Sala de prensa

Informe de propostes i mesures per afrontar la caiguda de la població activa

Entre 2013 i 2018 el nombre de persones ocupades a Catalunya ha incrementat en 370.100, tanmateix la població activa per al mateix període ha disminuït en 120.200 persones.

Des de la Cecot hem elaborat un document amb mesures i propostes pensades per ajudar a evitar la caiguda de la població activa en els propers anys i assegurar la viabilitat del sistema econòmic, social i laboral. El creixement econòmic d’un territori s’ha sustentat, històricament, per la correlació entre la població activa i el PIB. L’entitat fonamenta les propostes a partir de tres elements: la qualificació de la població autòctona, la natalitat i la immigració, tenint en compte que l’impacte de les mesures sobre aquests eixos és a mig-llarg termini.

La demografia té un impacte directe en àmbits com el mercat de treball, les pensions, la sanitat, l’ensenyament o el model de ciutat entre d’altres. Els diferents actors de la societat ens trobem immersos en el debat sobre les implicacions de la digitalització i l’impacte que el desenvolupament i implementació de la tecnologia en els processos productius pot tenir sobre els llocs de treball, ja sigui per la desaparició de llocs, ja sigui pel grau d’especialització i alta qualificació, ja sigui per deixar de fer tasques amb poc valor i dedicar-nos més a l’atenció de persones. Aquesta realitat obliga a definir una estratègia conjunta i comuna que marqui l’eix d’actuació de les accions que es desenvolupin des de qualsevol àmbit de la societat.

Tenint en compte les dades demogràfiques i si el ritme de l’economia catalana continués creixent com ara, en poc més de dos anys i mig no hi haurà suficient població activa per cobrir les demandes d’aquí la importància de treballar per la qualificació professional de manera coordinada entre els representants d’Ensenyament, Treball i Empresa amb celeritat i amb visió a futur.

Per continuar amb la dinàmica de creixement actual és necessari bastir una estratègia forta, coordinada i coparticipada entre administració i agents socials i econòmics, que eviti la vulnerabilitat per raons de formació i qualificació d’àmplies capes de la societat i que ajudi a gestionar amb encert els fluxos migratoris a mitjà i llarg termini.