formació estatal gairebé al complet. Si dividim els 5.000M € de deute acumulat en fons de formació reconeguts per les Administracions, entre el cost de formació d'una persona treballadora, el resultat projecta un dèficit de formació en més de quatre milions de persones (4.004.805,77 alumnes/as) que es podríen haver format.

Des de la Cecot hem sol·licitat per escrit al Tribunal de Comptes que actuï d'ofici, mitjançant la seva Secció de Fiscalització, per fer efectiva una verificació comptable i de la gestió econòmica realitzada pel Ministeri d'Ocupació per garantir l'aplicació dels principis de legalitat, eficiència, economia i transparència en l'ús i aplicació dels fons provinents de la quota de formació professional.

La denúncia sobre un ús indegut, per part del Govern, dels fons per a la formació contínua que aporten empreses i treballadors té el seu origen en la demanda que vam iniciar per la via del Síndic de Greuges de Catalunya en 2016 i que en els últims tres anys ha derivat al Defensor del Poble qui està verificant i requerint del Ministeri d'Ocupació les dades necessàries per esclarir la destinació final dels fons de formació que no s'han aplicat per a la seva finalitat.

Les organitzacions empresarials i sindicals elevem a prop de 5.000M€ els fons que s'han destinat a altres finalitats diferents a la formació contínua i que en 2017 el Ministeri d'Ocupació es va comprometre a reprogramar davant la petició del Defensor del Poble. En un context d'atur elevat, incloent l'atur juvenil, i on les empreses tenen cada vegada més dificultats o per trobar persones qualificades o per recalificar a les plantilles actuals, no és de rebut que existeixin uns romanents creixents de fons finalistes, que no queden reflectits amb la claredat necessària als pressupostos del sistema de formació o, la qual cosa és pitjor encara, que es puguin estar aplicant a altres finalitats, com ho ha arribat a reconèixer expressament l'Administració encarregada de la seva gestió.

El nou Govern de Pedro Sánchez és coneixedor d'aquesta problemàtica detectada ja en 2012, i de les contínues reclamacions per part de patronals i sindicats perquè el Govern dissenyi, juntament amb els agents socials, un model modern i eficaç de la formació professional continuada que millori la Gobernanza de manera que els agents participin plenament, amb veu i amb vot, en el disseny, planificació, control, seguiment i avaluació del sistema de formació, en la línia dels països més desenvolupats d'Europa, tal i com s'explicita al Llibre Blanco sobre la formació en el treball impulsat per la CEOE. I tot això, respectant d'una vegada per sempre les sentències del Tribunal Constitucional i les recents recomanacions de la Defensora del Poble, dotant al sistema de finançament estable i suficient, i respectant el caràcter finalista de la quota de formació. Fer el contrari és perpetuar un sistema que ja és públic i fefaent que està abocat al fracàs. Realment no acabem d'entendre que, malgrat les recomanacions internacionals, no hi hagi cap senyal per part del nou Govern per corregir-ho.

És per aquest motiu que des de la Cecot ja hem posat sobre la taula la possibilitat de deixar de pagar el 0’7% als fons de formació i suggerir crear un organisme bilateral amb els sindicats o bé que el finançament de la formació contínua sigui a càrrec de cada empresa, si l'actual Govern no canvia el model de gestió de la formació contínua en el lloc de treball.

En els últims anys l'única cosa que s'ha fet és posar pegats al model de la formació contínua i no aportar solucions. I el que és més greu, amb la publicació de les diferents normatives el que es pot constatar és que s'han construït de nou, universos paral·lels i independents del teixit productiu empresarial. Segueixen sense resoldre's els problemes que tenim sobre la taula les empreses i els treballadors respecte a la formació i qualificació dels treballadors/es respecte a l'atur juvenil. No existeix una planificació global dels objectius de qualificació, ni tampoc una avaluació integral dels processos i els resultats del conjunt de la formació professional per a l'ocupació.