La Cecot celebra que el Ple de l’Ajuntament plantegi una modificació del POUM per reduir l’increment de locals buits

• L’any 2018, en el marc de la Setmana del Comerç es va presentar l’informe Què fem amb els locals buits dels carrers no-comercials? Què necessiten les ciutats? Que projectava més de 30.000 locals buits a Catalunya, 936 a Terrassa.  

• Una de les conclusions ja apuntava que el nombre de locals buits creixeria en els darrers anys per la transformació del retail i els nous hàbits de compra. L’impacte de la Covid-19 ha accelerat l’increment de locals buits de manera exponencial.

La Cecot celebra que l’Ajuntament de Terrassa tracti en el Ple del pròxim divendres la problemàtica dels locals buits a la ciutat, i en especial als eixos comercials. En els darrers anys diferents sectors econòmics representats per l’organització empresarial han manifestat preocupació per la projecció d’una tendència a la desertització de carrers més comercials o l’abandonament de locals comercials, entre ells el sector del comerç, l’immobiliari i també el Gremi de la Construcció del Vallès.

I els representants d’aquests sectors són els que avui han mantingut una reunió amb el regidor d’Urbanisme, Carles Caballero i la directora de l’àrea d’Urbanisme, Cristina E. Blasi a la seu de la Cecot per posar en comú i intercanviar opinions sobre l’impacte de la proposta.  Com a representants de Cecot Comerç han participat la seva presidenta, Cristina Escudé, Fanny Novell i  Josep Cernuda. Com a representants del Gremi de la Construcció del Vallès han assistit el seu president, Toni Palet, i el tresorer, Josep Lluís Rodríguez. 

Les principals propostes a què s’ha arribat durant la reunió han estat:

• La necessitat de treballar aquest tema de forma transversal amb l’Ajuntament de Terrassa, implicant urbanisme i promoció econòmica, més enllà de comerç.
• Trobar solucions específiques per als edificis emblemàtics que estan ubicats al centre o als eixos comercials i que quedin buits (un exemple recent és H&M).
• Intensificar la col·laboració publicoprivada per millorar la ciutat.

Cristina Escudé, presidenta de Cecot Comerç,  “la mesura d’aixecar les restriccions del POUM als locals comercials és un pas important i ens sembla oportuna. Ara bé, si al centre es mantenen les restriccions, què farem amb els edificis emblemàtics que quedin buits o que ja ho estan? Creiem que cal una actuació per tal de revitalitzar els grans espais del centre que han quedat buits i que s’hi torni a instal·lar activitat econòmica”. I pel que fa a projecte de vianalització del centre de Terrassa, la presidenta de Cecot Comerç ha manifestat que “si es fa bé ho veiem positiu i per bé ens referim a que els carrers convidin a passejar i no limitar-nos a pintar terres i deixar pilones”.

Per la seva part, Antoni Palet, president del Gremi de la Construcció del Vallès, “valorem molt positivament aquesta proposta que pretén modificar el POUM per evitar el creixement de locals buits i el veiem com un primer pas per poder plantejar canvis, més endavant, en altres aspectes. I és important remarcar que la proposta es fa prenent com a base una anàlisi dels paràmetres vinculats que han generat un estudi previ a la realització de la proposta. Per tant, és una mesura factible i que beneficiarà la ciutat”.

Carles Caballero, regidor d’Urbanisme ha concretat que “on s’aixequin les restriccions dels locals comercials, el promotor pot escollir entre construir a la planta baixa un local o un habitatge. Si és habitatge haurà de ser protegit o lliure però adaptat per persones amb capacitats diverses”.

Antecedents i exposició

L’any 2018, en el marc de la Setmana del Comerç es va presentar l’informe Què fem amb els locals buits dels carrers no-comercials? Què necessiten les ciutats? de la mà de RETAILcat, entitat de la qual Cecot Comerç n’és fundadora, i d’Amat Immobiliaris amb un annex que recull dades de la ciutat de Terrassa, entre d’altres.

De les conclusions de l’informe se’n desprèn que a Catalunya hi havia el 2018 més de 30.000 locals comercials buits, molts d’ells ubicats en carrers no-comercials i en alguns casos es trobaven en aquesta situació des de feia més de 5 anys. Aquest fet suposa un greu problema, principalment pel deteriorament. Aquesta xifra va augmentar en un 7.1% els darrers tres anys anteriors a l’estudi. Mentre que l’ocupació dels locals era de més del 90% als eixos comercials, a la perifèria era del 68,8% de mitjana. “En el cas de Terrassa, l’any 2018 eren 936 els locals buits, el centre tenia una ocupació superior a la mitjana catalana del 90,47% i del 83,64% a la perifèria. En aquell moment, l’any anterior a l’inici de la pandèmia, les dades a Terrassa es situaven per sota del llindar d’ocupació del 80%, per tant no es podia parlar d’una desertització comercial, però en aquell mateix moment les tendències que s’estaven detectant ja feien pensar que hauríem d’anticipar-nos a aquest fet”, explica Cristina Escudé, presidenta de Cecot Comerç.

Abans de la irrupció de la Covid-19 el sector del retail ja estava en plena transformació. Els hàbits de compra estan canviant i es prioritza l’experiència a la possessió. Aquest fet provoca que els establiments comencin a evolucionar de dispensadors de productes a dispensadors d’experiències. La compra online segueix creixent i amb l’estat d’alarma s’ha disparat. Les grans empreses del retail ja estaven realitzant una aposta dual pre-Covid-19: la venda online i per les grans flagship stores. Per tant, el nombre de locals buits continuarà en augment. Els eixos comercials es compacten cada vegada més i requereixen una professionalització de la seva gestió, com a conjunt i relació a l’espai on estan ubicats.

Des de Cecot s’insisteix en la necessitat de revitalitzar i enfortir el teixit comercial de la ciutat i és que el sector es mostra cada vegada més preocupat pel constant degoteig de tancaments comercials que s’estan produint a la ciutat, tant de comerç local, com de diferents marques i franquícies, la darrera H&M. Cecot Comerç considera de vital importància l’elaboració d’un pla estratègic que permeti ressituar la ciutat com a referent d’èxit en l’àmbit comercial. Aquest pla estratègic ha d’entomar-se com un projecte de ciutat, que ultrapassi la voluntat dels diferents partits i on el comerç hi tingui un paper vertebrador important. Cecot Comerç demana a l’Ajuntament transversalitat i coordinació dins de l’organització municipal, treballant de manera centralitzada amb l'àmbit de la cultura i del turisme i amb una funció i rol ajustats a la importància del sector i a les dimensions de la ciutat i l’organització municipal.

“A ulls del nostre Comitè Executiu, modificar el POUM per revitalitzar els eixos comercials de la ciutat i evitar l’abandonament de locals que acaben perdent el caràcter comercial, és una vella reclamació d’aquesta casa”, explica Oriol Alba, secretari general de la Cecot, “així que, a l’espera del nou Pla Director de l’Ajuntament, celebrem que tiri endavant la proposta de modificació en el Ple de divendres i, sobre tot, esperem que aconsegueixi un suport ampli i que es continuï treballant en aquesta línia; que vagi més enllà de la modificació puntual de divendres”.

I en relació als locals ubicats a carrers no-comercials, la Cecot vol ser part activa en el procés de repensar nous usos, “cal donar-los nous usos”, insisteix Alba. Més enllà d’obrir la possibilitat a despatxos professionals o centres de salut, de tots és coneguda la necessitat creixent d’habitatge social per a joves i gent gran. Les sol·licituds d’habitatge de protecció oficial dels menors de 35 anys va en augment; així com també augmenta el nombre de gent gran de més de 65 anys que viu sola en edificis amb una mitjana d’edat elevada i amb dèficits d’accessibilitat.  De l’informe del 2018 se’n desprèn que més d’una tercera part d’aquests locals buits podrien convertir-se en habitatge i per tant es podrien destinar a donar cobertura a aquestes necessitats socials.