Joan Carles Calbet, president de RETAILcat al Congrés del Diputats "El comerç vertebra les ciutats proporcionant activitat i cohesionant espais urbans. És un actiu social i econòmic que hem de preservar".
ARXIUS RELACIONATS:
- Compareixença de Joan Carles Calbet al Congrés dels Diputats: “Si no s’actua ràpid correm el risc que entre un 20% i un 30% de les empreses no tornin a obrir.”
El president de la Unió d’Entitats de Retail de Catalunya, Joan Carles Calbet, ha comparegut aquest divendres davant de la Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme del Congrés dels Diputats, on, a més d’exposar els reptes i dificultats de les empreses de retail durant la pandèmia, ha demanat als diputats i diputades la posada en marxa de mesures urgents per reactivar amb celeritat i de manera progressiva el sector del comerç.
Calbet ha estat crític amb l’actuació del Goven d’Espanya durant la pandèmia en relació als ajuts i al suport efectiu destinat a salvaguardar el teixit empresarial i productiu del país i que ha calificat de no haver estat a l’alçada de les circumstàncies.
“Des de la declaració de l’Estat d’Alarma, la major part del comerç, tret d’alguns sectors com l’alimentació, es van veure obligats a tancar les portes. Tancar l’activitat suposa que d’un dia per l’altre deixes de tenir ingressos però no deixes de tenir despeses, és a dir, has de fer front a salaris, càrregues financeres, lloguers, impostos, taxes, energia, subministraments, compres, etc. i en poc temps et quedes sense liquiditat”, ha exposat el president de RETAILcat, “des del primer dia, les associacions empresarials hem estat oferint al Govern la interlocució necessària per traslladar les problemàtiques del sector des del punt de vista de l’economia real, i hem demanat mesures per reduir l’impacte de la COVID-19 al teixit empresarial en base a aquestes problemàtiques. Tanmateix ens manifestem profundament decebuts amb la manca de receptivitat per part del Govern que ha acabat adoptant mesures allunyades de les necessitats empresarial. Si Espanya hagués aplicat algunes de les propostes que han adoptat altres països veïns i que, en molts casos, han suposat cost zero per l’Estat, probablement la base per la reactivació seria més sòlida i amb una previsió més optimista que l’actual”.
El tancament de comerços físics per la pandèmia ha projectat una imatge a nivell mundial de ciutats buides i carrers desèrtics i que, a criteri de RETAILcat, han deixat palès el paper vertebrador de les ciutats que desenvolupa el sector del comerç. “És un actiu que hem de preservar i en aquests moments estan en perill una bona part d’aquestes empreses ja que entre un 20 i un 30% afirmen no tenir clar que puguin tornar a obrir”.
Joan Carles Calbet ha recordat als diputats que “aquesta és una crisi sanitària provocada per una pandèmia d’àmbit mundial, que no la poden pagar ni els treballadors, ni els autònoms, ni els arrendadors, ni els empresaris. L’ha d’assumir l’Estat, és la seva funció i és el seu deure. I si cal que s’endeuti com mai fins ara per evitar la desaparició de les empreses i garantir l’ocupació i el benestar dels seus ciutadans, que ho faci”. El president de RETAILcat ha reclamat suport i ajudes efectives per resoldre i cobrir les necessitats reals de les empreses i deixar de sobre estressar-les amb amenaces sobre inspeccions i sancions com s’ha estat fent darrerament.
Abans d’exposar les deu mesures que poden ajudar a reactivar el sector del comerç i demanar la màxima celeritat per part del Govern en implementar-les, Calbet ha compartit algunes de les iniciatives preses per altres països europeus en benefici de la competitivitat del seu teixit empresarial. Entre les propostes per ajudar a la liquiditat de les empreses el president de RETAILcat ha fet referència a la moratòria fiscal de tots els impostos i durant tres mesos que ha aplicat França que ha suposat una injecció de liquiditat per totes les empreses a un cos zero per l’Estat ja que ho ingressarà més endavant. A França també van aplicar des del primer dia una moratòria de 6 mesos en les quotes d’amortització dels crèdits bancaris o hipoteques, els van passar automàticament a finals dels venciments previstos dels prèstecs. França també va obrir línies de crèdit amb un tipus d’interès al 0% mentre que a Espanya han oscilat entre l’1,5 i el 7% i s’ha obligat a les empreses a endeutar-se mentre que l’Estat no ha fet cap aportació directa ni cap inversió. En relació als lloguers dels locals comercials, Calbet ha fet referència a Andorra on des del primer dia es va declarar inhàbil el termini de confinament mentre les botigues estiguéssin tancades, deixant en suspens els lloguers en el periode sense activitat comercial.
“A Espanya, els ajuts reals en relació a impostos, quotes bancàries o lloguers han estat pràcticament nuls. En el cas del comerç en concret hem hagut de veure com grans operadors logístics podien fer i desfer sense cap tipus de limitació, mentre que nosaltres hem hagut de mantenir tancades les botigues físiques i per poc no podem ni oferir rebaixes en elles. Fins i tot, l’únic instrument d’ajuda efectiva com son els ERTO s’ha gestionat ineficientment i a hores d’ara encara hi ha moltes famílies que treballen a les nostres empreses que no han percebut el subsidi i hem estat els empresaris qui hem fet bestretes i hem avançat pagues perquè puguessin fer front a les seves despeses”.
Amb tot això, Calbet ha passat a detallar les propostes que el sector del comerç requereix per poder sortir quan abans de la crisi ocasionada per la COVID-19 i a les que hi donen suport entitats com Cecot Comerç; Comertia; Fundació Barcelona Comerç; Agrupament de Botiguers i Comerciants de Catalunya; Comerç Ciutadà; Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme; Amicca; ANCECO i Eurelia:
- Reajustar les càrregues impositives.
- Aplicar bonificacions a l’Impost de Societats.
- Flexibilitzar les càrregues financeres.
- Mantenir els riscos de les asseguradores de crèdit.
- Adaptar la legislació dels contractes de lloguer amb caràcter temporal.
- Ampliar el termini dels ERTO.
- Mantenir els llocs de treball i fomentar la contractació.
- Incentivar el consum.
- Accelerar la transformació digital en el comerç.
- Actuar amb efectivitat davant l’increment de la competència deslleial.
VEURE COMPAREIXENÇA (Des de 03:09:00 fins 04:00:15, aprox.)
RETAILcat representa 35.000 establiments comercials repartits per tot el territori català (més del 30%), que dona feina a 230.000 persones, el 50% de treballadors del retail de Catalunya, representant conjuntament més del 7% del PIB català.
RETAILcat representa a: Cecot Comerç, Comertia, Fundació Barcelona Comerç i compta amb entitats col·laboradores com ANCECO i el CEDAC.
+info: RETAILcat – Premsa: Susanna Cuadras. Tel. 647365640 / comunicacio@retailcat.org
