La Cecot manifesta la seva total disconformitat amb què els fons de qualificació de treballadors de 2020 es destinin a cobrir altres despeses

• L’entitat no posa en dubte l’esforç pressupostari que l’executiu estatal està fent per combatre l’impacte del COVID-19 però es manifesta totalment contrària a la decisió del Govern d’utilitzar els fons de polítiques actives del 2020  per cobrir altres prestacions. 

• La Cecot proposa al Govern que utilitzi els 5.000M d’euros que ja ha detret en els darrers sis anys, fent un mal ús del fons de formació, i deixar que l’aportació d’enguany s’utilitzi per a la finalitat per la qual es va crear.

• L’organització empresarial tampoc entén la recentralització dels fons per polítiques actives i reclama que es territorialitzin per tal de garantir-ne els resultats.

Avui s’ha publicat al BOE el Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s'adopten mesures urgents complementàries en l'àmbit social i econòmic per a fer front al COVID-19. Aquest RDL recull, en l'apartat u de la disposició addicional sisena, que “Amb caràcter excepcional i extraordinari, a causa de l'impacte econòmic de les mesures aprovades per a fer front a la crisi sanitària provocada pel COVID-19, els ingressos derivats de la cotització per formació professional obtinguts en l'exercici 2020, podran destinar-se al finançament de qualsevol de les prestacions i accions del sistema de protecció per desocupació definides en l'article 265 del Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, o per a finançar programes que fomentin la contractació de persones desocupades o els ajudin a recuperar ocupació”.

Així és que la norma recull la possibilitat que els ingressos derivats de la cotització per formació professional que aporten les empreses i els treballadors el sistema dels quals es regula en la Llei 30/2015, de 9 de setembre, puguin aplicar-se al finançament de qualsevol de les prestacions i accions del sistema de protecció per desocupació, incloent finalitats més àmplies que la mera formació professional per a l'ocupació i produint-se d'aquesta manera una desafectació de la quota de formació professional al finançament del Sistema de Formació Professional Per a l'Ocupació.

No és la primera vegada que el Govern de l’estat utilitza els fons de polítiques actives d'ocupació per a finançar subsidis de manera incorrecta. L’any 2018 patronals i sindicats van denunciar un ús indegut dels fons de formació per part del Govern qui en els darrers anys ha detret 5.000M d’euros per cobrir dèficit, destinant els recursos a altres despeses diferents a la finalitat dels fons.  Malgrat que la Cecot reconeix que és inqüestionable que la cobertura de les prestacions i subsidis de protecció per desocupació ha de ser una de les màximes prioritats del Govern en aquests moments de lluita contra l’impacte del coronavirus, també considera que aquesta situació no ha d'afectar mesures que amb tota seguretat seran més necessàries que mai per a reactivar la nostra economia. Així que utilitzar els fons de polítiques actives d'ocupació per a finançar subsidis no sembla raonable.

Aquest capital resulta imprescindible per a la reactivació de l'economia i per a fomentar l'ocupabilitat de les persones treballadores màximament en un moment de depressió econòmica i social com al que ja estem assistint.

La caiguda esperada del PIB, la destrucció de teixit empresarial i les altes xifres de persones desocupades són l'escenari que ens espera un cop s’aixequi l’Estat d’Alarma, i sobre el qual hem de treballar per a atenuar els seus efectes sobre la població, els fons per a l'ocupació i per a la formació són, si cap, més necessaris que mai. És per això que no compartim que s'hipotequin sabent que són una eina fonamental per a tractar la crisi que sabem haurem d'afrontar.

L’altre aspecte que la Cecot denuncia és la recentralització de la gestió ja que per fer efectives i assolir resultats, el desenvolupament de les polítiques actives d’ocupació han de gestionar-se des del territori. Les administracions territorials i els agents econòmics i socials que operen en un territori tenen el coneixement de les necessitats específiques del teixit productiu ubicat i de les característiques de la base social.