La Cecot demana al Govern d'Espanya que malgrat que demà el Congrés no prorrogui l'estat d'alarma, mantingui l'ampliació dels ERTOs de força major

• L'atur registrat a Catalunya creix en 50.763 persones a l'abril fins a les 467.810 persones, un creixement del 12,2% respecte març

• La Cecot demana al Govern d'Espanya que malgrat que demà el Congrés no prorrogui l'estat d'alarma, mantingui l'ampliació dels ERTOs de força major i l'exoneració de quotes a la SS d'aquells ERTO amb causes relacionades amb la COVID-19, per tal que les empreses puguin anar incorporant als seus equips de treball a mesura que es recupera l'activitat. 

• La Cecot insisteix que administració, patronals i sindicats treballin amb celeritat i s'anticipin a la definició de mesures i polítiques d'ocupació com l'extensió del teletreball, el definir els sectors de futur immediat que requeriran de professionals, així com polítiques d'autoocupació.

El mes d'abril és un mes on habitualment es dóna una reducció de l'atur pels efectes de les vacances de Setmana Santa i per l'entrada en la precampanya d'estiu. Tanmateix, aquest mes d'abril ha acabat amb 467.810 persones aturades registrades a les oficines de Treball de Catalunya. Aquesta xifra suposa un augment de l'atur respecte del març del 12,2% i de 50.763 persones més en valors absoluts. La paralització de bona part de l'activitat econòmica provocada per la situació de pandèmia per la COVID-19 ha estat la causant directa d'aquest increment de l'atur del mes d'abril. Respecte al mes de març, l'augment de l'atur per sectors d'activitat ha incrementat amb intensitat en la construcció (+19,9%), els serveis (+12,7%) i la indústria (+10,8%).

En l'àmbit de les Comunitats Autònomes, el nombre de persones aturades registrades a les oficines del SEPE va augmentar en 282.891 persones al mes d'abril respecte al mes anterior, incrementant el nombre total d'aturats a 3.831.203 persones, el que suposa un increment del 7,97% respecte al mes de març. En termes absoluts, l'increment més gran de l'atur es registra al sector serveis, amb 219.128 persones(+8,76%). A la indústria puja en 26.832 (+8,92%), a la construcció s'incrementa en 25.055 persones (+7,84%) i en l'agricultura augmenta en 4.015 nous aturats (+2,52%).

Treballadors afectats per ERTOs

En aquests increments no es comptabilitzen els treballadors/es que es troben en suspensió d'ocupació o reducció horària a conseqüència dels ERTOs que a escala d'Espanya suposa el 24,25% dels afiliats al Règim General, és a dir a 3.386.785 de cotitzants. D'aquests, 3.074.462 es troben en situació d'ERTO per força major que podrien decaure en finalitzar l'estat d'alarma, amb el consegüent risc per al manteniment d'aquests llocs de treball i la viabilitat de les empreses.

Els sectors on hi ha més afiliats en un ERTO són serveis de menjar i begudes (726.137), comerç de venda al detall (448.243), comerç majorista (210.959) i serveis d'allotjament (206.379). Les comunitats on hi ha més ocupats afectats per ERTOs són Catalunya (678.684), Madrid (566.307), Andalusia (477.392) i Comunitat Valenciana (349.634).

Posicionament Cecot

Així doncs, l'ús d'aquest mecanisme temporal, està contribuint a reduir l'impacte de l'atur i possibilita un escenari on les empreses puguin reactivar l'activitat productiva. Tenint en compte que aquesta setmana s'inicia un procés de desescalada i recuperació gradual de l'activitat econòmica, la Cecot coincideix amb CEPYME i altres agents econòmics que es fa necessari mantenir la vigència dels ERTO, encara que s' acabi l'estat d'alarma, perquè les empreses puguin anar incorporant als seus treballadors conforme es recuperi l'activitat, evitant situacions extremes que puguin abocar a l'empresa al tancament definitiu, amb la consegüent pèrdua d'ocupació i destrucció del teixit productiu, que és la base per a la llarga i dura recuperació que tenim per davant. Les empreses estan intentant recuperar gradualment l'activitat, que fins ara ha estat pràcticament nul·la en molts sectors, i forçar-los a assumir el cost de la finalització d'aquests ERTO posaria en risc la continuïtat de moltes companyies, especialment pimes i també de l'ocupació.

Si demà el Congrés dels Diputats decidís donar per finalitzat l'estat d'alarma, des de la Cecot demanen al Govern d'Espanya que elabori un RDL que validi l'ampliació dels ERTO de força major o el trànsit cap als ERTO de causes productives, així com l'ampliació de l'exoneració de quotes a la Seguretat Social en els ERTO sempre que sigui per causa relacionada amb la COVID-19, sense necessitat que siguin de força major.

L'article 17 de la disposició final dècima del RDL11/2020, que modifica el RDL 8/2020 especifica que "sin perjuicio de lo anterior la vigència de las medidas previstas en este RDL, previa evaluación de la situación, se podrà prorrogar por el Gobierno mediante RDL". "Tenint en compte aquesta disposició, el Govern d'Espanya pot prorrogar sense cap impediment l'ampliació dels ERTO de força major i l'exoneració de quotes a la SS en els ERTO relacionats amb la COVID-19. Independentment de si es manté l'estat d'alarma o no", recorda Antoni Abad, president de la Cecot.

La caiguda esperada del PIB, la destrucció de teixit empresarial i les altes xifres de persones desocupades són l'escenari que ens espera un cop s'aixequi l'Estat d'Alarma, i sobre el qual hem de treballar per a atenuar els seus efectes sobre la població. La Cecot creu necessari actuar amb celeritat i, de manera consensuada administració i agents socials i econòmics, en dos eixos:

• D'una banda, anticipant ja la definició de mesures i polítiques d'ocupació orientades a facilitar l'extensió del teletreball (total o parcial); determinar els sectors de futur immediat que requeriran professionals; dissenyant plans d'anàlisi competencial a persones aturades que permetin el reciclatge professional i, en definitiva, promoure la col·laboració publicoprivada en plans de reinserció laboral. En aquest sentit també prendran importància lespolítiques de foment de l'autoocupació, l'emprenedoria o la reempresa.

• De l'altra, injectant liquiditat de manera directa a les empreses, no només pot suposar el no poder arrencar l'activitat amb certa rapidesa sinó que pot provocar el tancament definitiu i, en conseqüència, l'increment de l'atur i la caiguda d'ingressos a les arques públiques. Fet que dificultarà l'abonament de la major part de prestacions.