Notes de Premsa

Alarma entre les empreses per l’article 28 de la Llei de Seguretat Nacional que es debat avui al Congrés dels Diputats

La Cecot reivindica als grups parlamentaris la necessitat d’involucrar els agents socials i econòmics per abordar i detallar les actuacions en cas d’una emergència en l’àmbit de la Seguretat Nacional, evitant així la situació d’inseguretat jurídica entre empreses i ciutadania.
  • El text actual preveu que qualsevol ciutadà major d’edat podria ser obligat per les autoritats competents a realitzar prestacions personals sense dret a indemnització, mentre que a les empreses se’ls hi podrien requisar tot tipus de bens, aturar la seva activitat o, fins i tot, ser ocupades de manera transitòria.  
  • Alba: “aquesta modificació hauria concretar, amb més detall, sota quins supòsits i condicions podria produir-se l’acció de l’Estat davant d’un conflicte, i per exemple, com es faria el càlcul d’aquestes indemnitzacions”.  

Avui es debat al Congrés dels Diputats l’Avantprojecte de Llei de modificació de la Llei 36/2015, de 28 de setembre, de Seguretat Nacional. Una modificació que “sorprenentment està passant de puntetes en el debat públic però que té aspectes que considerem d’enorme transcendència en quant a que estableix la contribució de recursos a la Seguretat Nacional”, alerta Oriol Alba, secretari general de la Cecot qui afegeix que “des de la Cecot hem tingut ocasió d’anar traslladant als diferents grups parlamentaris catalans amb qui ens hem anat reunint aquests primers mesos d’any, la  preocupació creixent entre les empreses pel redactat subjecte a aprovació. Una preocupació que es va fer patent el mes de febrer, quan el Govern va donar llum verda al projecte durant el Consell de Ministres”.

La Llei de Seguretat Nacional pretén regular l’actuació del conjunt d’Administracions Públiques en el que defineix en el seu articulat com a situacions d’interès per a la Seguretat Nacional, un concepte que defineix com “l’acció de l’Estat dirigida a protegir la llibertat, els drets i benestar dels ciutadans, a garantir la defensa d’Espanya i els seus principis i valors constitucionals, així com a contribuir juntament amb els nostres socis i aliats a la seguretat internacional en el compliment dels compromisos contrets”. Una definició que la Cecot considera difusa i que pot comportar inseguretat jurídica, més quan el Títol III atorga a la Presidència del Govern i al Consell de Seguretat Nacional total facultat, sense prèvia consulta o deliberació del poder legislatiu i mitjançant la publicació d’un RD, que poden derivar a l’absorció i centralització de tots els mitjans materials, de tots els mitjans personals de les comunitats autònomes i de totes les competències de les comunitats autònomes i administracions locals.

És a dir, que la Cecot entén que el sentit de la Llei és recentralitzador i d’invasió de competències perquè el text no preveu la participació activa dels governs autonòmics en el procés de decisió i aplicació de les accions de Seguretat Nacional. Per exemple, indica que els recursos autonòmics inclosos en el catàleg de recursos del sistema de seguretat nacional passarien a seguir les directrius del Consell de Seguretat Nacional en cas de declarar-se una situació de interès per al a seguretat nacional. Això, podria provocar que el cos de Mossos d’Esquadra quedés sotmès a la direcció del Govern Central, el que generaria una invasió de les competències de les que disposa actualment la Generalitat.

Tanmateix, la Cecot es centra en especial en l’articulat de l’article 28 que regula la participació del sector privat en la contribució de recursos. “Aquest és un aspecte que ens hauria de preocupar a tothom com a ciutadans, i que ens posa en alerta com a representants del teixit empresarial i econòmic que som perquè es menciona el “deure” de col·laborar personal i materialment per part de la ciutadania i de les persones jurídiques però no es concreta, per exemple, com s’indemnitzarà o es compensarà la fiscalització d’aquests recursos per part del Govern davant la gestió d’un conflicte o emergència”, referma el secretari general de la Cecot.

En aquest sentit, el text preveu que qualsevol ciutadà major d’edat podria ser obligat a fer prestacions personals sense dret a indemnització, mentre que a les empreses se’ls hi podrien requisar tot tipus de bens o, fins i tot, ser ocupades de manera transitòria. “En la nostra opinió, aquesta modificació hauria concretar-se amb més detall sota quins supòsits i condicions això podria produir-se, i per exemple, com es faria el càlcul d’aquestes indemnitzacions previstes”.

Des de la Cecot es considera necessari i imprescindible involucrar als agents socials i econòmics en el debat per abordar el detall d’aquestes actuacions i evitar la manca de concreció del text per dissipar l’actual situació d’inseguretat jurídica entre les empreses i entre la ciutadania.

“Si no s’obre el debat a la ciutadania, estaríem parlant d’un intervencionisme per part de l’Estat que pot arribar, si considerem alguns articles de la Llei, a atemptar contra drets fonamentals”, conclou Alba.