Carlos Garriga al Congrés dels Diputats: "El manteniment de la indústria i les polítiques de reindustrialització hauria de ser el centre de les polítiques de sortida de la COVID-19"
ARXIUS RELACIONATS:
- Carlos Garriga posa en valor el paper estratègic de la indústria metal·lúrgica durant i després de la pandèmia. “La indústria crea ocupació de qualitat i dona estabilitat. En els darrers anys les polítiques econòmiques impulsades pels diferents Governs han primat el sector serveis i oblidat el sector industrial.”
El president de la FEM i membre del Comitè Executiu de la Cecot, Carlos Garriga, va comparèixer divendres passat davant de la Comissió d’Indústria, Comerç i Turisme del Congrés dels Diputats, on, a més de posar en valor el paper estratègic del sector industrial durant la pandèmia per donar resposta a l’emergència sanitària, ha exposat les mesures urgents que la indústria metal·lúrgica proposa per la reactivació econòmica del país.
A l’inici de la seva intervenció, Garriga ha contextualitzat el pes del sector metal·lúrgic a Espanya composat per 220.000 empreses que ocupen aproximadament 1.500.000 de persones dels quals 320.000 són autònoms. D’aquestes empreses un 71% és indústria i un 29% és comerç i serveis. El sector del metall representa el 8,3% del PIB, el 39,5% de la producció industrial espanyola i el 42% del total de les exportacions espanyoles. A més generen el 32% de la inversió en R+D+i. El president de la FEM ha exposat als membres de la Comissió el fet que el 90,6% de les empreses del metall tenen menys de 10 treballadors i únicament un 1,5% són empreses de més de 50 treballadors. Finalment, i donada la notícia coneguda la mateixa setmana sobre la marxa de Nissan, Garriga ha confirmat que l’automòbil suposa un 21,4% del sector i un 30% de la indústria a Espanya classificant-la com a cinquena potencia del sector del metall de la UE28 per darrera d’Alemanya, França, Itàlia i Regne Unit.
En base a tota la informació de context sectorial facilitada als diputats i diputades de la Comissió, Garriga ha passat a detallar de manera específica i concreta els missatges i propostes que el sector industrial requereix per poder sortir quan abans de la crisi ocasionada per la COVID-19.
MISSATGES I PROPOSTES PER REACTIVAR LA INDÚSTRIA
La indústria crea ocupació de qualitat : els salaris en el sector són alts i l’ocupació és estable.
El salari mínim de la categoria inferior del conveni de la indústria metal·lúrgica e Barcelona és de 1.549€ bruts al mes (14 pagues) per una jornada anual de 1.750 hores.
A diferència d’altres sectors, cada nou lloc de feina a la indústria requereix importants inversions. Un lloc de feina perdut és molt difícil de recuperar.
Proposta: El manteniment de la indústria i les polítiques de reindustrialització hauria de ser el centre de les polítiques de sortida de la COVID-19. És necessari un major reconeixement de la indústria com a valor social.
La inseguretat jurídica està tenint un impacte molt negatiu a les empreses .
Canvis legislatius constants i contradictoris, mala qualitat legislativa que fa que les lleis siguin difícils d’interpretar, contribuint a generar un dia a dia molt complexa en la gestió de les empreses.
Propostes: Urgeix una simplificació legislativa i dotar la justícia de mitjans tecnològics que la facin més eficient, així com promulgar lleis i normes clares que evitin judicialitzar encara més els conflictes empresarials. Si no es fa, existeix el perill de col·lapsar encara més els jutjats i les empreses no poden assumir terminis d’anys per resoldre un conflicte laboral o mercantil. Actualment només es recupera un 21,8% de l’import de les indemnitzacions judicials.
En relació a la reforma laboral, no es tracta de derogar la darrera reforma sinó que és necessària una profunda reforma de tota la legislació laboral, començant per l’Estatut dels Treballadors i per suprimir el RETA. Cal promoure un nou model de concertació entre els agents socials, similar al de Dinamarca.
Es comencen a veure noves problemàtiques que s’hauran d’abordar .
Conflictes amb els treballadors actualment en teletreball per tornar al treball presencial.
Diferències i conflictes per acceptar les noves normes de seguretat.
Modificacions del calendari de vacances i la recuperació del permís retribuït.
La conciliació laboral de pares que treballen amb escoles tancades.
L’adaptació del control horari i la prevenció de riscos en el teletreball.
La morositat és una de les grans amenaces econòmiques en aquests moments .
És primordial en aquests moments mantenir la cadena de pagaments en sectors com la indústria i la construcció.
Propostes: les administracions haurien de predicar amb l’exemple i prioritzar el pagament immediat de tots els deutes a proveïdors per proporcionar la liquiditat al sistema, de la mateixa manera haurien d’actuar les grans empreses. També s’han d’arbitrar mesures per permetre a les empreses que han sol·licitat moratòries en el pagament dels impostos perquè puguin ajornar esglaonadament els terminis de pagament. El fet d’alliberar els superàvits dels ajuntaments, mitjançant la flexibilització de la regla de la despesa, beneficiaria a l’activitat econòmica. I, finalment, el sector públic hauria de fer un esforç per digitalitzar-se, tal i com ha hagut de fer gran part del teixit empresarial.
Més ajuts directes.
Calen més ajuts en forma de desgravacions fiscals, tant a persones físiques com a societats, per accelerar la reactivació d’alguns sectors de l’economia (automòbil, energies renovables, eficiència energètica, rehabilitació d’habitatges, renovació de flotes, transformació digital...).
Propostes: un tipus d’IVA reduït o subvenció directa per al sector de la rehabilitació, especialment en tot allò que suposi millores en eficiència energètica. Una mesura com aquesta permetria reduir l’economia submergida, ja que tothom exigiria la factura per poder tramitar la deducció o l’ajut. (Model de Suècia).
Cal impulsar la inversió en R+D+i, el dèficit tecnològic que tenim està molt per sota de la mitjana de la UE, actualment aquest dèficit suposa més de 20.000 milions. Tanmateix, el més alarmant, no és l’escàs nivell d’inversió en R+D+i, sinó l’escassa execució del pressupost públic en aquest capítol (l’any 2018 només es va executar un 47%). Un dels motius principals és l’excessiva complexitat burocràtica, la ineficiència financera dels seus instruments i la inseguretat jurídica dels sistemes de desgravacions fiscals.
Un dels sectors més afectats per la crisi de la Covid-19 és l’automoció, amb baixades d’activitat del 80%, un fet històric sense precedents. Es necessiten mesures valentes com les que està fent França.
Intensificar esforços en formació i qualificació de treballadors .
Segons l’estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona, un 24% dels empresaris lamenta la manca de personal capacitat i s’han detectat 288.000 llocs de feina sense cobrir. Durant la crisi les ofertes de feina s’han reduït molt però en menor proporció les posicions tecnològiques.
A Espanya només el 7.95% dels estudiants entre 18 i 24 anys treballa. A Alemanya és el 31,5%. Cal apropar el sistema educatiu al mercat laboral.
Proposta: És necessari potenciar la formació bonificada, la formació dual i les vocacions STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics). I és important defensar el caràcter finalista de la quota de formació, tal i com ho ha fet el tribunal constitucional.
Més polítiques actives .
Preocupa l’excessiva concentració d’esforços en polítiques passives (assistencials), molt necessàries sens dubtes, però que no han d’anul·lar els esforços en les polítiques actives. No hem de retrocedir a les polítiques socials dels anys 80 i concentrar tots els esforços en ajuts directes als damnificats.
Propostes: aportar més recursos directament a les empreses i als autònoms a canvi de continuar pagant nòmines, i al mateix temps conservar millor la capacitat productiva i el teixit empresarial. Aquesta crisi és temporal i curta. Qui ha d’ajudar és l’Estat, no la banca. Aquesta només pot tenir un paper d’instrument supervisor.
Necessitem un mercat energètic competitiu .
Necessitem un mercat energètic competitiu, amb preus més baixos i amb una major seguretat jurídica a llarg termini.
Propostes: agilitzar tràmits (permisos, augments de potència, projectes de renovables) i revisar de forma urgent el mix dels costos del sistema elèctric, traient de les factures els costos que haurien d’estar finançats pels PGE.
Reactivar el sector exterior al més aviat possible .
Propostes: reactivar el sector exterior perquè, sens dubte, tornarà a liderar la recuperació, tal i com ho va fer a la crisi anterior, arribant a significar més del 30% del PIB. En paral·lel també s’han de realitzar plans per afavorir la relocalització industrial, un procés que ja va començar abans d’aquesta crisi actual.
Potenciar el teixit associatiu empresarial.
Existeix un ric ecosistema d’agents empresarials (organitzacions patronals, clústers, associacions sectorials) poc reconegut i que suposa un gran actiu per la nostra economia.
Propostes: establir programes per potenciar aquest teixit associatiu empresarial, reforçant el seu paper mediador entre l’administració y les empreses. Promoure mecanismes de col·laboració públic-privat per l’execució dels instruments de suport a la industria i la canalització dels recursos.