Actualidad

Montse Peretó dona resposta a les consultes generades per l’entrada en vigor de l’autoliquidació de l’Impost sobre Actius no Productius

Les societats patrimonials tenedores d’actius no són subjectes passius de l’Impost sobre Actius no Productius.

La directora general de Planificació i Estudis Fiscals de la Generalitat de Catalunya, Montse Peretó,  ha explicat a la seu de la Cecot que aquest impost aprovat al 2017 ha superat una suspensió del Tribunal Constitucional de manera que s’ha habilitat un termini extraordinari, entre l'1 d'octubre i 30 de novembre d'enguany, per presentar i ingressar les autoliquidacions corresponents als anys ja meritats, 2017, 2018 i 2019.

Segons Peretó, els objectius de l’impost són desincentivar les possibles estratègies d’elusió fiscal consistents en traslladar patrimoni personal a estructures societàries, incentivar un ús més productiu dels actius i contribuir a una certa redistribució, ja que els subjectes passius que tenen un major volum d’actius no productius estaran sotmesos a una major pressió fiscal.

Els elements per a que es doni el fet imposable són tres: la tinença, que no equival a la propietat, dels actius, que aquests actius siguin considerats com a no productius i que estiguin situats a Catalunya.

Els actius no productius poden tenir diferents naturaleses, béns immobles, vehicles de motor de potència igual o superior a 200 cv, embarcacions de lleure, aeronaus, determinats objectes d’art i antiguitats i joies. No es consideren improductius en tot cas els actius destinats a l’ús i gaudi de treballadors no propietaris, no socis o no partícips i que constitueixen rendiment en espècies, així com els actius que es destinen a serveis econòmics del personal al servei de l’activitat.

L’entrada en vigor de l’autoliquidació d’aquest impost ha generat molts dubtes entre les empreses associades a la Cecot. Aquestes qüestions s’han debatut àmpliament en un col·loqui al final de la sessió moderat per Enric Rius, assessor fiscal de l’entitat. Una d’elles, que es destaca com a principal conclusió, era conèixer el criteri de l’Administració en relació a la consideració que es faria de les conegudes com a “societats patrimonials”, és a dir, societats que són tenedores d’actius posats al mercat de lloguer, però sense una estructura empresarial al darrera. El criteri que la directora ha traslladat als assistents és que aquest tipus de societats no compleixen els requisits exigits per la norma per a ser considerats subjectes passius de l’impost i, per tant, no hauran de fer cap declaració en relació a l’Impost sobre Actius no Productius.