Acord Nacional de Bases per a la Reactivació Econòmica amb Protecció Social
El pacte rubricat avui estableix un model productiu que contempla com a eixos: l’economia per la vida, la digitalització, la transició ecològica i l’economia del coneixement. Un model productiu que vol impulsar un creixement econòmic i sostingut, inclusiu i sostenible amb treball de qualitat d’acord amb l’ODS 8 de treball digne i creixement econòmic.
ACORD NACIONAL DE BASES PER A LA REACTIVACIÓ ECONÒMICA AMB PROTECCIÓ SOCIAL
DIAGNOSI
La COVID-19 ha comportat una pandèmia de conseqüències devastadores per a la salut de persones d’arreu del món. Aquesta pandèmia agreuja, a més, la desigualtat i la pobresa que ja existia i alhora té un gran impacte en l’economia del món desenvolupat, perjudicant especialment la viabilitat de del teixit empresarial. El confinament per evitar l’expansió del virus ha aturat les economies, el seu creixement, i ha produït una desacceleració i caiguda molt ràpida en l’activitat econòmica. Aquesta situació tan adversa, que és susceptible de ser temporal, només ho serà si hi ha una col·laboració i cooperació de tots els agents, en tots els espais. Cal alinear al màxim l’esforç i les prioritats per reactivar l’economia i evitar el creixement de les desigualtats i de la pobresa; per això, els governs i administracions han de mantenir de forma sostinguda els màxims espais de cooperació i interlocució amb els agents socials i econòmics.
Les previsions macroeconòmiques indiquen, per a l’any en curs a Catalunya, una pèrdua del PIB d’almenys un 8,8%, amb una taxa d’atur del 18% i una pèrdua del 7,6% de llocs de treball. Quant al 2021, es preveu un creixement del 5,1%, una taxa d’atur d’un 15,9% i la recuperació de només el 2,9% dels llocs de treball. L’impacte de la crisi a l’economia catalana seria inferior al del conjunt de l’Estat (on s’espera una pèrdua del 9,2% del PIB i una taxa d’atur que podria arribar al 19%), però les previsions són més pessimistes que per a l’Eurozona (on s’estima una pèrdua del 7,7% del PIB i un sostre de taxa d’atur del 9,6%1).
1 Font: Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda. Previsions macroeconòmiques. Escenari macroeconòmic de Catalunya. 2020 i 2021.
La situació actual de l’economia es constata i s’objectiva en els indicadors d’impacte en activitat, en empreses, en el mercat de treball. Així, segons dades d’afiliació a la Seguretat Social a 30 de juny, la pèrdua de llocs de treball neta durant la crisi sanitària ha estat de 134.009 llocs. Cal afegir, a més, que s’han tramitat més de 98.000 ERTO, la qual cosa ha suposat que almenys 725.000 persones treballadores haurien pogut veure’s incloses en les mesures de suspensió o reducció dels expedients temporals de regulació d’ocupació. Tot i que en queden afectades prop de 381.000 (per tant, la recuperació és més lenta del que es podria esperar), és un escenari probable que moltes d’aquestes persones, si retornen a l’activitat, ho facin amb dificultats, ja siguin de sostenibilitat de la seva activitat o i amb risc per a la viabilitat dels seus llocs de treball, atès que probablement caldrà mantenir encara durant cert temps les mesures de limitació de l’activitat. (2)
Altres indicadors que reforcen la pèrdua de fortalesa empresarial del nostre país són, per exemple: la pèrdua del 8,5% del nombre de comptes de cotització d’empreses durant els darrers mesos respecte a les mateixes xifres de 2019, o prop de 2.500 empreses menys que a desembre de 2019 en l’àmbit industrial. D’altra banda, la producció industrial ha caigut també de cop: pèrdues del 43% a l’automoció; del 32,7%, a la industria extractiva; del 23,2%, a la tèxtil; del 19%, a la de maquinària i del 16,8%, a la metal·lúrgica. Aquestes davallades no s’han compensat amb el creixement de sectors com el farmacèutic, d’un 4,8%; el de l’energia, d’un 1,6% o la indústria de l’alimentació, d’un 1,5%. (3)
Les exportacions catalanes han caigut un 13,2% respecte de l’any 2019, fins als 5.570 milions d’euros (la xifra més baixa des de 2014). Destaca novament la davallada de l’automoció, amb un 39%, i el descens d’exportacions de la indústria tèxtil i de confecció, amb un 34,8%. Els productes farmacèutics i l’alimentació i begudes tenen pujades del 26% i del 20,6%, respectivament. (4)
Una de les realitats més crues que l’anterior crisi ens va deixar és l’augment de la pobresa i la desigualtat. En pocs anys vam passar d’un creixement desmesurat a un enfonsament de l’economia i a la destrucció de molts llocs de treball, cosa que va estroncar els projectes de vida de moltes persones. Tot i que la recuperació econòmica iniciada a mitjan 2013 s’estava consolidant, els efectes socials negatius d’aquella crisi encara persisteixen avui dia.
La crisi que patim ara s’ha de superar procurant mantenir vives el major nombre d’empreses possibles i evitant deixar les persones enrere. Per això cal preservar els instruments que creen riquesa, però també, que ho facin amb la suficient eficiència per generar els equilibris necessaris que evitin l’increment dels indicadors de pobresa i de precarietat, mitjançant l’enfortiment de l’estat del benestar i millorant els nivells de cohesió social i de reducció de desigualtats.
Aquestes realitats socials s’han d’afrontar en la recuperació econòmica, i per això es plantegem un pacte que adopta la forma d’Acord nacional de bases per la reactivació econòmica amb protecció social, amb voluntat
expressa que les mesures, accions, acords, pactes i altres instruments normatius, polítics, pressupostaris i de negociació col·lectiva tinguin com a prioritat l’activació econòmica orientada a la recuperació social.
Més i millors instruments d’activació econòmica per garantir el benestar de la nostra ciutadania i el reforç dels serveis públics. Inversió, predistribució en sectors estratègics de la nostra economia, generació de teixit productiu per un adequat i equilibrat retorn al bé comú en forma de llocs de treball de qualitat. Aquest ha de ser l’enfocament primordial de la reactivació econòmica amb protecció social.
Per donar resposta a aquestes necessitats, els signants d’aquest Acord nacional de bases per la reactivació econòmica amb protecció social
ACORDEN:
1. Posar totes les eines pel compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030, preferentment dels tres primers (1-Fi de la pobresa, 2-fam zero i 3-salut i benestar).
2. Impulsar un creixement econòmic i sostingut, inclusiu i sostenible amb treball de qualitat d’acord amb l’ ODS 8 de treball digne i creixement econòmic, tenint en compte que les conseqüències de la pandèmia han afectat més a la població més vulnerable. En aquest sentit, s’acorda fomentar la creació de llocs de treball inclusius i sostenibles.
3. Establir criteris d’equitat de gènere i demogràfics que garanteixin la igualtat d’oportunitats per a totes les persones i guiïn tots els eixos del model productiu proposat.
4. Establir mesures per assegurar la igualtat de tracte i la no discriminació de les persones: impulsar una llei de la gent gran, aprovar la llei per a la igualtat de tracte i no discriminació, generar processos per remoure la bretxa digital i reduir les dificultats d'accés a les TIC de les persones vulnerables.
5. Promoure la igualtat efectiva entre dones i homes, combatre les desigualtats de gènere en la vida social i el treball, prevenir i lluitar contra la violència masclista i impulsar la coresponsabilitat en la conciliació amb polítiques públiques, partides pressupostàries i acords a les empreses, per contrarestar l’especial afectació que la crisi té en aquests espais.
1. Prioritzar en tots els espais de reactivació els eixos estratègics de l’economia per la vida (en àmbits com treball, alimentació, sistema sanitari i residencial, protecció social, cultura i esports, habitatge, serveis a les persones, lleure educatiu, etc.); la digitalització (als sectors productius, al sector públic, amb el desplegament del govern digital, en l’educació, en les noves economies digitals, etc.); la transició ecològica (en matèria d’eficiència energètica, de mobilitat sostenible, de turisme sostenible, d’economia circular i verda, d’agricultura i ramaderia sostenible i de proximitat, etc.) i la societat del coneixement (al sistema educatiu, l’universitari i en la formació professional; al sistema de ciència, incentivant la transferència de coneixement al sector productiu, etc.).
2. Prioritzar i executar programes d'inversió pública específics en sectors d'especial interès social (sanitat, infraestructures, recerca, medi ambient, educació), que suposin la generació d'ocupació durant un període de temps determinat, impulsant en aquest temps el desenvolupament de l'activitat i augmenti l'ocupació.
3. Garantir el ple desplegament de l’actual Pacte Nacional per la Industria (PNI) fins a arribar al 100% de acompliment i concertar un nou Pacte, que haurà de comptar amb la dotació pressupostaria necessària, que contingui una estratègia industrial i productiva orientada a garantir l’equilibri territorial i social, que atengui a les necessitats socials i respectuosa amb el medi ambient, a les estratègies sectorials i territorials, i que compti amb inversions públiques per al’economia real, la R+D+I i criteris de Transició Justa, així com incentius a la indústria, en el curt termini, per la reactivació d’activitats i subsectors en risc. Alhora, haurà de ser una Pacte amb mesures a mitjà i llarg termini, per impulsar els canvis de model productiu i de model energètic, associades al Pla Nacional Integrat d’ Energia i Clima 2021-2030 (PNIEC), sota el marc legislatiu i el mandat de la llei de Canvi Climàtic de Catalunya, i la llei de Transició Energètica de Catalunya.
4. Impulsar la reconversió del sector de la automoció perquè pugui seguir sent un referent en la creació de riquesa i llocs de treball.
5. Establir en els plecs de clàusules de la contractació administrativa, mecanismes de supervisió del pagament dels contractistes als subcontractistes i seguir fomentant la divisió en lots de contractes allà on sigui raonable.
6. Desenvolupar les infraestructures i el model de mobilitat, com a elements centrals en la reconstrucció de l’economia i del teixit productiu i que poden contribuir a la cohesió social i l’equilibri territorial i impulsar els sectors que poden contribuir a una transformació, basada en l’estalvi i l’eficiència energètica, la circularitat dels fluxos de materials i d’energia, i la reorientació de la urbanització i rehabilitació d’edificis, per avançar cap a un model productiu de més valor afegit, més capaç de reactivar l’economia i de crear ocupació de qualitat.
7. Atendre i prioritzar les recuperació i protecció social cap a sectors afectats especialment per les mesures preses en la crisi de la COVID 19 per l’estacionalitat de l’activitat, per les limitacions d’aforament establertes o bé perquè responen a consum grupal, entre d’altres circumstàncies.
8. Donar suport a un model de desenvolupament de valor afegit i impulsar el Pacte per la Societat del Coneixement, per assolir una despesa global en R+D+I del 2,12% del PIB català l’any 2024.
9. El Govern es compromet a mantenir -i a intensificar quan calgui- el suport financer per a la viabilitat de les empreses amb dificultats a través dels instruments financers de l’Institut Català de Finances. Les mesures de suport, que podran anar acompanyades de compromisos d’estabilitat en l’ocupació, també podran comportar -si escau- la participació del Govern en els àmbits més estratègics. Aquestes mesures han d’anar orientades a l’impuls del dimensionament de les empreses més petites.
10. Posar el focus de la generació de llocs de treball presents i futurs, en el treball digne i de qualitat. En aquest sentit les parts es comprometen a promoure treball estable i de qualitat en tots els àmbits d’actuació sectorials i territorials.
11. Implementar polítiques enfocades a assentar i atreure població a les comarques afectades per la despoblació, mitjançant el desenvolupament d’estratègies territorials, per dinamitzar-les i reforçar alhora la cohesió social i territorial.
12. Treballar per l’eradicació del frau laboral i la vulneració de drets, la competència deslleial i l’economia submergida, així com per garantir i millorar la seguretat i salut laboral, promovent actuacions inspectores en els àmbits més afectats, i incrementant la dotació de la Inspecció de Treball a Catalunya cap a les ràtios recomanades per l’OIT.
13. Continuar la coordinació de la formació, la qualificació professionals i el desenvolupament de les lleis de formació i qualificació professional i del sistema d’ocupació de Catalunya, tot desplegant l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals, amb una dotació pressupostària adequada als seus objectius.
14. Assentar les bases del desplegament de les energies renovables a Catalunya, tant l’eòlica, la biomassa, com la fotovoltaica, tot propiciant alhora, l’eficiència energètica per reduir el consum, amb participació del territori, per assolir els objectius dels Plans d’Energia i Clima tant de la UE com de Catalunya, amb la planificació d’inversions plurianuals per part del govern per tal de concretar partides pressupostaries.
15. Impulsar la mobilitat elèctrica i de la infraestructura de recàrrega que la pot fer possible. Quantificar la inversió pública necessària per a tal fi.
16. Fomentar la simbiosi industrial com a via per assolir l’economia circular i impulsar la bioeconomia com a font de noves oportunitats de negoci i nous filons d’ocupació. Complir amb el Pacte Nacional per a la Indústria i passar de l’agencia de residus a l’agencia de recursos.
17. Crear un espai estable d’anàlisi permanent del treball de les cures i de la llar al si del Consell de Relacions Laborals que avaluï i realitzi propostes en aquest àmbit amb l’objectiu de promoure accions en matèria d’igualtat, atès el seu biaix de gènere, que evidenciï el seu pes específic i rellevància per a l’economia, i es d’on es pugui promoure la seva dignificació, abordant una estratègia catalana per la regulació del treball a la llar i l’atenció a domicili amb l’objectiu de regularitzar la relació laboral i l’arrelament de les persones estrangeres que hi participen.
18. Avançar en la direcció cap a una millor distribució temporal i territorial de l’activitat turística, orientada a l’increment de la despesa per visitant i a una major diversificació de l’oferta, tot atenent a la pautes pròpies del desenvolupament sostenible i des de la concertació. Desplegar les mesures necessàries que permetin la supervivència de les empreses del sector i el manteniment de l’ocupació tot focalitzant iniciatives en tres camps: el rescat, l’estímul de la demanda i la competitivitat a través de la innovació, la sostenibilitat, el talent i el coneixement.
1. Sol·licitar que els fons procedents de les cotitzacions de formació professional siguin posats a la disposició de les comunitats autònomes per poder així dur a terme l'objecte per al qual van ser previstos a l'origen, per a oferir una formació adequada que permeti la inserció laboral d'aquells que per unes circumstàncies o d’altres s'han quedat fora del mercat de treball, així com la qualificació professional de les persones treballadores en actiu.
2. Fixar com a prioritats i objectius a assolir en el desenvolupament de les polítiques actives d’ocupació:
a. implementació com un servei permanent en el temps, gratuït i universal, al qual puguin accedir totes les persones en qualsevol moment de la seva vida,
b. treballar per garantir una correcta dotació pressupostària incrementant la inversió a les polítiques actives d’ocupació fins a un percentatge del PIB equiparable al que inverteixen els països europeus més avançats,
c. implementar programes de polítiques actives vinculades a les estratègies públiques de Transició Justa, que contribueixin a una inserció real de les persones en situació d’atur, que millorin les capacitats i habilitats de les persones treballadores i afavoreixin l'accés i la permanència en el treball,
d. garantir el desplegament territorial de les polítiques actives d’ocupació com a factor clau per generar dinàmiques de recuperació adaptades a les diferents realitats socioeconòmiques de Catalunya.
3. Enfortiment dels serveis públics d’ocupació amb la dotació de mitjans tècnics i materials necessaris, però especialment, treballant per dotar-los de professionals amb la necessària estabilitat laboral, per tal que es puguin potenciar les tasques d’orientació i seguiment de les noves necessitats derivades de la crisi, així com per garantir la qualitat i eficiència dels serveis ocupacionals.
4. Promoure mesures concretes per afavorir el manteniment de l'ocupació, l'impuls de noves activitats i el canvi cap a un nou model productiu que enforteixi el teixit econòmic més sostenible, permanent i que sigui generador de treball verd i de qualitat. En aquest sentit, les accions que s’han de prioritzar són: la inversió en obra pública, el suport al teixit empresarial en perill, i la conservació de llocs de treball.
5. Elaborar un pla de xoc amb la dotació econòmica necessària per millorar l’ocupabilitat de les persones en situació de desocupació, que inclogui itineraris integrals d’orientació, requalificació professional i acompanyament en la reinserció laboral, així com ajuts adreçats a les empreses per tal que creïn ocupació estable i de qualitat. Concretament haurà de proposar itineraris específics per a persones en situació d’atur de llarga i molt llarga durada i persones majors de 45 anys; per a joves; per a treballadors i treballadores que no recuperin el seu lloc de treball després d'un ERTO/ERO; per a persones treballadores de sectors amb pèrdua d’ocupació que puguin, mitjançant una acció formativa específica, reinsertar-se en els sectors susceptibles de crear ocupació; i, amb especial atenció als treballadors i treballadores fixos discontinus del sector del turisme que esgotaran les prestacions de desocupació i no tindran accés a noves prestacions.
6. Establir ajudes a les empreses i treballadors i treballadores autònoms per a la contractació de col·lectius amb especials dificultats d’inserció, amb perspectiva de gènere, joves, majors de 45 anys, persones aturades de llarga i molt llarga durada i persones amb discapacitat.
7. Millorar els mecanismes de cobertura de la Renda garantida de ciutadania, tot aprofitant la coordinació i possibilitat de compassar-la amb l’Ingrés mínim vital, per donar resposta a les persones en situació d’atur que no tinguin garantida protecció, així com per a aquells col·lectius amb treballs intermitents o parcials, i especialment vulnerables, amb ingressos precaris.
8. Impulsar o reforçar amb caràcter extraordinari mesures de protecció i ajuts per a les persones treballadores afectades per la crisi sanitària:
a. per a pèrdua d’ingressos per mesures de conciliació, especialment famílies monoparentals o monomarentals.
b. afectades per ERTO amb baixos ingressos i sense protecció que no s’han reincorporat als llocs de treball o que han perdut la feina.
9. Promoure la millora de les condicions laborals, i especialment, salarials, de les persones que treballen en l’àmbit residencial social, millorant la dotació pressupostària amb la revisió del sistema de preus i tarifes. Compensar, mitjançant la facturació, les despeses i sobre costos derivats del Pla de contingència per a aquest sector.
10. Seguir avançant per trencar la bretxa d’accés al mercat de treball de les persones amb discapacitat, tot vetllant per l’impuls decidit del trànsit cap el mercat ordinari de les persones amb discapacitat, que ha de ser el veritable objectiu de les polítiques d’ocupació. En aquest sentit els signants d’aquest Acord es comprometen a seguir treballant en els diferents espais de concertació i negociació per definir polítiques d’ocupació dirigides a facilitar la integració en el mercat de treball ordinari amb treball de qualitat, promoure polítiques d’especial suport i d’activació de les persones amb especials dificultats, tot revisant el model de treball amb suport i de Centres Especials de Treball (CET), així com reforçar les mesures de contractació a persones amb discapacitat a les empreses en compliment de la normativa que en regula l’obligació.
11. Canviar el nostre model de serveis socials i apostar perquè l’eficàcia d’aquest sector es regeixi per criteris d’equitat, universalització, professionalització, qualitat contrastada i supervisada pels poders públics, transformant els models de relació i millorant el finançament, apostant per la formació, la qualificació i l’acreditació professionals i estabilitat del sector, així com per una adequada política de seguretat i salut laboral, i també, adequant les ràtios a l’àmbit residencial.
12. Desenvolupar el II Pla Estratègic de Serveis Socials PEES: incrementant els recursos que es destinen al sector del serveis socials, apostant per la professionalització i estabilitat del sector, i millorant les condicions de treball, la formació i la promoció dels treballadors i treballadores.
13. Incrementar la dotació de professionals de l’àmbit sanitari i social per tal de garantir una efectiva supervisió de les polítiques públiques, tot situant alhora el sector públic com a pilar des del que es substancia la possibilitat de dotar la ciutadania d’instruments per l’exercici dels seus drets. Enfortir i donar centralitat al sistema de l’atenció primària, dotar-lo de professionals suficients en les tasques de detecció, seguiment i contenció del contagi i entre d’altres els recursos pel rastrejament dels contactes dels positius.
14. Elaborar un pacte nacional per a la protecció social que, d’acord la Llei de l’Agència Catalana de Protecció Social, afronti els reptes a curt i mitjà termini en matèria de protecció social a Catalunya i estableixi les bases del sistema català de protecció social.
15. Impulsar la llei catalana d’autonomia personal i treballar per aconseguir els recursos necessaris per garantir la suficiència econòmica que garanteixi el benestar de les persones que hi accedeixen, millorant l’àmbit residencial, tot enfortint el circuit d’assistència a les persones, l’atenció domiciliària i de proximitat, per donar resposta a l’envelliment de la població i l’increment de les necessitats d’atenció social de col·lectius vulnerables.
16. Crear un servei d’acompanyament als deutors en situació d’insolvència que perquè puguin sol·licitar i assolir acords extrajudicials de pagaments (AEP) amb els seus creditors, amb l’objectiu de garantir noves oportunitats, per la seva reincorporació a l’activitat econòmica i limitar així el risc d’abandonament de l’activitat.
17. Establir ajudes d'emergència social amb motiu de la COVID19, garantint una alimentació bàsica per a totes les persones, i l'accés a subministraments essencials com ara l'aigua, l'electricitat, el gas i la calefacció, dotant de recursos econòmics als serveis socials, tant autonòmics i com locals per a evitar els talls de subministrament energètic per impagament de les llars més vulnerables i en risc d'exclusió social.
18. Impulsar mesures que protegeixin el dret a l'habitatge i per fer front a la pobresa energètica. A més de les mesures pal·liatives que s’han desplegat per fer front als efectes socials de la COVID-19, s’han d’aplicar mesures estructurals que continuïn vigents una vegada superem aquesta crisi:
a. assegurar que cap persona en situació especialment vulnerable amb un lloguer o hipoteca acumuli un deute insostenible, a tal efecte possibilitar la concessió d’ajuts pel pagament de lloguers i hipoteques a llars especialment vulnerables que hagin vist empitjorada la seva situació per la crisi provocada a causa de la COVID-19;
b. aplicar la concessió d’ajuts a aquelles famílies que tenen llogat un habitatge social del parc públic de les diferents administracions públiques quan, transcorreguts 6 mesos des de la darrera moratòria, mantinguin condicions de vulnerabilitat;
c. la condonació total o parcial del deute a aquelles famílies vulnerables que tenen llogat un habitatge social del parc públic de les diferents administracions públiques;
d. incrementar progressivament la inversió pública en habitatge fins a 1,5% del PIB;
e. assolir el mandat de solidaritat urbana que estableix la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, i assolir un parc mínim d’habitatges destinats a polítiques socials del 15% respecte del total d’habitatges principals existents;
f. creació d’un gran parc d’habitatge públic, preferentment de lloguer, no perdre parc públic d’habitatges i mantenir la qualificació de l’habitatge protegit en vinculació al servei d'interès general de l’habitatge, amb drets d’opció i de retracte en favor de l’Administració;
g. garantir l’accés als subministraments bàsics com a complement del dret a un habitatge digne i adequat.
19. Lluitar decididament contra la morositat en l‘àmbit empresarial i especialment en el terminis de pagament per part de les administracions, a través d’una adequada coordinació i cooperació financera entre la Generalitat i els ens locals. Vetllar pel pagament de les factures pendents, prioritàriament a les pimes i autònoms, així com la comprovació en la contractació pública de la traçabilitat de pagaments dels contractistes principals als seus subcontractats.
20. Dotar de finançament per tal d’impulsar en el marc dels espais de concertació establerts, mesures d’aplicació i recomanacions pel foment d’activitats d'assessorament, divulgació i difusió en matèria de prevenció de riscos laborals, amb l’objectiu d’enfortir la cultura preventiva, amb el concurs de l’Institut Català de Seguretat Laboral de Catalunya.
1. Desenvolupar unes polítiques pressupostàries expansives, amb un objectiu de dèficit no inferior a l’1%, així com reclamar a tots els espais de participació que la gestió dels fons europeus per les polítiques de reactivació es faci des de la proximitat. Amb caràcter previ a la presentació de la proposta de pressupostos, s'avaluaran les necessitats pressupostàries d’aquest pacte en l’àmbit del Diàleg Social pel seu compliment.
2. El Govern mantindrà la seva postura proactiva en oferir la seva cooperació interadministrativa tant amb l’Administració de l’Estat com als ens locals per tal de resoldre els dèficits estructurals que té aquí i per tal de garantir la millor atenció ciutadana.
3. Potenciar les mesures de lluita contra el frau i l’evasió fiscal, amb l’objectiu de millorar la inversió pública, i l’enfortiment dels serveis públics.
4. Fer seguiment de les accions per la preparació d’eventuals rebrots de la pandèmia de la COVID19, i en especial, del reforç del sistema sanitari, social i educatiu per a fer-hi front amb garanties.
5. Revisar les actuacions dels diferents àmbits d’acord amb les noves realitats econòmiques i socials derivades de la COVID19 i reprioritzar-ne les accions cap a la recuperació econòmica amb protecció social.
1. Mantenir un seguiment setmanal del progrés dels acords continguts en aquest document mitjançat el Grup de Treball de l’Acord Nacional de Bases per la Reactivació Econòmica amb Protecció Social al si de la Comissió de Seguiment del Consell del Diàleg Social.
2. Crear, en el marc de l’Aliança Catalunya 2030, un espai d’avaluació, seguiment, i dinamització dels plans i projectes impulsats per les respectives organitzacions per avançar en l’assoliment dels ODS i de les iniciatives aprovades per a garantir la reactivació econòmica i social post COVID-19. Aquest espai estaria integrat per representats de l’Administració de la Generalitat, així com per les organitzacions sindicals i empresarials més representatives de Catalunya adherides a l’Acord nacional de l’Agenda 2030, sens perjudici que puguin participar-hi altres organitzacions de la societat civil que siguin membres de l’Aliança Catalunya 2030.
3. Desplegar els espais de participació, concertació i diàleg social amb l’objectiu de fer possibles els acords assolits en aquest Acord nacional de bases per la reactivació econòmica i protecció social.
4. Prioritzar en tots els espais de participació, concertació i diàleg social totes aquelles mesures que tendeixin a millorar la situació de l’economia catalana, i en especial, dels sectors tractors en la creació d’activitat econòmica i creació de llocs de treball.
5. Crear àmbits de diàleg social per sectors estratègics de reconstrucció a Indústria i afins; sector primari; serveis a la ciutadania -turisme, hostaleria, oci, cultura, fires i congressos- i d’altres que es determini. I d’altres de seguiment de la contenció de la COVID 19 a Catalunya, com l’ educació, la salut i el social, que donada la situació de crisi sanitària i econòmica actual requereixen de mesures concretes. L’objectiu d’aquests àmbits, que s’hauran de concretar de forma immediata, serà fer una diagnosi de situació i concretar mesures a curt, mig i llarg termini, amb especial incís en aquelles qüestions que tinguin a veure amb la gestió de la crisis sanitària, econòmica i social.
6. Impulsar l'adopció d'acords en el marc del Consell de Relacions Laborals sobre el treball a distància i el teletreball i abordar de forma transversal tots els aspectes que comporta, tan des del punt de vista de principis i garanties, temps de treball, equips i espais, drets de desconnexió, seguretat i salut, formació, protecció de dades i la perspectiva de gènere, amb la finalitat d’elaborar recomanacions consensuades que incloguin clàusules per a la negociació col·lectiva, una guia per a les empreses i propostes normatives en l’àmbit que correspongui.
7. Consolidar el Consell Català del Treball Autònom a Catalunya, com a marc de concertació propi, per tal de que es pugui garantir el desenvolupament del treball autònom com a pota fonamental del teixit productiu i amb polítiques de suport, consolidació, manteniment i creixement de les persones treballadores que el conformen, així com impulsar ajudes extraordinàries d’emergència.
Palau de la Generalitat, 20 de juliol de 2020
M. Hble. Sr. Quim Torra i Pla
President de la Generalitat de Catalunya
Hble. Sr. Chakir El Homrani
Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies
Sr. Javier Pacheco i Serradilla
Secretari general de CCOO
Sr. Camil Ros i Duran
Secretari general de la UGT
Excm. Sr. Josep Sánchez i Llibre
President de Foment del Treball Nacional
Sr. Josep Gonzalez i Sala
President de PIMEC
(2) Font: Observatori del Treball i Model Productiu. Mercat de treball.
(3) Font: Observatori del Treball i Model Productiu. Indústria.
(4) Font: Observatori del Treball i Model Productiu. Clima exportador a Catalunya. 1r trimestre de 2020.
Font document: Govern de la Generalitat de Catalunya