La Cecot reclama actuar amb celeritat sobre la qualificació professional, la natalitat i la immigració per afrontar la caiguda de la població activa

Si el ritme de l’economia catalana continua creixent com ara i incrementant el nombre de persones ocupades al mercat laboral, en poc més de dos anys i mig no hi haurà suficient població activa per abastir aquest creixement de l’activitat.
  • Entre 2013 i 2018 el nombre de persones ocupades a Catalunya ha incrementat en 370.100, tanmateix la població activa per al mateix període ha disminuït en 120.200 persones.

 

  • La manca de perfils professionals, l’índex d’atur i els col·lectius de la societat en situació de risc d’exclusió son la base de l’informe de mesures que la Cecot proposa al Govern començar a estructurar i treballar de manera conjunta.

 

  • L’entitat considera que és moment que els Governs mostrin coratge polític per acarar grans reptes socials, evitar improvisacions i no tornar a ajornar decisions transcendents.

 

La Cecot ha elaborat un document amb mesures i propostes  pensades per ajudar a evitar la caiguda de la població activa en els propers anys i assegurar la viabilitat del sistema econòmic, social i laboral. El creixement econòmic d’un territori s’ha sustentat, històricament, per la correlació entre la població activa i el PIB. L’entitat fonamenta les propostes a partir de tres elements: la qualificació de la població autòctona, la natalitat i la immigració, tenint en compte que l’impacte de les mesures sobre aquests eixos és a mig-llarg termini.

La demografia té un impacte directe en àmbits com el mercat de treball, les pensions, la sanitat, l’ensenyament o el model de ciutat entre d’altres. Els diferents actors de la societat ens trobem immersos en el debat sobre les implicacions de la digitalització i l’impacte que el desenvolupament i implementació de la tecnologia en els processos productius pot tenir sobre els llocs de treball, ja sigui per la desaparició de llocs, ja sigui pel grau d’especialització i alta qualificació, ja sigui per deixar de fer tasques amb poc valor i dedicar-nos més a l’atenció de persones. Aquesta realitat obliga a definir una estratègia conjunta i comuna que marqui l’eix d’actuació de les accions que es desenvolupin des de qualsevol àmbit de la societat.

“Sovint, la immediatesa dels problemes que s’han d’enfrontar ens allunya de l’estratègia que, a mitjà i a llarg termini, ha de permetre la sostenibilitat del model econòmic. La demografia té una relació molt estreta en la competitivitat i la viabilitat econòmica d’un país”, afirma Antoni Abad, president de la patronal Cecot. L’entitat aposta per un treball conjunt, des d’ara mateix, entre administració, societat i agents econòmics perquè considera que és essencial la simultaneïtat de les actuacions per no generar situacions de discriminació o abandonament en la població autòctona. “Fins ara hi ha hagut bona predisposició i coincidències en el fet que cal definir instruments que garanteixin el sistema, tanmateix la manca de coratge polític per acarar grans reptes socials ha contribuït de manera decisiva a ajornar, reiteradament, decisions transcendents”, reflexiona Abad.

El primer trimestre de 2013 la població activa a Catalunya era de 3.882.200 persones amb un 24,45% d’atur registrat. Si mirem el primer trimestre d’aquest any 2018 ens trobem amb una davallada de 120.200 persones en la població activa respecte el 2013, de manera que actualment la població activa a Catalunya està conformada per 3.762.000 persones i una taxa d’atur del 12,19%. Pel que fa a l’atur, entre 2013 i 2018, Catalunya ha registrat una reducció del nombre de persones a l’atur a un ritme de 98.060 persones/any de mitjana.

“Tenint en compte aquesta informació i si el ritme de l’economia catalana continués creixent com ara, en poc més de dos anys i mig no hi haurà suficient població activa per cobrir les demandes i, fins i tot, fent una projecció un tant agosarada ens atreviríem a dir que l’any 2030 necessitaríem incorporar prop d’1M de persones al mercat de treball que, ara per ara, no té visos que tinguem”, reflexiona Abad, “d’aquí la importància de treballar per la qualificació professional de manera coordinada entre els representants d’Ensenyament, Treball i Empresa amb celeritat i amb visió a futur”.

El nostre país continua amb un índex d’atur molt elevat (12%) i amb àmplies capes de la societat en situació de risc d’exclusió. A més, al voltant del 50% de la població té estudis només fins a la Secundària Obligatòria i el fracàs escolar arriba al 17%. “La vulnerabilitat social, doncs, és elevada”, afirma Abad, “cal prioritzar polítiques que vetllin per disminuir el risc d’exclusió de la població autòctona i que obtinguin resposta per mitjà de la formació, de l’acompanyament i de la orientació”.

Des dels sectors econòmics s’ha estat aflorant els decalatges entre el sistema educatiu i els perfils professionals demandats pel mercat de treball que és un dels factors necessaris per garantir el creixement econòmic i social. De manera força extensiva, les empreses es comencen a trobar amb la necessitat de gestionar la jubilació, en pocs anys, d’una gran part de les seves plantilles corresponents a tota una generació de professionals qualificats i que no podran suplir amb la generació dels anomenats milènials. “Per posar un exemple real, les empreses del sector metal·lúrgic estan tenint moltes dificultats per trobar persones qualificades per cobrir llocs de treball. El nostre mercat no disposa de joves formats en determinats àmbits dins del sector i, d’altra banda, tampoc disposarem del nombre necessari de joves per compensar el volum de jubilacions que esdevindran en els propers anys”, argumenta Abad. L’índex de natalitat, des de la generació del baby boom, s’ha vist reduït sistemàticament i això tindrà una incidència directa sobre la població activa en el futur.  De fet, el pes relatiu dels majors de 55 anys en la població activa l’any 2014 era del 14% i la projecció per 2030 és de prop del 22% (21.9%), vuit punts per sobre. “Som conscients que hem sortit d’un període econòmic duríssim i que parlar de polítiques de natalitat o d’immigració pot semblar una temeritat, però pensem que cal fer reflexions a futur i que s’ha d’iniciar ja un debat que integri el màxim de visions”, diu el president de la Cecot.

Entre els anys 2005 i el 2007 la patronal catalana va haver de realitzar seleccions de treballadors en els seus països d’origen per poder respondre a la demanda de perfils professionals qualificats que el nostre mercat de treball no cobria en sectors com el metall o el carni. La Cecot considera que en aquell moment no es va afrontar la situació per un tema de rèdits polítics però estem tornant a entrar en un període similar i cal anticipar-nos i definir processos sense complexos, amb intel·ligència i prevenció.

Per continuar amb la dinàmica de creixement actual és necessari bastir una estratègia forta, coordinada i coparticipada entre administració i agents socials i econòmics, que eviti la vulnerabilitat per raons de formació i qualificació d’àmplies capes de la societat i que ajudi a gestionar amb encert els fluxos migratoris a mitjà i llarg termini.

Descarregueu el document complert a l'apartat d'estudis i informes.