La Cecot considera que ara és el moment oportú per una revisió en profunditat del model de mecenatge i demana a la Ministra d’Hisenda que homologui els estímuls a tipus europeus

• Abad: “La Llei de Mecenatge és important per atendre necessitats, que ja tenim i que tindrem en els propers anys, de tipus socials, culturals o d’investigació. Necessitem enfortir la societat perquè esdevingui motor d’activitat d’interès general sota un lideratge públic dels Governs, i fugir d’una planificació on l’Estat decideix en tot moment què convé a la societat”. 

• A diferència del que succeeix a Espanya, gran part dels països del nord d’Europa confien en la ciutadania a l’hora d’impulsar iniciatives de retorn social i les bonifiquen amb deduccions d’entre un 66% i un 100%.

En una carta adreçada a la Ministra d’Hisenda, M. Jesús Montero, la Cecot ha proposat l’homologació europea i la implementació de mesures urgents que incentivin al mecenatge per a atendre les necessitats que entitats de tota mena (socials, culturals, de recerca, etc.) tenen i tindran en els pròxims temps. “És una proposta que va en la línia de vincular a la ciutadania en aspectes socials vitals, tal i com hem reivindicat en més d’una ocasió”, afirma Antoni Abad, president de la Cecot, “i ara és un molt bon moment per posar sobre la taula un nou model de mecenatge i cooperació social que es basi en l’apoderament d’aquesta ciutadania per impulsar projectes d’interès social que reverteixin en recerca, cultura o tercer sector”.

A criteri de la Cecot, la millora de la Llei del Mecenatge és i serà, en els pròxims mesos, una reivindicació continuada per part de tots els sectors afectats per la pandèmia que necessiten poder captar recursos que, en data d'avui, és difícil obtenir dels pressupostos públics. D'altra banda, apoderar a la societat civil i involucrar-la en allò que és vital per al seu entorn, també estimula i mobilitza majors recursos, tal com s'ha demostrat en països del nostre entorn amb excel·lents pràctiques, com per exemple a França.

Si bé una reforma de la Llei del Mecenatge comporta la seva reflexió i el seu temps, sí que hi ha mesures d'urgència que podrien complementar les que ja s'han publicat en el Reial decret llei 17/2020. “Al nostre entendre, per a aconseguir els objectius que es proposa el govern en aquesta norma seria necessari afegir-li un increment del límit per al càlcul de la deducció incrementant-lo del 10% actual de la base imposable, al 20%. Entenem que incrementar 5 punts l'incentiu és insuficient si volem mobilitzar recursos de manera substancial i oferir un atractiu al donant que li faci plantejar multiplicar les seves aportacions”, explicita Abad a la carta.

D'altra banda, des de la Cecot es creu que limitar aquesta millora dels incentius només a les persones físiques és limitar molt la capacitat de mobilitzar recursos. Al llarg d'aquests anys la implicació de les empreses en la seva Responsabilitat Social Corporativa s'ha anat incrementant i ara és un excel·lent moment per a estimular-la. Establir igualment un increment de 5 punts percentuals de deducció i un increment del límit de base imposable de fins al 20% seria un pas important cap a aquest objectiu de captació de recursos per a les activitats d'interès general. “Les propostes que plantegem, fins i tot adoptant-les, continuen estant a la cua de les quals gaudeixen ciutadans i empreses de la resta de principals estats europeus. Necessitem homologar-nos amb Europa i adoptar incentius que superin el 35% de deduccions actuals a Espanya i apropar-nos a tipus superiors al 66%, com els que es presten a gran part dels països del nord d’Europa”, explica el president de la Cecot.

Per altres països sabem que el retorn supera amb escreix una suposada caiguda d’ingressos per part de l’Estat. El retorn de l’acció de mecenatge es multiplica perquè activa palanques que mouen tota la societat. “Des d’una visió filantròpica l’aportació de valor social és molt superior al possible menys ingrés de l’estat. La generació d'activitat d'alguns sectors importants com el cultural, per exemple, que al seu torn també generaria llocs de treball i, en conseqüència, menors prestacions i major recaptació, i al seu torn aportaria recursos a sectors tan necessaris com l'assistència social o la recerca contribuint a una major pau social”, exposa Abad, qui conclou que “aquest compromís de les persones (físiques i jurídiques) amb la societat, produeix un factor multiplicador positiu.”