Actualidad

Aquest cap de setmana obrim l'edifici institucional de la nostra seu per Fira Modernista de Terrassa

Visita l'interior de la seu Cecot, l'emblemàtic edifici de l'antic Magatzem Pasqual Sala els dies 8 i 9 de maig.

La nostra seu central està ubicada a l’emblemàtic edifici de l’antic Magatzem Pasqual Sala, al número 6 del carrer Sant Pau de Terrassa i és un edifici que va ser emprat com a magatzem tèxtil entre el 1893 i el 1944, formant part d’una tipologia d’edificis que ha destacat sempre a Terrassa per la qualitat i l’originalitat de la seva arquitectura. 

La seu és una bona mostra dels corrents eclèctics del final del segle XIX i es situa en la línia de construccions contemporànies innovadores que en aquell moment començaven a proposar una nova perspectiva on l'estil arquitectònic no era únicament un embolcall de l'estructura arquitectònica, sinó que forma i construcció estaven concebudes des del mateix principi compositiu. L'edifici forma part de l'arquitectura industrial catalana més moderna.

L’any 1944 l’Institut Industrial | Gremi Tèxtil adquireix l’edifici i realitza una important reforma de la mà de l’arquitecte Josep Soteras i del decorador Antoni Badrinas per tal d’adequar-lo al nou ús i també amb l’objectiu d’instal·lar a la gran sala central el Museu Tèxtil Biosca (actual Centre de Documentació i Museu Tèxtil que, enguany, celebra el seu 75è aniversari).

Els magatzems se situaven als carrers pròxims a l'estació del Nord, per on arribaven els viatjants a la ciutat i eren l'aparador de les noves indústries, per la qual cosa sempre han presentat les solucions constructives més arriscades o les façanes més originals. 

L'aspecte més interessant de la construcció de la nostra seu és la gran cúpula central que s'utilitzava com a sala d'exposició i vendes.

Exposició #MiremElPassat | Sala Cima de la seu Cecot

L'antic magatzem Pasqual Sala (actual seu de la patronal Cecot) acull, a partir del 8 de maig, l'exposició #MiremElPassat, que és un recull de fotografies de tres destacats fotògrafs catalans –Emili Juncadella, Frederic Juandó Alegret i Antoni Gallardo i Garriga– al voltant de les temàtiques d’esports i de societat que ens permet apropar-nos a la Barcelona del primer terç del segle XX.

Són imatges que ens parlen de la vida i els costums d'aquella època, de llocs i de maneres de fer que avui podem reconèixer amb curiositat i sorpresa. Instants immortalitzats en blanc i negre que, un segle després, han tornat a l'actualitat gràcies a l'èxit de la seva difusió a les xarxes socials, amb l'etiqueta #MiremElPassat. Bona part de les imatges mostren escenes relacionades amb l’esport, una activitat que va guanyar una gran popularitat i que llavors s’entenia com a sinònim de progrés i modernitat. Entre els esports representats hi ha el futbol, la natació, el tenis, el ciclisme i el motor, però també d’altres més minoritaris, com ara la lluita grecoromana, ben populars en aquell moment.

La Diputació de Barcelona, a través de la Subdirecció d’Imatge Corporativa i Promoció Institucional, l’Arxiu General, l’Oficina de les Dones i LGTBI i el Centres de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de Barcelona conjuntament amb l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona, han fet possibles la recuperació i la transmissió d'aquest patrimoni comú, una mirada al passat que ens convida a reflexionar sobre el nostre present i futur.

La mostra també aplega fotografies de societat, que ens acosten a una ciutat en constant efervescència. Fa un retrat de la burgesia benestant, però també hi podem veure escenes sorprenents del dia a dia, com ara ovelles al passeig de Gràcia i gallines a la Rambla o la famosa nevada del 1914. En resum, es tracta d’un aplec de fotografies que ens mostra la vida i els costums de la Barcelona del primer terç del segle xx.

Imatge 1: Joan Martí i Viñolas (1887-1978) va ser un ciclista pioner. Va néixer a la Garriga, d’aquí que fos conegut com a «Joan Martí de la Garriga». Va ser un ciclista molt reeixit i molt popular: campió de la Volta al País Basc i campió d’Espanya. La Primera Guerra Mundial va tallar la seva carrera esportiva perquè no va poder competir durant aquells anys. Tenia una peculiar dieta abans de cada cursa: fruita, cafè, sucre i conyac.

  

Imatge jornada portes obertes Fira Modernista