AQUEST CAP DE SETMANA OBRIM L'EDIFICI INSTITUCIONAL | FIRA MODERNISTA DE TERRASSA

Visita l'interior de la seu Cecot (Antic Magatzem Pasqual Sala) | 8 i 9 de maig.

La nostra seu central està ubicada a l’emblemàtic edifici de l’antic Magatzem Pasqual Sala, al número 6 del carrer Sant Pau de Terrassa i és un edifici que va ser emprat com a magatzem tèxtil entre el 1893 i el 1944, formant part d’una tipologia d’edificis que ha destacat sempre a Terrassa per la qualitat i l’originalitat de la seva arquitectura. 

La seu és una bona mostra dels corrents eclèctics del final del segle XIX i es situa en la línia de construccions contemporànies innovadores que en aquell moment començaven a proposar una nova perspectiva on l'estil arquitectònic no era únicament un embolcall de l'estructura arquitectònica, sinó que forma i construcció estaven concebudes des del mateix principi compositiu. L'edifici forma part de l'arquitectura industrial catalana més moderna.

L’any 1944 l’Institut Industrial | Gremi Tèxtil adquireix l’edifici i realitza una important reforma de la mà de l’arquitecte Josep Soteras i del decorador Antoni Badrinas per tal d’adequar-lo al nou ús i també amb l’objectiu d’instal·lar a la gran sala central el Museu Tèxtil Biosca (actual Centre de Documentació i Museu Tèxtil que, enguany, celebra el seu 75è aniversari).

Els magatzems se situaven als carrers pròxims a l'estació del Nord, per on arribaven els viatjants a la ciutat i eren l'aparador de les noves indústries, per la qual cosa sempre han presentat les solucions constructives més arriscades o les façanes més originals. 

L'aspecte més interessant de la construcció de la nostra seu és la gran cúpula central que s'utilitzava com a sala d'exposició i vendes.

Exposició #MiremElPassat | Sala Cima de la seu Cecot

L'antic magatzem Pasqual Sala (actual seu de la patronal Cecot) acull, a partir del 8 de maig, l'exposició #MiremElPassat, que és un recull de fotografies de tres destacats fotògrafs catalans –Emili Juncadella, Frederic Juandó Alegret i Antoni Gallardo i Garriga– al voltant de les temàtiques d’esports i de societat que ens permet apropar-nos a la Barcelona del primer terç del segle xx.  

Són imatges que ens parlen de la vida i els costums d'aquella època, de llocs i de maneres de fer que avui podem reconèixer amb curiositat i sorpresa. Instants immortalitzats en blanc i negre que, un segle després, han tornat a l'actualitat gràcies a l'èxit de la seva difusió a les xarxes socials, amb l'etiqueta #MiremElPassat. Bona part de les imatges mostren escenes relacionades amb l’esport, una activitat que va guanyar una gran popularitat i que llavors s’entenia com a sinònim de progrés i modernitat. Entre els esports representats hi ha el futbol, la natació, el tenis, el ciclisme i el motor, però també d’altres més minoritaris, com ara la lluita grecoromana, ben populars en aquell moment.

La Diputació de Barcelona, a través de la Subdirecció d’Imatge Corporativa i Promoció Institucional, l’Arxiu General, l’Oficina de les Dones i LGTBI i el Centres de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de Barcelona conjuntament amb l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona, han fet possibles la recuperació i la transmissió d'aquest patrimoni comú, una mirada al passat que ens convida a reflexionar sobre el nostre present i futur.

La mostra també aplega fotografies de societat, que ens acosten a una ciutat en constant efervescència. Fa un retrat de la burgesia benestant, però també hi podem veure escenes sorprenents del dia a dia, com ara ovelles al passeig de Gràcia i gallines a la Rambla o la famosa nevada del 1914. En resum, es tracta d’un aplec de fotografies que ens mostra la vida i els costums de la Barcelona del primer terç del segle xx.

Imatge 1: Joan Martí i Viñolas (1887-1978) va ser un ciclista pioner. Va néixer a la Garriga, d’aquí que fos conegut com a «Joan Martí de la Garriga». Va ser un ciclista molt reeixit i molt popular: campió de la Volta al País Basc i campió d’Espanya. La Primera Guerra Mundial va tallar la seva carrera esportiva perquè no va poder competir durant aquells anys. Tenia una peculiar dieta abans de cada cursa: fruita, cafè, sucre i conyac.

Imatge 2: El primer vol complet a Espanya. El pilot era el francès Lucien Mamet, l’aparell pesava 200 quilos, feia una longitud de 8 metres
i podia córrer 75 km/h. Durant el vol, que va durar dos minuts, va fer una volta a l’hipòdrom de Can Tunis, però va topar amb el terra
i Mamet va saltar. En un enlairament posterior, l’avió va aguantar una mica més, al voltant de sis minuts.