La junta directiva de la Cecot constata que l'economia no ha crescut al ritme del 35,9% del SMI des del 2018

Abad: “el SMI s’ha incrementat un 35,9% des del 2018 però l’economia no ha crescut al mateix ritme i les empreses afronten aquest any un increment desmesurat dels costos energètics, dels subministres, la finalització de les pròrrogues de tots els ajuts Covid19 d’aquí a dos mesos, i ara un increment de salari sense negociació”.
  • La Cecot ja es va posicionar a favor d’un increment del salari mínim l’any 2019 que, malgrat ser una proposta dins del programa electoral de Sánchez, va comptar amb el consens dels agents socials. Tanmateix, el Govern ha de tenir en compte el context i la situació econòmica i productiva en el moment en el que vol implementar els seus compromisos electorals.  
  • El 2022 no té res a veure amb la situació del 2019 per això és important el diàleg social. I és necessari que el Govern recordi que el 98% del teixit empresarial son pimes, micropimes i autònoms. L’impacte econòmic per aquestes empreses apunta directament a la seva línia de flotació.  

Ahir es va dur a terme la primera reunió de l’any de la junta directiva de la Cecot, presidida per Antoni Abad. Entre els temes tractats, destaca la preocupació generalitzada per l’impacte que els increments dels costos energètics: en el cas de les empreses i autònoms del transport i la logística han vist incrementat un 30% el cost dels carburants el darrer any i continua a l’alça; les indústries i empreses a qui els finalitza els contractes de subministrament elèctric patiran increments desmesurats en les seves factures elèctriques; per l’impacte de l’increment dels subministres i matèries primeres que afecta a tots els sectors d’activitat, que les empreses necessitaran repercutir a consumidor final i que acabarà generant un increment de la inflació; per la finalització de la pròrroga dels ajuts i crèdits impulsats durant la pandèmia, ICOs, ERTOs d’aquí a dos mesos que impactaran directament en el balanç i en l’activitat empresarial; per la proposta d’incrementar el Salari Mínim Interprofessional a una xifra rodona de 1.000€ proposada pel Govern de Madrid sense una negociació prèvia mitjançant la taula de diàleg. Alguns dels representants sectorials assistents van expressar les dificultats que tindran les empreses aquest any, “que havia de ser un any per recuperar estabilitat, havíem previst pressupostos d’estabilitat però les empreses veuran reduïts els marges i serà molt difícil que puguem tancar l’exercici sense pèrdues o que alguns arribin a poder finalitzar l’exercici complert, amb tots aquests factors condicionants”. 

En relació a les negociacions col·lectives, els representants del sector metall van informar del procés de negociació que han iniciat per l’acord de conveni de 2022 on, d’entrada, ja hi havia previst un increment del 4% a les taules salarials i que els sindicats proposen incrementar al 6%. “Un increment que, sumat als increments de costos en energia i en subministres, impactarà directament sobre la competitivitat de les nostres empreses que, recordem, moltes estem en els mercats internacionals”, expressaven des del sector metal·lúrgic.

Pel que fa al SMI aprovat pel Consell de Ministres d’aqueta setmana, Abad va recollir el sentit general dels assistents a la junta on es considera que “el SMI ha experimentat un increment del 35,9% des del 2018 però l’economia i la productivitat de les empreses i autònoms no ha crescut a aquest ritme, ni de lluny. Ans al contrari, estem experimentant un increment dels concursos de creditors i de les dificultats per fer front a l’endeutament generat per l’impacte de les mesures de la Covid19 a moltes empreses. No s’impulsen polítiques de suport i recolzament a les pimes, estem esperant que els fons Next Generation puguin revertir aquesta manca de suport a la reactivació econòmica després de la pandèmia però dins l’empresariat està instal·lada una certa desconfiança en l’impacte real i la distribució d’aquests fons”.

Durant la junta van sorgir diferents veus que veuen amb gran preocupació el distanciament entre les diferents administracions i el dia a dia de l’activitat econòmica. “Sembla que no siguin conscients del context econòmic d’incertesa en el que estem immersos els principals generadors de riquesa que som les empreses, de la sobre pressió fiscal que patim en general i especialment a Catalunya, de les pressions creixents en els costos i de la caiguda acumulada de la productivitat. Tota aquesta situació posa pressió sobre els marges de les empreses que pot derivar en un menor dinamisme econòmic i un alentiment de la creació d’ocupació en el sector privat”.  Per això és important el programa de trobades que la Cecot va posar en marxa el mes de gener amb representants polítics amb responsabilitats a diferents nivells de l’administració amb l’objectiu d’apropar la realitat empresarial dels sectors a aquelles persones que tenen la capacitat d’impulsar polítiques econòmiques i legislació. La primera trobada va ser amb representants d’ERC on van participar regidors locals, diputats al parlament, diputats al congrés, senadors i eurodiputats. En aquest àmbit, la junta va acordar continuar impulsant i recolzant la necessària reforma de la funció pública a través del document de propostes del FERA, el Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració, de la que la Cecot n’és membre impulsor. Durant la reunió es van sentir queixes generalitzades en relació a l’atenció del cos funcionarial a l’hora de realitzar gestions i tramitacions durant la pandèmia. “Obliden que son servidors públics, en canvi tenim la sensació que ens tracten als ciutadans i les empreses com a servidors de l’Estat”, va pronunciar una persona assistent.

En un altre ordre de temes, també va sorgir el fet que d’aquí a un parell de mesos s’acaben les moratòries de préstecs impulsats durant la pandèmia i les empreses els hauran de tornar. Veient l’alentiment en la recuperació de l’activitat econòmica, hi haurà dificultats perquè un gruix important d’empreses puguin retornar aquests crèdits en l’actual context. “Ens preocupa que es desencadeni un increment de tancaments i concursos de creditors en el curt termini, des de la Cecot hem d’incidir sobre els diferents actors que juguen un paper en aquests procés per anticipar-se a una situació de pèrdua de teixit empresarial”. En aquest sentit, Oriol Alba, secretari general de la Cecot, va recordar als membres de junta que des de l’entitat ja s’està treballant mitjançant el programa HelpEmpresa per ajudar a les empreses a anticipar-se i implementar mesures orientades a evitar entrar en un concurs de creditors o el tancament definitiu. 

Durant la reunió, Alba va presentar els propers serveis que l’entitat posarà en marxa en els propers dies i que s’emmarquen en el que serà el nou pla estratègic de l’entitat: a la ja creada Oficina per a la transició energètica que ha tancat el 2021 amb bons resultats en quant a implementació de projectes fotovoltaics i reducció dels costos energètics per les empreses assessorades, es sumarà una Oficina de finançament, ajudes i subvencions i una Oficina per la digitalització dirigides a orientar i acompanyar les empreses en les seves necessitats de finançament o de digitalització en funció de la fase particular en que es trobi cada projecte. El secretari general de l’entitat també va anticipar la posada en marxa de la recuperació d’una part de la inversió en vehicles i furgonetes comprats entre 2006 i 2013 de determinats models i marques afectats pel Càrtel de vehicles. Aquesta demanda col·lectiva no tindrà cap cost per les empreses associades a la Cecot que poden veure recuperat el 10% del cost del/s cotxe/s adquirits en aquell període i també se’n podran beneficiar les persones treballadores d’aquestes empreses a títol particular.

(*) Increments SMI a partir del 2018

2018 –   735,9 €

2019 –   900 €

2020 –   950 €

2021 –   965 €

2022 – 1000 €

La junta directiva de la Cecot constata que l’economia no ha crescut al ritme del 35,9% que ho ha fet el SMI des del 2018